Societat

L'educació, més pública

Dos terços dels alumnes es matriculen en centres públics

Augmenten els estudiants als ensenyaments professionals

L'alumnat estranger es manté en el 13%

Dos terços dels 1.241.958 alumnes d'ensenyaments no universitaris començaran dimarts vinent el curs escolar 2010-2011 en un centre públic. Enguany el creixement sostingut del pes del sector públic és especialment alt en els ensenyaments postobligatoris. L'educació especial és l'únic àmbit en què l'escola privada concertada té més alumnes que la pública.

El Departament d'Educació vincula l'increment d'alumnat en el sector públic al creixement que en els últims anys ha experimentat l'oferta de places. Concretament, des del 2004 s'han obert més de 600 centres públics, especialment en els nivells d'educació infantil i primària. Això situa actualment el nombre d'equipaments en 3.170. El sector concertat i privat manté una oferta estable que se situa al voltant dels 1.350 centres educatius.

En canvi, l'augment de matriculacions en l'educació postobligatòria, especialment en els ensenyaments professionals, sí que té molt a veure amb l'actual situació de crisi econòmica. Si en anys anteriors molts alumnes que obtenien el graduat d'ESO s'incorporaven ràpidament al mercat laboral –especialment al sector de la construcció–, ara, davant la dificultat per trobar feina, continuen estudiant batxillerat o cicles formatius.

A més, molts dels joves aturats defugen formar part de l'anomenada generació ni-ni (ni estudia ni treballa) i tornen a les aules. Així, si l'any passat es van graduar uns 50.000 alumnes dels 70.000 que cursaven quart d'ESO, enguany les matriculacions en l'educació postobligatòria (primer curs de batxillerat i dels cicles formatius de grau mitjà) superen les 80.000.

Per tercer any consecutiu, hi ha més estudiants matriculats en l'àmbit dels ensenyament professionals que al batxillerat. L'increment és especialment significatiu en els cicles formatius de grau mitjà. També creix el nombre de persones que opten per fer formació professional a distància (tant de grau mitjà com superior), així com els assistents als programes de qualificació professional inicial (PQPI), que enguany incrementen l'oferta de places en 1.341. En aquest context, també augmenten els adults que demanen formació, que són més de 75.000. Un 25% més que el curs 2007-2008.

La crisi econòmica també té a veure amb l'estabilització del pes de l'alumnat estranger, que, per quart curs consecutiu, es manté al voltant del 13%. La tendència a l'alça iniciada a finals dels anys 90 es frena definitivament i situa el nombre d'estudiants immigrants al voltant dels 153.000, la majoria dels quals es matriculen al sector públic.

Tot i que s'ha aturat l'arribada d'estrangers, el curs 2010-2011 registra un nou rècord de matriculacions gràcies a la reincorporació al sistema educatiu de joves aturats i al repunt de la natalitat en l'època de bonança econòmica. Concretament, des del curs 1989-90 no hi havia tants alumnes com els 1.241.958 d'enguany. Una xifra que no inclou els ensenyaments a distància. El 2000-2001 es va tocar fons amb només 989.551 matriculacions.

Cal dir que totes les etapes educatives registren més alumnes a excepció de l'educació especial, a causa de la progressiva inclusió dels infants en l'escola ordinària.

Impacte de la natalitat

En aquests 10 anys, gairebé s'ha doblat el nombre d'alumnes a l'educació infantil (de 0 a 3 anys) després del creixement anual ininterromput de naixements des del 1999. Una demanda de places assumida, principalment, pel sector públic, que en aquest mateix període ha triplicat el nombre de llars d'infants. Així, el 58,3% de nens de 0 a 3 anys escolaritzats estan matriculats en un centre públic. Tot i això, un percentatge important d'infants, el 33%, ha d'anar al sector privat no concertat.

Pel que fa als professorat, si el curs passat la conjuntura econòmica va impedir cap nova contractació, enguany la plantilla creix en 616 docents. Encara que l'augment està lluny dels experimentats en cursos com el 2007-2008, des del departament es destaca que hi ha més estabilització de la plantilla, ja que, per primera vegada, els interins estan per sota del 10%.

En aquest nou curs, marcat pel canvi del calendari escolar, els nomenaments de les plantilles es van fer públics el 30 de juny. No obstant, al llarg d'aquesta setmana i fins al dia abans del començament de les classes s'assignaran les places vacants que han estat comunicades a última hora.

68,8
per cent
dels estudiants d'educació postobligatòria s'han matriculat en el sector públic. Un 4 per cent més que el curs anterior.
92.900
alumnes
cursaran cicles formatius, ja sigui de grau mitjà o superior. Són 7.481 estudiants més que els matriculats a batxillerat.
40.300
matrícules
s'han formalitzat a l'ensenyament a distància. La majoria per graduar-se d'ESO o de formació professional.
35
per cent
dels alumnes matriculats el curs 2010-2011 estudiaran en un centre concertat o totalment privat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos admeten l’increment de fets delictius però diuen que la situació no és “excepcional”

Barcelona

Gràcia rebutja els incidents de la Festa Major i els qualifica de “casos aïllats”

Barcelona

La talla del Crist torna a lluir a la capella de la Pietat de Berga

Berga

La Generalitat obre 21 fosses de la Guerra Civil i identifica set persones des del 2017

barcelona

Andorra instal·la una bomba d’aigua per drenar la cubeta de la zona de l’esllavissada

Lleida

Vox porta l’‘Open Arms’ a la fiscalia

Madrid

L’‘Open Arms’, comissat

lampedusa

El mosquit tigre, establert en un 80% dels municipis

girona
SOCIETAT

Un mort i nou ferits en un xoc frontal d’un cotxe i un autobús