Societat

LA CRÒNICA

Les dones, més que una matriu amb cames

En la Barcelona de la misèria del Somorrostro, l’estudiant de medicina Carme Valls Llobet (1945) va prendre consciència del que seria una constant vital: l’exercici de la professió com a eina per erradicar les desigualtats. Però va ser acompanyant a les urgències el pare quan se li va inocular la mirada crítica, l’estímul científic i “el coneixement dels perquès més íntims”. El 1962, el doctor Josep Valls Serra va ser el primer cirurgià a operar d’estenosi mitral a l’Estat, una difícil intervenció quirúrgica de cor que va fer a la pintora gironina i galerista Montserrat Llonch. El record el va evocar en el seu discurs d’investidura com a doctora honoris causa de la UdG la metgessa Carme Valls, pionera a plantejar les diferències de gènere en la medicina i la ciència, quan va voler reconèixer el mestratge del pare en una època en què no hi havia UCI i el senyor metge “exercia amb l’empatia de qui sap llegir les preocupacions de l’altre”. Amb aquesta herència, Carme Valls es va comprometre –és de la generació que va fer la Caputxinada, la que entenia les polítiques públiques com a eines de canvi i millora– amb la pràctica professional. Conscient que és una tasca col·lectiva, va tenir agraïments per a l’escola d’infermeria de Girona, de les primeres on va fer xerrades als estudiants que ja fa deu anys la convidaven per parlar del biaix de gènere en la medicina, i va mencionar la lluita que fan les llevadores per la defensa dels seus drets i de les dones en la salut gestacional.

Molt gràficament va resumir la invisibilitat del cos de la dona en la medicina amb la comparació següent: “La violència de gènere és freqüent, però no crec que ningú d’aquest entorn pugui considerar que és normal. Les anèmies i l’hipotiroïdisme són malalties freqüents entre les dones però per la seva freqüència són considerades com a normals i en molts casos no reben cap tractament.” Normalització, minimització i manca d’investigació amb perspectiva de gènere; en la recerca de fàrmacs es fan servir teixits d’homes i rates mascle, i s’ha demostrat que el 80% dels efectes secundaris dels medicaments els pateixen les dones. “El paradigma de la invisibilitat de les dones ha estat la malaltia cardiovascular”, va concloure la doctora Valls, que durant els seus anys de diputada, del 1999 al 2006, va etzibar al conseller de torn que les dones “no són només una matriu amb cames”. Va subratllar “la mancança de la ciència de la diferència” i que cal un replantejament que ha de començar per l’atenció primària i la docència. La perspectiva de gènere no s’ha inclòs com a troncal en cap dels graus de ciències de la salut.

Del total de 36 doctors honoris causa que ha investit la UdG, Carme Valls és la setena dona, i quatre han rebut aquest reconeixement en els últims set anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia