Girona retira a última hora del ple 4 milions d’inversions pel 2023 perquè no té prou suports

L’equip de govern de Girona ha retirat a última hora del ple la proposta de 4 milions en inversions per a aquest 2023 perquè no tenia prou suports. L’alcaldessa, Marta Madrenas, ho ha justificat dient que es donen més marge per negociar amb l’oposició. De tot el paquet, en destaquen 1,29 milions per millorar equipaments esportius, més de 700.000 euros per finançar projectes que han rebut fons Next Generation, la comissaria de Santa Eugènia o l’aparcament dissuasiu al Mas Gri. D’altra banda, Guanyem ha rebut el suport del PSC per aprovar una moció que insta a resoldre aquest any “el nyap” del carrer de la Creu. El govern ho ha qualificat “de demagògia” i ha defensat l’obra dient que ha permès millorar la seguretat a l’entorn del col·legi Masmitjà.

Després de decidir prorrogar el pressupost, el govern de Girona (JxCat i ERC) inicialment preveia portar al ple les inversions per a aquest 2023. En total, la proposta que es va incloure a l'ordre del dia pujava a 4 milions, dels quals la majoria (fins a 3,4 milions) es finançaven a través de crèdits. 

De tot el llistat, en destacaven 1,29 milions per millorar serveis i equipaments educatius de la ciutat. Un altre gran paquet, que sumava més de 700.000 euros, anaven destinats a finançar projectes que han rebut fons europeus Next Generation. En concret, els que volen impulsar la renaturalització de la ciutat i impulsar el turisme sostenible (GiroNat i 4Rius) o el que vol reconvertir l'antic taller de La Marfà en un centre d'interpretació de les hortes de Santa Eugènia. 

La proposta d'inversions també incloïa 440.000 euros per al futur centre d'art contemporani, més de 360.000 euros per a la nova comissaria de Santa Eugènia i la reforma de l'entorn de Can Burrassó, 285.000 euros per habilitar un aparcament dissuasiu al Mas Gri, 525.000 euros per renovar sistemes informàtics o 145.000 euros per adquirir la col·lecció del Museu del Cinema. 

El debat sobre les inversions, però, finalment no hi ha estat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha anunciat al principi del ple que aquest punt es retirava de l'ordre del dia amb l'objectiu de "trobar un major i millor consens". La decisió del govern, però, s'ha traduït en una enganxada entre l'alcaldessa i el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, que li ha retret no haver donat "més explicacions"; sobretot, tenint en compte "que hi ha grups que ja han presentat propostes". 

L'alcaldessa de Girona, però, ha rebutjat entrar en controvèrsies. "No té la paraula", li ha respost al portaveu de Guanyem. 

Aquest, de fet, no és el primer cop que hi ha retrets amb les inversions. L'any 2021, tota l'oposició en bloc va tombar la proposta de 13,2 milions que va presentar JxCat i ERC al ple d'aquell gener. El gran gruix d'aquelles inversions, aleshores, es van aprovar fragmentades en successius plens municipals.

Durant el ple d'aquest febrer, Guanyem també ha rebut el suport del PSC per aprovar una moció que insta l'equip de govern a resoldre "el nyap" del carrer de la Creu i licitar-ne una nova reforma aquest 2023. Lluc Salellas ha criticat que, amb l'obra que es va fer, instal·lant illes de vorera en diferents punts de la calçada, els objectius "de seguretat, dinamització i millora de l'entorn no s'han aconseguit". 

Salellas ha posat en relleu que, en dues ocasions, veïns i comerciants "han presentat signatures per reclamar canvis". I ha lamentat que, de fet, ells havien proposat incloure la reforma de la Creu a les inversions del 2023 i que l'equip de govern "ho ha rebutjat". La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, per la seva banda, ha atribuït "el nyap del carrer de la Creu" també "amb l'absència d'escolta" per part de l'equip de govern, i ha criticat a JxCat i ERC "no voler escoltar ni rectificar". 

El portaveu del govern i regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, ha qualificat la moció de "demagògia" i també l'ha titllada "d'electoralista". Martí ha defensat la reforma, dient que el seu objectiu principal, que era afavorir que el camí escolar cap al col·legi Masmitjà fos més segur, "s'ha assolit amb escreix".

"Ara aquesta cruïlla està del tot semaforitzada per a cotxes, bicicletes i vianants; i a més, hi ha una sèrie de refugis per a infants i gent gran", ha afirmat (en referència a les voreres alçades situades al mig de l'asfalt). Martí també ha dit que l'obra, amb dades a la mà, ha permès "reduir l'accidentalitat" i ha admès que, si bé hi ha algunes cruïlles en què els cotxes tenen "manca de visibilitat" (com la de Cardenal Margarit o el carrer de la Font del Rei), el consistori treballa "en projectes per millorar la rotació dels aparcaments i afavorir el comerç proper". 

La moció s'ha aprovat amb els vots a favor de Guanyem i el PSC. La resta de forces (JxCat, ERC, Cs i el regidor no adscrit) s'han abstingut. 

D'altra banda, el ple també ha aprovat -en aquest cas, per unanimitat- crear el reglament del cronista oficial de la ciutat. Serà el que servirà de guia per designar el nou cronista, després de la mort al 2020 d'Enric Mirambell (que era qui ostentava aquest càrrec honorífic). 

El nou reglament que s'ha aprovat avui estableix que el cronista oficial ha de ser una persona distingida en la seva tasca d'estudi, d'investigació i de difusió de temes relacionats amb la ciutat. Per a la seva elecció, es tindran en compte les propostes de nom que faci qualsevol persona, entitat o associació, i es valoraran diferents mèrits com estudis, recerques, ponències, conferències, activitats nacionals i internacionals, publicacions o treballs de divulgació de la ciutat. El cronista serà aprovat pel ple municipal i només podrà recaure en una única persona. 

Aquest títol honorífic serà de caràcter vitalici. Les seves funcions seran resoldre consultes sobre aquells temes relacionats amb el passat i el present de la ciutat; col·laborar en actuacions de recuperació del patrimoni documental, bibliogràfic, artístic i etnogràfic; participar en la promoció i l'impuls d'estudis vinculats al patrimoni històric; participar en la divulgació del passat i el present de la ciutat, i redactar anualment un informe valoratiu de les activitats més remarcables vinculades al patrimoni històric de Girona i fer-ne la lectura en el plenari municipal. 

A més, el cronista oficial tindrà accés als fons de l'Arxiu Municipal, així com als de les biblioteques i museus municipals per a la seva consulta i estudi, i podrà utilitzar els materials i mitjans tècnics del consistori per dur a terme la seva tasca.