Societat

La Rambla necessita atencions

L’Ajuntament de Girona treballa perquè el passeig recuperi energia amb mesures com ara la revisió del pla Aixequem persianes

Els botiguers pateixen en una via que rep molt de turisme però que ha perdut atractiu en les activitats d’oci dels gironins

Les voltes de la Rambla es van començar a construir al segle XIII “a la façana de llevant”

Sota les voltes de la Rambla de la Llibertat de Girona –antiga plaça de les Cols des del segle XIV– hi ha més d’un local buit i més d’un anunci buscant llogater. En un cartell es demana que si alguna persona vol ocupar algun local sense activitat de la Rambla, del carrer Argenteria –la seva prolongació– o del carrer Ballesteries –el camí recte fins a la plaça de Sant Feliu passant pels Quatre Cantons–, que truqui a un número de telèfon.

La regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis (Junts), reconeix que hi ha la sensació que a la Rambla sovintegen els locals buits i que hi han d’actuar, però que les dades són les que són. Amb xifres del consistori, des del pont de Pedra fins als Quatre Cantons (incloent-hi l’Argenteria), “hi ha quatre locals tancats, quatre amb el rètol de «llogat» i dos estan en obres i a punt d’obrir”. Sota les voltes, per exemple, els últims temps ha tancat una botiga de roba i hi ha tres locals sense ús, segons una visita de fa uns dies.

Les cases de sota les voltes es van començar a construir al segle XIII i ja estaven acabades a començaments del segle XIV. Ho explica l’arquitecte Joaquim Español en l’article “Una mirada literària” de Xevi Planas, inclòs en l’obra Girona. La Rambla i l’Argenteria (Lunwerg/ Planeta, 2014). Les voltes “de la façana de llevant” van ser les primeres cases que es van fer a la Rambla, que va créixer sobre l’areny del riu Onyar, i eren conegudes com el carrer de la Merceria.

Tornant al present, els socis de govern –Junts, Guanyem i ERC– entomen el repte de dedicar atencions a la Rambla. “En l’acord de govern, ja hi ha partides per fer accions de foment del comerç. A la Rambla, hi ha comerços emblemàtics i de qualitat i n’hi ha de nous [...].” Per la vicealcaldessa, “la sensació que hi ha locals tancats no és així i es demostra fent política”.

Més d’una mesura

A finals de l’any passat, l’Ajuntament ja va netejar l’espai de sota les voltes perquè lluís per a les festes nadalenques. “I això que és un espai privat d’ús públic i tocaria als propietaris”, recorda Geis. A la Rambla el consistori hi actuarà des de més d’un àmbit. “Amb una mesura no n’hi prou. Això és tenir un pla i s’ha d’anar des de l’ urbanístic, l’accessibilitat, la neteja, la il·luminació, les campanyes de comerç i dinamitzar l’activitat de la Rambla i que tinguin la sensació que hi creiem i que estem al seu costat. Vam fer també les visites guiades a comerços emblemàtics de la ciutat perquè la gent de Girona els conegui.” Els dies 15 i 22 de desembre, l’Ajuntament va organitzar dues visites –d’un màxim de 15 persones cada una– en algunes de les botigues de més arrelament.

L’exconsellera de Recerca i Universitats avança que el projecte Aixequem persianes “s’ha de repensar perquè doni sortida al comerç en les noves necessitats, els nous canvis de digitalització, que no és tant que tinguis pàgines web sinó canals de Whatsapp que puguin comunicar millor amb els seus clients de proximitat i resoldre què demana el client en el dia a dia”. Hi haurà una convocatòria per reforçar el comerç “amb una mirada molt de barri”.

El projecte donava incentius per obrir un negoci. Quan va néixer, el 2013, era per donar suport als comerciants dels barris més afectats per la crisi, és a dir, Sant Narcís, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert, però es va estendre fins a divuit barris. Fins al 2019, el consistori havia donat suport a 37 iniciatives emprenedores. El 2021, l’equip de govern, de Junts i ERC, va destinar 20.272 euros a l’Aixequem persianes d’una partida de 30.000 euros. Allò havia generat les crítiques de Guanyem, llavors a l’oposició. Geis afegeix que a la Rambla hi ha feina a fer de d’Urbanisme, com ara les limitacions de les activitats i si “s’ha de fer algun tipus de modificació dels locals, de quines són les exigències i intentar que hi hagi un cert manteniment”.

