salut
La despesa en assegurances de salut es duplica en deu anys a Catalunya
El percentatge de població amb doble cobertura sanitària va assolir el 31,4% el 2021, quan el 2013 era del 24,1%
L’informe del Consell de Treball Econòmic i Social situa el sector salut en la tercera posició de l’economia catalana i advoca per promocionar la salut mental
La despesa privada en salut ha crescut amb molta intensitat a Catalunya i ha passat de 3.670 milions d’euros l’any 2006 a quasi el doble, 6.055 milions, el 2022. La despesa en assegurances lligades a la salut – que inclouen assegurances privades de malaltia i accidents– s’ha duplicat entre el 2010 i el 2022 i el percentatge de població amb doble cobertura sanitària, que l’any 2012 era del 24,1%, va assolir el 31,4% el 2021. Les partides que més van créixer el 2021 van ser les de serveis mèdics i hospitalaris (170,0%), serveis dentals (69,4%) i serveis paramèdics (37,4%)
Són algunes de les dades de l’últim informe sobre El sector salut a Catalunya, que elaborat el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i que conclouen que el sector salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit, per darrere del comerç i les activitats immobiliàries, amb 20.334 milions d’euros l’any 2020. L’informe del CTESC, òrgan consultiu i d’assessorament del Govern, també conclou que és el tercer sector en generació d’ocupació, amb 369.000 persones, després del comerç i el turisme. Entre les actuacions que l’informe detecta per millorar la sostenibilitat del sistema destaca la promoció de la salut mental, amb accions per integrar les persones en la comunitat i protegir-les de l’aïllament i la soledat no volguda.
L’informe del CTESC, , s’ha presentat aquest dimecres i posa de relleu que el sector de la salut és estratègic a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com social.
El document identifica una sèrie de reptes i amenaces per al sistema de salut i adverteix dels “dèficits” del sistema d’atenció social, així com la “desafecció” d’una part de la població cap al sistema públic de salut per les “dificultats d’accés a determinats serveis”, la bretxa digital, l’increment dels problemes de salut mental o les desigualtats en salut per raó de gènere, nivell d’estudis i classe social i els riscos globals relacionats amb l’emergència climàtica, les emergències sanitàries per malalties infeccioses i els bacteris resistents a fàrmacs.
