La Fiscalia demana per primer cop que la justícia investigui les tortures a Via Laietana

La Fiscalia ha demanat per primer cop a la justícia que investigui les tortures de la policia franquista comeses a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, invocant la nova Llei de Memòria Històrica. Fins ara, la Llei d’Amnistia impedia investigar els crims comesos durant el franquisme. A l’informe presentat davant el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, el ministeri públic defensa l’admissió a tràmit de la querella per tortures que el sindicalista Carles Vallejo va presentar contra sis agents de la policia franquista per torturar-lo a la comissaria central de Barcelona a principis dels setanta, quan tenia vint anys. Fins ara, s’han presentat a tot l’Estat espanyol 80 querelles per investigar crims comesos durant el franquisme i sempre s’havien topat amb la llei d’amnistia o la prescripció dels delictes. És la primera vegada a l’Estat espanyol, doncs, que la Fiscalia es pronuncia a favor d’investigar els crims contra la humanitat i tortures durant el franquisme des que es va aprovar la Llei de Memòria Històrica i es dona per fet que el canvi marcarà el nou criteri a seguir.

El sindicalista torturat de jove, que ara té 72 anys, ha celebrat la notícia i ha destacat a aquest diari que és “un pas important no només a nivell personal sinó sobretot en el marc de la reivindicació col·lectiva, ja que dona veu i obre la porta a altres víctimes i represaliats” que, com ell, van patir tortures o “pitjor, ja que molts s’hi van deixar la vida”. “És una lluita contra l’oblit i a favor de la veritat, la justícia i la reparació, volem que se sàpiga com actuava la policia franquista”, defensa.

Com va publicar a El Punt Avui el periodista Jordi Panyella, els querellats són Vicente Juan Creix, que va ser comissari en cap, el comissari Genuino Nicolás Navales i els inspectors de la sisena brigada regional d’informació social Rafal Núñez, Francisco Javier Vázquez, José Antonio González i Francisco Manuel Escobedo. Dos d’ells, Vicente Creix i Genunino Navales, ja són morts.

A l’informe, la Fiscalia recorda que la nova llei “imposa a l’Estat, des de l’àmbit de la justícia, el deure d’investigar les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”. El ministeri públic considera que cal investigar els fets i “el seu context” abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment –defensa que hi hagi una investigació prèvia a l’admesa a tràmit definitiva– i assenyala que la seva obligació no és només garantir el dret a la justícia sinó a la “veritat i reparació de les víctimes”. En declaracions a Efe la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, sosté que amb aquesta iniciativa que busca “posar les víctimes al centre”, la Fiscalia està “obrint camí”. Pujal reconeix que és un tema “polèmic” i “no és fàcil” investigar els crims del franquisme i la Guerra Civil però assegura que ara que la llei ho permet, l’objectiu de la Fiscalia és “arribar al final del procediment” i que els autors dels delictes compareguin davant la justícia si estan identificats, com és el cas de la querella de Barcelona.

Com ha publicat el periodista Jordi Panyella, les denúncies són part d’una campanya secundada per deu entitats cíviques que vol aconseguir el tancament de la comissaria de Via Laietana i la seva transformació en un espai de memòria històrica.

A més de la denúncia de Carles Vallejo, també se n’ha preparat una altra (es presentarà a la tardor) contra els policies que van torturar els germans José i Maribel Ferrandiz, dos militants comunistes que van ser detinguts a Via Laietana durant 32 dies el 1971. La tercera querella se centra en el cas de la militant independentista Blanca Serra, detinguda i represaliada en més d’una ocasió. Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, explica que la de Serra dependrà del seu estat de salut. “La justícia arriba tan tard que molta gent ha perdut l’energia o la salut o ja no hi son, sobretot la generació de l’època del terror”, denuncia.

La setmana passada, la titular del jutjat d’instrucció 50 de Madrid va admetre per primer cop una querella contra crims franquistes i Julio Pacheco, torturat per la policia franquista, va declarar com a víctima, gairebé 50 anys després de la mort de Franco.