Societat

L’escàndol de la pobresa

Vivint al dia

A Catalunya dues de cada tres llars vulnerables demanen ajuda per garantir-se una alimentació suficient i saludable

Parròquies i entitats combinen models de lliurament de menjar per facilitar l’autonomia a les famílies

A l’Hospitalet es destinen 1,8 milions d’euros a les targetes moneder

Els serveis socials, segons la composició i la situació de la família, adjudiquen una quantia mensual de 50 a 200 euros

A les portes de Nadal, quan les despeses per afrontar els àpats de les festes es multipliquen, hi ha moltes famílies que fan mans i mànigues per garantir l’alimentació fins a final de mes. “Vivim al dia”, diu la Vilma, agraïda pel suport que té de la parròquia del barri per posar un plat a taula cada dia als seus fills sense patir per administrar els minsos ingressos familiars que li queden després de pagar el lloguer. Per aquestes festes no disposen de cap despesa extraordinària per fer regals i confia que els més petits de casa tindran una altra vegada alguna “sorpresa” a l’esplai de la Fundació la Vinya, on aniran a fer activitats durant les vacances de Nadal. L’entitat va néixer el 1998 per atendre les famílies més desafavorides de les tres parròquies del barri de Bellvitge i el Gornal. Com la Vilma, la Josseline i la Puri són mares del barri que fan ús de les targetes moneder per comprar aliments al supermercat i decidir lliurement què trien en comptes d’anar a recollir els lots que també es lliuren a les parròquies per a les llars amb menys recursos derivades dels serveis socials municipals.

El model de lliurament a través de les targetes moneder es va començar a impulsar fa tres anys, amb l’aportació de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que aquest 2023 ha destinat 1,8 milions d’euros per a targetes que lliuren Càritas i la Creu Roja. Les famílies amb pocs ingressos són derivades des dels serveis socials municipals, que adjudiquen la quantia mensual, entre 50 i 200 euros, segons la composició i la situació de la unitat familiar.

La Puri, que fa un temps que no treballa per qüestions de salut, pot gastar 100 euros mensuals per a ella i el seu fill adolescent. “No és gaire, però a mi em salva la vida”, diu després de veure reduït el sou de 800 euros amb la baixa mèdica. No en té prou per pagar les factures i el lloguer de 600 euros, que s’endú la major part dels ingressos. Per omplir el cistell, paga amb la targeta moneder, que considera molt “més còmoda” que no pas l’opció de recollir aliments. “És més fàcil per adaptar-se als hàbits alimentaris, les recomanacions mèdiques o les preferències culturals i religioses de cadascú”, indica la Puri, que té més llibertat per escollir quan va a comprar. Assegura, però, que la quantia que té assignada, tot i que no fa gaire la hi van incrementar, “queda curta”, perquè s’han disparat com mai els preus d’aliments bàsics com, per exemple, la farina, que consumeix per fer les arepas, un dels plats més típics de Veneçuela, d’on va marxar fa cinc anys per venir a Barcelona.“Quan veig que no arribo a final de mes, puc comptar amb l’ajuda d’uns nebots que tinc aquí”, explica la Puri, que cada vegada que es veu “ofegada” demana un cop de mà per comprar menjar o pagar la factura d’internet, ja que no hi vol renunciar mentre el fill no acabi els estudis. Demanar ajuda a familiars i amics és un dels mecanismes de “supervivència” per a moltes famílies vulnerables abans d’arribar al punt d’eliminar algun àpat o renunciar a comprar productes frescos i canviar-los per d’altres de més baix cost. Les entitats alerten de la incidència que té l’alimentació en els processos d’exclusió social. Segons l’informe Foessa del 2022, un 4,3% de la població a la diòcesi de Barcelona afirmava passar gana o haver-ne passat. Per fer front a les dificultats econòmiques, dues de cada tres llars amb ingressos baixos recorren a retallar l’alimentació abans de demanar ajuda externa a un banc d’aliments, una entitat o adreçar-se als serveis socials.

La Puri ha participat en l’informe, elaborat per Càritas i la Fundació la Vinya, per valorar la implantació del model de les targetes moneder i buscar punts de millora. “El canvi de model garanteix l’accés digne als aliments, i es trenquen els estereotips que relacionen la pobresa amb la incapacitat per gestionar l’economia familiar”, defensa Mercè Darnell, responsable del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, que constata que les famílies pateixen per menjar perquè la majoria dels ingressos els han de destinar al lloguer i a les despeses de l’habitatge. “Continuarem donant aliments i diners mentre no es millorin prestacions com la renda garantida o l’ingrés mínim per fer front a l’exclusió social”, reivindica Darnell sobre unes prestacions que queden curtes i no arriben a tots els col·lectius.

L’enquesta, feta a una vintena de famílies que compren amb les targetes, constata que l’avantatge principal és que poden escollir i organitzar el que consumeixen. La majoria són mares amb càrregues familiars (50%), seguides de famílies amb infants (30%). D’altra banda, el 55% es troben en situació administrativa irregular, i el 65% es veuen obligades a viure de relloguer o fins i tot ocupant un habitatge. Les famílies alerten que amb l’augment sostingut dels preus la quantitat que tenen per gastar és insuficient i demanen la possibilitat de comprar productes de primera necessitat com ara articles d’higiene personal i de neteja, que queden exclosos de les targetes finançades per l’Ajuntament.

