i torturadors

La veu portentosa de David Fontanals serveix, cada quinze dies, per fer d’altaveu de denúncia pública dels policies que han exercit la tortura a l’interior de les dependències de la prefectura superior de la policia espanyola a Barcelona. La lletania de Fontanals desgrana, un a un, el nom de 35 policies i l’exercici de denúncia es completa amb la gent que acudeix a la convocatòria per demanar el tancament de l’edifici policial cridant-los “torturador!”.

Amb aquesta litúrgia culmina, el primer i tercer dimarts de cada mes, l’acció organitzada per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC davant l’edifici policial que es vol que esdevingui un centre de memòria democràtica, com n’hi ha a tots els països que han patit una dictadura. La campanya a peu de carrer va camí de complir els dos anys, ja que el primer acte es va dur a terme el 15 de juny del 2021.

L’acció reivindicativa consisteix en la intervenció d’una persona que ha estat víctima de tortures a la prefectura, no només per motius polítics sinó de persecució per qüestió de raça o gènere. El seu testimoni davant el que ja s’anomena la casa dels horrors permet anar completant la llista dels noms dels torturadors.

La Comissió de la Dignitat participa també en una campanya amb més entitats que persegueix el mateix propòsit i que fa costat a la presentació d’una querella per part de Carles Vallejo contra els policies que el van torturar el 1971. La denúncia ha estat admesa a tràmit i s’està investigant. Els querellats són Vicente Juan Creix, que va ser comissari en cap; Genuino Nicolás Navales, que era comissari, i els inspectors de la sisena brigada regional d’informació social Rafal Núñez, Francisco Javier Vázquez, José Antonio González i Francisco Manuel Escobedo. Es dona la circumstància que Creix i Navales ja són morts.