Societat

MEDI AMBIENT

El parc de les Basses de Lleida reforça el verd i treu formigó

El canvi climàtic obliga els ajuntaments a prendre mesures als espais urbans. És el cas de Lleida, que aquest proper mes preveu culminar la renaturalització de l’entorn de la seu vella amb la plantació d’arbres i vegetació que garanteixin ombra als ciutadans i que els mesos d’estiu també actuïn de refugi climàtic. Aquesta, però, no és l’única acció que es porta a terme a la ciutat en aquest sentit. Una obra similar s’està fent al parc de les Basses, on també es vol prescindir de paviment i donar pas a la naturalització. Així, s’està executant una primera fase, que consisteix en la demolició de l’espai de paviment i la construcció de dues basses. Amb el projecte de remodelació del parc es pretén ampliar, millorar i consolidar la massa vegetal, per promoure les àrees de descans, de passeig i d’observació en l’àmbit de 5,7 hectàrees on hi havia les antigues piscines.

Les actuacions previstes inclouen la demolició de fins a 6.900 m² de paviments existents sense drenatge d’aigua i d’altres elements en mal estat de conservació. La runa resultant es triturarà perquè seveixi de base d’una nova xarxa de camins que recorreran 1,1 quilòmetres. Així s’evita la generació de runa i s’apliquen criteris d’economia circular. També es construirà una nova xarxa de reg i nous drenatges.

Es preveu que l’obra s’acabi abans de l’estiu i, després, es plantarà l’arbrat i el jardí de plantes aromàtiques. Així, en la fase següent, es plantaran 102 arbres de 16 espècies diferents, que conformaran ambients de bosc d’alzinar mediterrani, bosc caducifoli i bosc de ribera, amb plantes enfiladisses, entapissants i herbàcies. A més, es crearà un jardí sensorial de plantes aromàtiques i se sembraran dues hectàrees de prats. Finalment, l’espai tindrà també una làmina d’aigua de 1.870 m², amb una bassa de reg i una bassa naturalitzada. Aquest espai afavorirà la presència d’amfibis, libèl·lules, insectes aquàtics i vegetació aigualosa.

Està previst que les obres acabin el darrer trimestre d’aquest 2024. El conjunt de l’actuació té un cost previst de 545.140,72 euros, i l’està executant l’empresa Ambitec. L’acció s’emmarca en el projecte Urban-nat Lleida, de renaturalització, adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat de la zona urbana i periurbana de Lleida, que té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica i finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation.

La Paeria recorda que el dilluns de Pasqua és un dia en què s’acostumen a aplegar grups a les Basses. La zona on estan treballant les màquines quedarà tancada per tal de garantir la seguretat en aquest entorn. Hi haurà un espai ampli que es podrà utilitzar per celebrar la tradició de menjar la mona. S’hi instal·laran sanitaris químics portàtils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Balanç satisfactori de la quinzena edició del festival Flors i Violes

palafrugell

Miquel Carreras, nou membre del Consell d’Administració de l’IAS

girona
MEDI AMBIENT

Aigua És Vida diu que no n’hi ha prou amb dessalinitzadores mòbils

girona
SOCIETAT

La pluja altera la programació de la Santa Creu de Figueres

FIGUERES
societat

Èxit de la caminada per demanar l’alto al foc a Gaza

Barcelona
infraestructures

Territori licita les obres de rehabilitació del pont de Sant Francesc a Manresa

Manresa
medi ambient

Iniciativa per reduir l’impacte en el medi de curses de muntanya

barcelona
tecnologia

Test a dos sistemes de recàrrega de cotxe elèctric

barcelona
religió

Últims dies de l’exposició sobre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’ de Torras i Bages

Montserrat