“Costa més arrencar”

La presidenta de l’associació Girona Centre Eix Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, considera que la Rambla s’havia focalitzat molt en el turisme i que la pandèmia de covid la va afectar. “Es va tancar tot i va costar més arrencar”, admet.

Ara els comerços han anat fent la viu-viu, però pels que es dediquen al turisme va passar molt més temps. “Normalment són negocis petits, però això es pot aguantar uns mesos, però no es pot aguantar. Els [préstecs] ICO [Institut de Crèdit Oficial] van donar el que van donar, però després s’han de tornar i també és un problema.”

Girar la truita passa per anar treballant conjuntament amb l’Ajuntament, explica la presidenta dels comerciants del centre. Ramírez agraeix les activitats de la campanya de Nadal i exposa els efectes dels locals buits. “És una no activitat i, a més, genera brutícia, malestar i tot un seguit de coses negatives.”

Tant l’una com l’altra consideren que la iniciativa de l’àrea de promoció econòmica urbana (APEU) hauria d’afavorir la Rambla, “un punt neuràlgic”, diu Geis. L’APEU és una iniciativa de Girona Centre Eix Comercial i l’Associació d’Hostaleria que proposa que 208 locals a banda i a banda de l’Onyar – incloent-hi la Rambla, la plaça Independència o la plaça Catalunya– constitueixin una entitat per organitzar-se i promocionar-se, amb quota obligatòria dels seus associats.

Cafeteria per a turistes

Al número 42 de la Rambla hi va haver durant gairebé set anys una cafeteria que servia rebosteria i begudes. Era el Piccadilly Coffee –rellevat pel Hygge Cafè–. Francesc Guitart Sabater va regentar el local del 2013 al 2019. Gràcies a un estudi de la Cambra de Comerç, Guitart va obrir el local pensant en un públic universitari a l’hivern i els turistes a l’estiu. Explica que el que li més va sorprendre era l’alta freqüència de visitants. “Venien molts turistes”, sobretot en esdeveniments com el Temps de Flors.

Per motius familiars, Guitart va traspassar el negoci. Recorda que fa gairebé cinc anys encara llavors hi havia una oficina bancària –entre Minali i Besadó s’hi obrirà una botiga de productes adreçats a les persones gurmet– i encara es venien discos a Moby Disk Records, que va marxar el 2020.

LA XIFRA

30
visitants
(15 per dia, xifra màxima) hi va haver en la ruta organitzada per l’Ajuntament per comerços emblemàtics. Es va fer al desembre.

Difusió del Punt de Trobada per “posar de moda la Rambla”

“Desenvolupar un pla de revitalització de la Rambla” de la Llibertat és el punt número 58 de l’acord de govern de Girona. La vicealcaldessa, Gemma Geis, explica que el pla inclou “donar a conèixer el Punt de Trobada de la Rambla perquè els nostres fills nostres no sé si coneixen què era i, per tant, posar una mica de moda la Rambla”.

El consistori vol dissenyar un campanya viral perquè “la gent jove sàpiga que quedàvem al Punt de Trobada, posar que la Rambla també sigui divertit o de moda i que el jovent se li senti com un lloc per donar-li vida; per tant, la voluntat de l’Ajuntament és la d’acompanyar”. La campanya podria jugar amb els elements del patrimoni històric de la Rambla. “Aquí no s’ha de fer cap obra. Ja és a terra”, diu sobre el Punt de Trobada, que atreu visitants i curiosos a prop del pont de les Peixateries Velles (pont Eiffel) –a la fotografia de Manel Lladó, dimecres–. La Rambla, però, ha perdut atractiu en les activitats d’oci dels gironins en benefici de la plaça de la Independència. I ara el lloc de trobada sol ser les escales de l’edifici de Correus, a l’avinguda Ramon Folch.

El Punt de Trobada són tres nummulits (pedra) ovalats, fets de bronze, que fan referència a la pedra de Girona. És una obra del 1999 de les artistes Clara Oliveras i Dolors Picazo que va anar a càrrec de la foneria Barberí, es descriu al web municipal. És a tocar del carrer Argenteria, a l’altre extrem del pont de Pedra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.