RELIGIÓ
Mor als 95 anys el reconegut biblista, teòleg i monjo de Montserrat Pius-Ramon Tragan
Era el monjo de més edat del monestir. Va ser secretari de l’abat Escarré, degà de la facultat de Teologia de Roma i una eminència en el seu camp
El reconegut biblista i monjo de Montserrat Pare Pius-Ramon Tragan i Colilles (Esparraguera, 1928) va morir ahir als 95 anys després de completar-ne 74 de professió monàstica i 68 de sacerdoci. Durant la seva llarga trajectòria va ser secretari de l’abat Escarré, degà de la facultat de Teologia de Roma i autor d’obres de referència en l’àmbit internacional dels estudis bíblics. Tot i el seu prestigi com a teòleg el seu pensament no va ser mai “unidireccional”, en paraules seves.
Tragan va entrar com a monjo a l’abadia de Montserrat als 19 anys i va fer els estudis de filosofia i teologia al monestir. Va completar la seva formació estudiant a Roma(1956-1957) i a Munic (1961-1962). De retorn a Montserrat va ser secretari del conegut Pare Abat Aureli Escarré, que es va haver d’exiliar a Itàlia el 1965 per motius polítics, ja que era catalanista i antifranquista.
Amb la marxa d’Escarré, Tragan va reprendre els estudis a Jerusalem (1965-1967), on es va especialitzar en l’exegesi bíblica i va obtenir el doctorat. La seva avançada formació i el seu prestigi li va permetre esdevenir professor a Estrasburg (1969-1972). Després, a Roma, va ser el degà de la facultat de Teologia durant 15 anys (1985-2000) i rector del Pontifici Ateneu de Sant Anselm (1990-1997).
La seva formació acadèmica, teològica i intel·lectual el va portar també a Milà (1998-2001), on va ser professor a la universitat. De retorn a Catalunya va ser professor a la Universitat de Barcelona i des del 1997 va ser responsable a Montserrat del conegut com Scriptorium Biblbicum et Orientale, centre bibliogràfic centrat en la recerca exegètica i en la cura de la col·lecció de papirs del Doctor Roca-Puig i del Museu Bíblic, obra del Pare Ubach.
Va ser un religiós compromès amb la realitat social que l’envoltava. Així ho va explicar en una entrevista el 2019 a la revista “Foc Nou”: “Vivim una situació molt complexa: els refugiats de Lampedusa, els camps de concentració a Líbia, els morts al Mediterrani, la guerra a Síria són qüestions que ens interpel·len.” També mostrava la seva preocupació per la crisi climàtica: “Usem la natura amb un abús dels béns que la terra ofereix. Això per no parlar de la quantitat ingent de deixalles que generem.” “Els que vindran –hi afegia– no tindran mitjans per sobreviure. Estem en una situació perillosa; l’escalfament global és un fet i la falta d’aigua esdevindrà una evidència.”
Des dels anys seixanta Tragan també va ser l’autor i el traductor de publicacions de referència en el seu àmbit: El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat (1966), Traducció del Llibre del Deuteronomi (1970), Segni e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1977), La parabole du pasteur et ses explicacions (Roma 1980), Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1985), Alle origini del battesimo cristiano (Roma 1991), La preistoria dei vangeli (Milano 1999), Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques, (Institut Cambó, Barcelona 2005), Los Evangelios apócrifos. Origen, sentido, valor (Ed. Verbo Divino, Madrid, 2008). El monjo també va col·laborar en diverses revistes científiques i diccionaris especialitzats.
