Lloret ha empadronat 1.532 refugiats ucraïnesos des de l’inici de la guerra
Actualment encara hi ha una quarantena de persones que arriben cada mes
L’Ajuntament de Lloret de Mar ha empadronat 1.532 refugiats ucraïnesos des de l’inici de la guerra amb Rússia. Es tracta d’un dels municipis amb la comunitat d’ucraïnesos més important de Catalunya, que arran del conflicte armat ha vist créixer de forma exponencial el nombre d’habitants d’aquesta nacionalitat. De fet, actualment hi ha 2.379 persones ucraïneses vivint a Lloret de Mar. Dins de tot el col·lectiu, 686 són menors d’edat i 424 consten com a escolaritzats en algun dels centres del municipi. Malgrat que el municipi va rebre un allau de refugiats en els primers mesos de la guerra, encara a dia d’avui arriben persones al municipi buscant refugi. El consistori assegura que cada mes arriben una quarantena de persones a Lloret.
Olga Rostan i Anastasia Tkacmova són dues dones que fins fa un any vivien a Ucraïna. Desconeixien el municipi de Lloret de Mar i mai s’havien plantejat canviar de país on viure. De fet, l’Anastasia assegura que ella regentava un negoci familiar a Odessa, tenia diverses propietats i cotxes. L’inici de la guerra, però, va obligar-la a deixar-ho tot enrere i buscar un lloc on “començar de zero”.
Després d’un periple per diferents ciutats europees, Anastasia Tkacmova va arribar a Lloret de Mar, on tenia uns amics que hi vivien. Ells es van encarregar d’acollir-la a ella i la seva família i també els van ajudar a buscar pis i una feina.
El fet de trobar un lloc on viure va convertir-se en una odissea, ja que molts propietaris no els volien llogar un pis per por que es convertissin en ocupes. Trobar feina tampoc va ser fàcil, ja que en temporada baixa la majoria d’establiments comercials estaven tancats i encara costava més signar un contracte laboral. Ara, es troba en una situació més còmode perquè té feina i pis, on viu amb els seus pares i fills.
L’Anastasia només té paraules d’agraïment per a l’Ajuntament de Lloret de Mar, la Generalitat i l’Estat. Ara els seus fills van a l’escola, el seu pare pot rebre l’atenció mèdica i el tractament que necessita i porten una vida independent.
Un hotel convertit en llar
Per la seva banda, l’Olga Rostan va arribar a Lloret de Mar amb els trens gratuïts que posaven per a refugiats. Ella viu en un hotel de Lloret de Mar on la Creu Roja hi manté un centenar de refugiats. Conviuen en comunitat i han convertit l’establiment en una llar mentre no troben l’oportunitat de marxar a un habitatge.
L’Olga explica que la seva ciutat natal està “en ruïnes” i “no queda res” del que va deixar quan va marxar del país. Ara, es lamenta perquè estava en una zona fronterera amb Rússia i es retreu a si mateixa no haver fet “prou” per integrar les regions a Ucraïna. Una culpa que no es pot treure de sobre.
A ella i a moltes refugiades més les acompanya emocionalment la Yulia Kruglyak, una voluntària que fa anys que viu a Lloret de Mar. Ho fa acompanyada de tècnics socials de l’Ajuntament de Lloret de Mar, que s’encarreguen d’atendre les necessitats que tenen els refugiats. Des del primer moment, el municipi va decidir obrir una oficina de primera acollida.
Acollida transversal
La regidora de Serveis Socials, Arantxa Jiménez, explica que des del primer moment van “activar tots els recursos” que tenien a l’abast per rebre els refugiats. Per coordinar aquesta acollida, van activar una unitat “transversal” entre diferents àmbits per oferir de forma individualitzada a cada persona que venia.
Jiménez explica que en un principi la gent que venia tenia “necessitats urgents” i els havien de donar un habitatge, roba, menjar o medicaments. Un any després, encara arriben refugiats ucraïnesos però “el perfil és molt diferent”. La regidora apunta que ara la gent “té més poder econòmic” i poden permetre’s un habitatge.
Malgrat tot, des de l’ajuntament s’encarreguen d’ajudar-los a tramitar el padró, la targeta sanitària o l’escolarització dels infants. De fet, en un any s’ha aconseguit que 424 infants tinguin una cadira a classe. Arantxa Jiménez ha detallat que això ha afectat a les ràtios, però destaca l’esforç de la comunitat educativa per crear protocols d’integració de l’alumnat i aconseguir “el mínim estrès possible”. Tot i així, Jiménez assegura que “a cada escola hi ha alumnat d’Ucraïna”.
Una traductora per a les escoles
Dins d’aquest procés d’escolarització s’ha trobat amb una barrera molt important: l’idioma. Per això diferents residents ucraïnesos a Lloret de Mar s’han ofert a fer de traductors entre professors, alumnes i famílies. La Yulia explica que a vegades, els equips directius de les escoles de Lloret li demanen si pot venir a traduir una reunió entre pares i tutors.
En paral·lel, els serveis socials municipals fan un seguiment de totes les persones refugiades. S’encarreguen de veure com estan, si necessiten res i com els poden ajudar. A més, l’ajuntament treballa per la inclusió de la comunitat al municipi fent projectes amb joves o organitzant activitats familiars per conèixer el poble
Yulia Kruglyak assegura que aquesta inclusió és molt important per a la gent que arriba “amb una motxilla de dolor” després de la guerra. A més, els refugiats arriben a Lloret i s’han d’adaptar a nous costums culturals. “És una altra manera de fer i gestionar”, explica la ucraïnesa resident a Lloret de Mar. Per això creu que és important el suport que hi poden fer els voluntaris ucraïnesos que ja feia temps que vivien al municipi.
“No vull ser un paràsit d’aquesta societat”
Malgrat la tasca d’acollida i l’etern agraïment que tenen els refugiats ucraïnesos, molts d’ells tenen en ment com fer la seva tornada. Anastasia Tkacmova explica que fins ara ella havia visitat molts països o ciutats, però mai abans li havia tocat començar de zero com ara. Per això assegura que “la immigració no és com ser un turista més”. “No vull ser un paràsit d’aquesta societat”, afegeix. Per això assegura que vol “tornar a casa” tan ràpid com sigui possible. “Vull reconstruir una altra vegada el meu país”, conclou l’Anastasia.
