Societat

religió

Barcelona recorda que fa 1.700 anys es va configurar la fe de l’Església

El concili de Nicea va decretar que el “Fill de Déu” és de la mateixa naturalesa que el “Pare”

L’Ateneu Sant Pacià reuneix els millors experts del món en el concili convocat per Constantí el 325

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha reunit els millors experts del món sobre el concili de Nicea per debatre què va representar i què representa encara per a l’Església, 1.700 anys després de la seva celebració. Aquell concili va suposar un abans i un després per a l’Església cristiana –que s’havia estès per tot l’imperi malgrat la persecució a la qual havia estat sotmesa des dels inicis–, perquè va plantejar la naturalesa del Fill de Déu i “si el Fill de Déu provenia del Pare”. Nicea va decretar, en contra de les tesis del bisbe Arri, considerat el primer heretge, que el “Fill de Déu” és consubstancial al “Pare”. “La consubstancialitat és la clau del concili de Nicea, en què s’afirma que el Fill és de la mateixa naturalesa que el Pare”, explica Joan Torra, prorector de l’AUSP.

De fet, el concili de Nicea (convocat per Constantí el 325) es va plantejar, sobretot, per rebatre les tesis d’Arri (i l’arrianisme, el corrent dels seus seguidors), que negava la naturalesa divina de Jesucrist.

“Tot i el concili de Nicea, el debat de la consubstancialitat –què vol dir Jesús, què és la cristologia, què vol dir Déu, què és el debat de la Trinitat...– va durar tot el segle IV”, explica Mn. Torra.

El concili de Nicea, diu Joan Torra, “va anar configurant la fe de l’Església, el que l’Església creu”. I puntualitza: “Els credos ja hi eren, però el 325 és quan es comença aquest credo, que passa a ser universal i que després es retocarà el 381, el credo llarg, i ja no es tornarà a tocar, tot i que la reflexió durarà fins al concili de Calcedònia del 451, el que tanca tota aquesta època dogmàtica de l’Església dels quatre primers concilis.”

El congrés que se celebra des d’ahir i fins avui tindrà dues parts. La primera, aquest any, dedicada sobretot a la història d’aquell concili i a la recepció que hi va haver en aquell moment, fent especialment èmfasi en el que va significar l’arrianisme i el que va significar el credo, les implicacions filosòfiques, els cànons i les conseqüències litúrgiques que van comportar, i el paper de Constantí. L’any que ve, que serà exactament el 1.700è aniversari de la celebració del concili, es debatran les conseqüències que va tenir i la seva implicació en la història.

L’AUSP ha reunit en aquesta primera part del congrés sobre el concili de Nicea, titulat Concili de Nicea (325). Història i recepció (I), els millors experts mundials en la matèria, entre els quals hi ha el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías; el professor barceloní Albert Viciano, expert en arrianisme, i el professor xilè Samuel Fernández, l’estudiós més reconegut del món sobre el concili de Nicea.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Unes 16.000 persones visiten el festival Palamós Terra de Mar

palamós

La 3a Oncotriatló recapta 8.500 euros pels malalts de càncer

llançà
educació

La UAB crea una càtedra per a la salut dels professionals sanitaris

Cerdanyola del Vallès

El Girovi tanca l’edició rècord amb més de tres-centes mostres de vins

girona
Tecnologia

Barcelona obre una oficina per recrear memòries amb intel·ligència artificial

Barcelona

15 colles locals participaran al 62è Carroussel Costa Brava

palafrugell

‘Pájaros’ i ‘El fred que crema’ s’imposen al primer festival de cinema

blanes

La polèmica ‘invasió’ de la fórmula 1 a Barcelona

Barcelona

Un gran memorial a cel obert

Portbou