CaixaForum Girona ofereix una mirada polièdrica al fenomen dels videojocs

Que el fenomen dels videojocs té cada vegada més presència a nivell social també ho demostra el fet que a Girona hagin coinciit en pocs dies dues exposicions dedicades a aquesta temàtica, Nova pantalla al Modern, Centre Audiovisual i Digital de Girona, i ara al CaixaForum, Homo ludens, produïda i organitzada per la Fundació la Caixa. Aquesta, inaugurada avui, arriba a Girona després d’un llarg recorregut per diferents centres CaixaForum d’arreu de l’Estat i amb un gran èxit de públic.

La cap de continguts d’Exposicions d’Art a la Fundació la Caixa, Carla Tarruella; la directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer, i el comissari Luca Carrubba han presentat avui aquesta mostra que vol seru una reflexió sobre el paper central del joc en la nostra cultura a partir del fenomen dels videojocs. Produïda i organitzada per la Fundació ”la Caixa”, l’exposició presenta 55 peces de 28 creadors, entre videojocs i obres d’art, i ofereix una visió plural i crítica dels videojocs, que s’analitzen no sols com a producte industrial, sinó també com a fenomen cultural, estètic i artístic. L’exposició està comissariada per Luca Carrubba, director de l’associació ArsGames, que es dedica a la recerca i la difusió cultural dels videojocs, i l’estudi Domestic Data Streamers ha fet el disseny de la museografia i de l’experiència interactiva.

El recorregut de l’exposició analitza la forma en què els videojocs són presents en molts àmbits de la nostra societat i aborda el paper del joc com a pràctica reguladora de l’activitat humana al llarg de la història. Més que una història dels videojocs, la mostra, per a públics de totes les edats, ofereix una visió sociològica que uneix cultura i tecnologia, i indústria i art. El contingut de l’exposició inclou videojocs i obres d’art contemporani d’artistes com Mónica Rikic, Premi Nacional de Cultura 2021 de la Generalitat de Catalunya, Bill Viola, Hamilton Mestizo, Matteo Bittanti i Robert Yang, entre d’altres. A la mostra hi apareixen temàtiques com ara les mecàniques universals del joc, la indústria milionària del videojoc, la seva influència en altres disciplines com l’art i la ciència, i la identitat en un món on el que és real conviu amb el que és virtual.

A l’inici de l’exposició, cada visitant rep un dispositiu —el Coin—, un objecte amb el qual podrà contestar una sèrie de preguntes al llarg del recorregut. A través de les respostes a aquestes preguntes, el sistema configurarà un avatar per a cada visitant que l’identificarà amb un perfil de gamer: des del més escèptic fins al més devot dels videojocs. A la gran pantalla instal·lada a l’última sala de l’exposició es projecta una comunitat d’avatars que representen, en temps real, els perfils acumulats de tots els visitants de l’exposició.

D’aquesta manera, l’exposició aporta una nova perspectiva a l’entorn del concepte de jugador —fugint de l’estereotip del gamer— i mostra un món videoludificat en què vida i joc es fonen i en què tots som, ho creguem o no, jugadors.