Espais acollidors

La directora de la Fundació la Vinya, Maria Labernia, defensa una aliança de l’administració amb el sector privat i el tercer sector per arribar a més persones que queden al marge. “S’han de buscar espais acollidors per acompanyar les persones”, assenyalava la responsable de l’entitat, on fan activitats per als infants i les famílies, com els tallers de cuina als quals finalment s’ha apuntat la Puri. “Això m’anima a sortir de casa ara que em costa caminar després de les operacions”, explica satisfeta del suport que troba, juntament amb altres veïnes en situacions “més complicades”, amb qui es donen suport mutu.

A la Fundació la Vinya, hi accedeixen famílies que busquen suport amb les activitats de lleure dels seus fills. Va ser arran de les accions socials de la parròquia de Santa Maria del Gornal, la de Sant Joan Evangelista i la de Bellvitge que es va crear l’entitat i es va impulsar l’esplai Bocins i un banc d’aliments. “Primer coneixes l’infant i, després, tota la família i les seves necessitats”, explica Joan Moreno, coordinador del programa Ajuda Fraterna, per donar resposta a les famílies més desafavorides. “La pobresa colpeja famílies monoparentals, nouvingudes i del barri de tota la vida”, hi afegeix el responsable de l’entitat, que veu com moltes llars, encara que els progenitors tinguin feina, no arriben a final de mes. “Les persones en situació irregular encara topen amb més murs i entrebancs”, explica Moreno. Veient la realitat del barri, van contractar una treballadora social amb l’objectiu de “no deixar fora” les persones que s’hi adrecen, algunes amb pocs recursos derivades dels serveis socials i d’altres que no consten en el padró municipal, fet que suposa “un escull” a l’hora d’accedir a serveis i tenir les necessitats cobertes.

El paper dels voluntaris

A la Fundació la Vinya, hi ha una vintena de persones voluntàries que s’encarreguen de repartir els aliments que s’entreguen a les parròquies. “On no arriben les targetes moneder, es continuen repartint lots, i tenim un sistema de punts per escollir els aliments que s’emporten les famílies”, explica el coordinador dels sistemes que organitzen a les parròquies per arribar al màxim nombre de persones possible. Això permet cobrir les necessitats d’alimentació i també d’higiene, a diferència dels que només accedeixen a l’ajuda de la targeta moneder. “Anar nets i polits és el que s’espera de nosaltres en una societat en què això et pot obrir portes per ser acceptat o per trobar una feina”, reconeix en Joan, que treballa per fer canvis perquè es cobreixi aquesta necessitat bàsica per als que fan servir les targetes moneder finançades per l’Ajuntament.

El sistema de la targeta moneder ha suposat trencar amb l’estigma que patien les famílies cada cop que havien de trucar a la porta per demanar ajudes externes per menjar. “És molt dur quan veus famílies que es desmunten perquè després de treballar 40 hores a la setmana no arriben a final de mes”, confessa el coordinador del programa, en un barri on el lloguer i les despeses per l’habitatge hipotequen l’economia de moltes llars. “Amb el salari mínim i lloguers de 800 euros no surten els números”, diu, convençut que aquesta és la realitat que “colpeix” la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Des de la fundació atenen directament 200 famílies a les quals entreguen aliments i unes 300 famílies usuàries de la targeta moneder, quantitat que en el darrer mes s’ha incrementat per una realitat “que no s’explica”. Com denuncia Moreno, l’administració, coincidint amb el final d’any i també a l’agost per les vacances, deixa d’entregar targetes moneder, “com si la gent deixés de menjar aquests mesos”. Les treballadores socials ho preveuen i incrementen les quanties al novembre o donen més targetes, per “maniobrar” i compensar el “poc criteri humà” de l’administració per cobrir noves necessitats.

LES XIFRES

200
llars
recullen aliments directament en una de les tres parròquies del barri de Bellvitge i el Gornal.
1.730
famílies
són usuàries de la targeta moneder de Càritas finançada per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que hi destina 1,8 milions.
270.000
persones
a la ciutat de Barcelona afirmen passar o haver passat gana en els darrers deu anys, segons el darrer informe de Càritas.
20,7
per cent
de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social, segons l’enquesta Condicions de Vida 2022 de l’Idescat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Urbanisme

L’Ajuntament de Badalona ja ha gastat 300.000 euros en els blocs desallotjats

Badalona

Lluís Mateu i Riera rep el premi ‘Tres de Març’

salt
SOCIETAT

Concentració per reclamar la igualtat entre homes i dones en l’Església

BARCELONA

El temporal obliga a traslladar la fira d’editorials

l’escala
SALUT

Un recull d’eines permetrà avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals

BARCELONA

2.000 manaies col·lapsen el centre de la ciutat

banyoles
urbanisme

Invertiran 1,4 milions en l’entorn de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella

BARCELONA

Denuncien “tales abusives” a Rodors durant els treballs de prevenció de focs

pals
SALUT

4.500 trasplantaments de ronyó en 50 anys a Bellvitge

BARCELONA