Enric Casi, antic director general de Mango i mà dreta d’Isak Andic

L’empresari Enric Casi (1956, Barelona) , ha mort aquest cap de setmana als 67 anys a Vilanova del Vallès. Casi va ser durant molts anys la mà dreta d’Isak Andic en una empresa que té un valor de més de mil milions d’euros i que té seus a pràcticament totes les grans capitals del món. Casi va ser el primer director general de la companyia i en va ser el president no executiu fins el seu últim dia liderant a partir dels noranta tots els processos de modernització.

Enric Casi, d’una família obrera, va estudiar Ciències Empresarials a la Universitat de Barcelona, tot i que la seva vocació, segons havia explicat ell mateix, era l’arquitectura. El 1983, amb 27 anys, va conèixer Isak Andic i plegats van posar els fonaments de Mango venent les seves col·leccions en un local del carrer Trafalgar a Barcelona. L’empresari català va començar treballant per a la família com a consultor però ben aviat va consolidar-se a l’empresa convertint la visió d’Andic en un nou model de negoci basat en una única marca. La idea era desenvolupar una xarxa de botigues a tot el món partint de la primera, el 1984, que Mango va obrir al Passeig de Gràcia, entre València i Mallorca.

Enric Casi, que exercia de portaveu econòmic de la marca, va permetre des dels despatxos que Andic, més visionari i creatiu, pogués desenvolupar les seves pròpies idees en un mercat en què la marca ben aviat va començar a marcar diferències.

Amb Casi com a director general (1996-2015), Mango es va instal·lar en més de cent països obrint més d’un miler de botigues consolidant-se en un mercat amb gran competència. Casi va deixar el càrrec, després de desenvolupar els sistemes informàtics i logístics del grup, juntament amb altres executius històrics, quan la segona generació de la família Andic va entrar a formar part del consell de l’empresa.

Enric Casi també va ser conseller de l’Associació de Recerca de la Indústria Tèxtil i el 2007 va ser escollit Directiu de l’any el 2006 per l’Associació Espanyola de Directius. Es considerava ell mateix un ecologista convençut i així ho explicava en la Memòria de sostenibilitat de Mango: “Per donar resposta a aquests reptes, a la nostra organització fomentem els valors humanistes i el respecte per la naturalesa i el medi ambient”.