Societat
Barcelona no entén les ZBE
El funcionament de les zones de baixes emissions (ZBE) suspèn i els barcelonins li atorguen una nota de 4,4 sobre 10
Una enquesta del RACC i de Zurich ho fixa així, i recull propostes de gestió i millora per a les zones de Barcelona i per a altres municipis
L’any 2024 totes les ciutats de més de 50.000 habitants les han de tenir activades
La majoria dels ciutadans de Barcelona i de l’àrea metropolitana no estan satisfets amb la gestió de la zona de baixes emissions (ZBE). De manera generalitzada, els ciutadans consideren que l’actual qualitat de l’aire és dolenta i perjudica la seva salut, però el 75% afirmen no haver canviat els hàbits de mobilitat des de l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions, el 2020.
Aquestes i altres dades s’extreuen de l’estudi Impacte i acceptació de la zona de baixes emissions de Barcelona, elaborat pel RACC i Zurich Seguros. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar el funcionament de les ZBE a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, tenint en compte l’evolució de diferents característiques, la renovació del parc vehicular, les intensitats de circulació i la qualitat de l’aire, així com l’opinió dels usuaris de la capital i el seu entorn.
Les zones de baixes emissions són espais delimitats per l’administració pública on s’apliquen restriccions d’accés, circulació i estacionament al vehicle motoritzat. A Barcelona es van implantar l’any 2020 i, tres anys i uns mesos després, havent superat una moratòria i fins i tot una sentència judicial, s’han implementat i estan en marxa, però continuen provocant inquietud i potser confusió entre la ciutadania. La nova llei de canvi climàtic ordena que els municipis de més de 50.000 habitants de l’Estat espanyol l’han de tenir en funcionament des de l’1 de gener. Però la seva posada en marxa ha suposat diverses mesures restrictives als vehicles més contaminants en diferents zones de la ciutat.
El RACC i la companyia asseguradora Zurich han preparat aquest estudi amb la voluntat –expliquen fonts de les dues entitats– que serveixi de referència a les administracions públiques, ja que incorpora propostes de gestió i millora que permeten ajudar els usuaris i les administracions a establir criteris de funcionament de les ZBE. Per elaborar-lo, s’han dut a terme 1.006 enquestes en línia a residents de Barcelona (500 enquestes) i a veïns de l’àrea metropolitana (506 enquestes).
Segons les conclusions principals de l’informe, en una valoració general, els ciutadans donen suport a la zona de baixes emissions (51%), però adverteixen que aspectes com ara la gestió i la comprensió del seu funcionament tenen un marge de millora considerable. El 75% dels ciutadans enquestats consideren que la zona de baixes emissions de Barcelona no ha afectat la seva mobilitat habitual. Entre els que consideren que aquesta mesura sí que ha afectat la seva mobilitat quotidiana, els residents de fora de Barcelona són els que manifesten més afectació (26%), mentre que un 23% dels que viuen a la ciutat ho creuen així. Tampoc es desprèn de la seva implantació un canvi que suposi més ús de mitjans de transport sostenibles. Més de la meitat dels usuaris estan a favor de la ZBE, però no aproven com s’ha implantat a Barcelona. Així, el 51% dels ciutadans enquestats estan d’acord amb la seva implantació a la ciutat, però la majoria es mostren crítics amb la seva gestió (84%) i amb la comprensió del seu funcionament (91%).
Tampoc es registra un canvi en els desplaçaments per la posada en marxa d’aquesta mesura. El 58% dels nous usuaris del transport públic afirmen que la ZBE no ha tingut relació amb el canvi d’hàbits. En la meitat dels casos, els enquestats asseguren que els ha empitjorat el viatge, ja que ha passat a ser més lent que amb el vehicle privat.
Els valors de contaminants relacionats amb el trànsit presenten una evolució positiva durant la darrera dècada, tot i que es continuen mantenint per sobre dels nivells màxims recomanats per l’OMS. Els ciutadans consideren que la qualitat de l’aire de Barcelona és perjudicial per a la salut (68%) i un 50% creuen que la zona de baixes emissions no millora la congestió de les vies de la ciutat.
Pel que fa a la xarxa de mobilitat sostenible, aprova el transport públic actual i la xarxa ciclista urbana, però no la interurbana ni tampoc els punts de recàrrega elèctrica.
En la presentació de l’estudi, el director de l’àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, va ser clar advertint que en la gestió de la ZBE de Barcelona calen algunes actualitzacions: “La zona de baixes emissions de Barcelona necessita millorar.” I hi va afegir: “En previsió de la implementació que cal fer en altres municipis, és necessari que hi hagi una harmonia en la normativa i que l’aplicació es pugui fer de manera simple.” Segons Bardají, l’única manera d’aconseguir que el ciutadà opti pel transport públic és donar-li una experiència de qualitat.
