Més enllà de l’explorador
El Canal 33 estrena demà un documental sobre Fèlix Cardona que revifa l’interès per un personatge poc reconegut
Va cartografiar el mapa de Veneçuela i va conviure entre els indígenes
El seu nom estarà lligat per sempre més al descobriment del salt d’aigua més alt del món
Entre el 1933 i el 1936 serà rebut amb honors a Catalunya
Malgrat de Mar ha fet una feina ingent per donar a conèixer Cardona
Fèlix Cardona és un desconegut a Catalunya. Només a Malgrat de Mar (Maresme), on va néixer, mantenen viu l’interès per qui va ser un fill il·lustre que va anar a buscar fortuna a la Guaiana i s’hi va acabar quedant. No hi va trobar or com fixava el seu primer objectiu, però sí la raó de la seva vida. Coincidint amb l’estrena demà del documental Rere la pista del capità Cardona al Canal 33, el municipi revifa a través d’unes jornades divulgatives l’interès per un personatge envoltat del romanticisme dels grans aventures de principis del segle XX, però que en realitat es va forjar una merescuda fama de cartògraf –va dibuixar sobre plànol les fronteres de Veneçuela– i de recol·lector de múltiples espècies de la flora i fauna de la zona. Tot i això, el seu nom es vincularà per tradició o per interès al descobriment del salt d’aigua més gran del món, conegut pels nadius com a Kerepakupai Merú, però que es farà famós com a “salt de l’àngel”.
El treball dirigit per Melissa Silva Franco, amb guió de Laia Manresa, es va rodar a Catalunya i Veneçuela durant el 2019. En la preestrena dissabte passat a Malgrat de Mar, Silva Franco va explicar com va resseguir la història de Cardona posant el focus en el lloc on va començar tot. “Va ser un home que va saber aprofitar la seva sort i mantenir el respecte cap als pobles indígenes que el van acollir”, va dir. La directora planteja un fil narratiu sense veu en off que guiï l’espectador i li permet dibuixar l’empremta de Cardona a través de les veus d’aquells que l’han mantingut viva en el record. Cardona també és l’excusa per parlar del present d’una zona amenaçada per l’explotació minera i on els únics que encara defensen la seva gran riquesa natural són els descendents d’aquells primers indígenes amb què va conviure l’explorador.
A la recerca de l’or
Fèlix Cardona Puig (Malgrat de Mar, 1903 - Caracas, 1982) va néixer en el si d’una família benestant vinculada al món tèxtil. A principis dels anys vint, acabaria els estudis a l’Escola Nàutica de Barcelona i es trauria el títol de capità. Amb tan sols 24 anys i amb el seu amic Joan Mundó, que també era el representant de la indústria de la família Cardona a Veneçuela, viatjarà fins al país americà amb l’objectiu de trobar-hi or. L’impacte que li causaria la Guaiana veneçolana seria tan intens que s’hi establiria definitivament i hi dedicaria la seva vida. Des del 1928 fins al gener del 1930 va acompanyar i guiar a la Comissió Veneçolana dels Límits pel riu Orinoco, Casiquiare i riu Negre. De fet, va tenir l’honor de cartografiar per primer cop les fronteres del país i va fer tan bona feina que el govern veneçolà li va concedir la nacionalitat, entenent que quedava poc seriós que fos un estranger qui marqués els seus límits territorials.
Fèlix Cardona es va casar amb Carlota Johnson, una alemanya nascuda a Dresden, i van tenir sis fills, dues dones i quatre homes. Un d’ells, Heinz, aporta en el documental les seves vivències personals sobre el seu pare, de qui recorda la dificultat de compaginar les seves llargues absències amb la vida familiar. De fet, a Veneçuela, hi conviuen dues branques Cardona. La primera, la que correspon als descendents directes de Fèlix Cardona, i la segona, la dels fills i nets d’un indígena, Sabàs, que l’explorador es va afillar. Un dels moments més emotius del documental correspon a la comunitat de Kamarata, on conviuen famílies del poble pemon que es mostren orgulloses del seu cognom català. Allà, la figura de Fèlix Cardona rep el respecte i el reconeixement que el seu país d’origen es resisteix a donar-li.
Les fonts de Macià
Fèlix Cardona tindria Catalunya ben present des de Veneçuela. Entre el 1933 i el 1936, hi farà diversos viatges i serà rebut amb tots els honors pels diferents cercles d’experts que li valoraran la feina feta. Mostrarà les seves descobertes en botànica i fauna en llocs com el Zoo de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia. Allà prometrà solemnement que en cas que descobreixi les fonts de l’Orinoco les rebatejarà amb el nom de Francesc Macià. La seva catalanitat, gens fingida, també buscarà el suport econòmic de la Generalitat per finançar el seu treball. No podrà ser. L’esclat de la Guerra Civil l’enganxarà enmig de l’Atlàntic, de tornada a Veneçuela.
Serà el 1937 quan coneixerà Jimmy Angel, un aviador americà obsessionat a trobar or que convencerà Cardona perquè l’acompanyi en un vol sobre el Kerepakupai Merú. Es prendran les primeres fotografies i imatges del salt d’aigua. Angel, un home inconscient i amant del perill, decidirà posteriorment que vol aterrar dalt de la muntanya. Estavellarà l’aparell, el donaran per mort i deu dies després de l’accident l’acabarà localitzant una expedició de rescat enviada per Cardona. Les cròniques de l’època convertiran en heroïcitat la bogeria de l’americà i acabaran batejant el salt d’aigua amb el seu nom.
La intensa documentació de les espècies de fauna i flora de la Guaiana veneçolana convertiran Fèlix Cardona durant la resta de la seva vida en un proveïdor imprescindible dels principals museus de ciències naturals del món i fins i tot posarà el seu nom a uns quants exemplars de plantes. El 1958 serà nomenat membre honorari de l’American Geographycal Society.
Anunci inesperat
Durant la preestrena del documental, David Bassa, cap de departament de documentals de TV3, va destacar la importància d’un treball “que ha trigat més del que voldríem a arribar”. La pandèmia de la covid va allargar un procés que s’hauria d’haver enllestit molts mesos enrere. En tot cas, i després d’haver lloat el resultat, Bassa va aprofitar per anunciar que el documental es podrà tornar a veure en el programa Sense ficció en una data encara per determinar. Va ser una sorpresa aclamada pels presents, perquè compensa en bona part l’horari intempestiu en què es podrà veure aquest dijous: a un quart de dotze de la nit.
Rere la pista del capità Cardona completa –no acaba– la feina ingent de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, i en especial de l’Arxiu Municipal, per recopilar, conservar i donar a conèixer el llegat de Cardona. L’empremta de l’explorador a casa seva és evident. Hi té una plaça, el consistori va finançar una biografia amb una beca i se’n va fer una exposició juntament amb el Museu Etnològic de Catalunya. Una mostra que es va nodrir dels centenars de documents, fotografies, plànols i objectes del fons que l’Ajuntament va adquirir el 2011 amb l’ajuda d’una subvenció de la Diputació i que es va començar a negociar amb la família el 2008. Els artífexs de la compra, la llavors alcaldessa Conxita Campoy i l’arxiver municipal Josep Maria Crosas, van destacar la necessitat de continuar amb la tasca divulgativa d’aquest personatge singular. “Ara que l’hem descobert, cal continuar explicant qui va ser i què va fer Cardona. S’ho mereix”, va dir Campoy.