Recomanacions de l’estudi
Com a primera recomanació, en l’estudi es proposa unificar criteris entre les administracions i treballar de manera coordinada en la gestió de la ZBE. També es creu que cal impulsar el funcionament i la regulació igualitària de les ZBE en municipis propers per facilitar-ne la comprensió.
D’altra banda, es considera essencial establir criteris uniformes en les excepcions de les ZBE al conjunt estatal, i proposen impulsar una app que faciliti el registre del vehicle i l’autorització diària per circular per la ZBE, en la qual es podria agilitzar el registre, les autoritzacions i el pagament de multes. A més, s’insta a fomentar la transmissió i compartició de dades diàries, i a informatitzar el sistema de control, que sigui més àgil i senzill per a totes les administracions de la ZBE.
Pel que fa a la transmissió del bon funcionament de les ZBE, l’estudi creu que és necessari fer arribar als ciutadans el perquè de la implantació de restriccions de trànsit a la zona de baixes emissions: difondre campanyes de comunicació i conscienciació més explícites, així com campanyes per donar a conèixer ajuts com la T-Verda.
Reforç del transport públic
En paral·lel, l’informe destaca la necessitat de promoure l’ús del transport públic municipal i metropolità, i la de dirigir la inversió a la mobilitat massiva i sostenible. Segons asseguren les dues entitats, cal “reforçar la xarxa troncal de serveis sòlids i fiables de transport públic”. Per fer-ho demanen, entre altres punts, les estacions (hubs) intermodals (tren bus + metro + micromobilitat compartida + mobilitat sostenible). També defensen els Park&Ride, a més d’assegurances accessibles per al vehicle privat, ja sigui cotxe, moto, bicicleta o VMP. Reclamen carrils bus-VAO d’entrada i sortida de Barcelona a tots els corredors d’accés, i l’impuls de xarxes de mobilitat activa segures i intermunicipals. En aquest sentit, insisteixen que es faciliti un servei de bicicleta entre l’àrea metropolitana i Barcelona.
Finalment, les recomanacions també reclamen que es faciliti més ajuda als usuaris afectats –és a dir, als que no poden circular per les ZBE perquè el seu vehicle és contaminant– i, en aquest sentit, proposen oferir alternatives als usuaris més vulnerables davant de les restriccions, com ara ajudes econòmiques, fomentar l’ús del transport públic, o valorar incrementar excepcions en alguns accessos. També es recomana estudiar mesures compensatòries, com ara bonificacions als titulars de vehicles afectats per les restriccions.
A les ciutats amb més de 20.000 habitants
Actualment, ja hi ha diverses ZBE implantades a Catalunya, especialment en l’àmbit metropolità. La primera ha estat la ZBE Rondes de Barcelona i posteriorment s’ha estès en altres municipis de l’entorn proper. Així mateix, molts ajuntaments de ciutats mitjanes i grans n’estan estudiant la implantació de cara al futur. Així, Barcelona va ser una de les primeres ciutats a aplicar les zones de baixes emissions, però ja hi ha restriccions per a la circulació dels vehicles més contaminants i sense etiqueta ambiental en municipis com ara l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí i Badalona.
A més de les ja esmentades, aquest any s’hi afegiran totes les localitats de més de 50.000 habitants, que hauran d’aplicar les mesures de limitació al trànsit en marxa de cara al proper 2024. Però a Catalunya les ZBE també seran aplicades a les localitats de més de 20.000 habitants. Això significa que, en total, hi haurà 67 localitats amb ZBE de cara als anys 2024 i 2025. Per tant, segons les dades de població, els municipis que ho hauran de tenir a punt seran:
L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Girona, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Viladecans, el Prat de Llobregat, Granollers, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Vic, Figueres, Gavà, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Igualada, Blanes, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Ripollet, Lloret de Mar, Sant Adrià de Besòs, Olot, Montcada i Reixac, Cambrils, Sant Joan Despí, Tortosa, Barberà del Vallès, Salt, Sant Pere de Ribes, Sitges, Calafell, Salou, Martorell, Premià de Mar, Pineda de Mar, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès, Valls, Olesa de Montserrat, el Masnou, Palafrugell, Vila-seca, Esparreguera, Sant Feliu de Guíxols, Amposta, Vilassar de Mar, Manlleu, les Franqueses del Vallès, Banyoles i Sant Quirze del Vallès.