Societat

societat

Pressió contra el “tren carboner” que desperta de matinada els veïns del Serrallo

En algun moment, tothom ha patit una circumstància que li ha alterat el son de forma regular: el camió de les escombraries, el veí que torna de festa a la matinada, un niu d’ocells a tocar del dormitori, una moto amb l’escapament modificat... Les casuístiques són molt diverses i també personals, així que poques resulten tan evidents i compartides com la que afecta molts veïns del Serrallo de Tarragona. Entre les quatre i les cinc de la matinada, mig barri es desvetlla. I no és pel traginar dels pescadors, sinó pel renou d’un tren que fa temps que tenen ben clissat. Popularment el coneixen com “el carboner”, perquè és un mercaderies que mou aquesta substància entre diferents molls del port de Tarragona. I ara és en el punt de mira perquè un projecte de ciència ciutadana l’ha identificat com el causant inequívoc de la pèrdua de qualitat del descans a la zona, també constatada mitjançant una recerca de la Universitat Rovira i Virgili.

El 2022, el projecte Soundless va recollir dades a diferents zones de Tarragona i, amb els primers resultats a la mà, va voler estudiar a fons què passava al Serrallo, on van detectar els nivells de soroll més elevats. Per això a finals del 2023 van reclutar una trentena de veïns propers a les vies del tren perquè duguessin polseres intel·ligents que detecten diferents paràmetres de salut, com ara el ritme cardíac i les fases del son, i també perquè es descarreguessin al mòbil l’app Soundless, que mesura el nivell de soroll en decibels.

Així és com van certificar que el pas d’aquest tren provoca sorolls que en alguns casos arriben als 90 decibels, el doble del màxim permès per l’Organització Mundial de la Salut, i que alhora es tradueixen en importants alteracions en la freqüència cardíaca i en el patró del son dels afectats. A més, la precisió horària d’aquests dispositius ha permès determinar que el causant del trasbals nocturn és, sense cap marge de dubte, el tren de mercaderies, que, per acabar-ho d’adobar, és vell i obsolet.

“Per intentar buscar una solució al malestar dels veïns, vam presentar els resultats de la primera fase del projecte a la plataforma Mercaderies per l’Interior, al Port de Tarragona i també a Adif, però un any després el problema encara perdura”, explica Pedro García, l’investigador del grup de recerca CloudLab, que ha liderat la recerca des del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la URV.

Ara, amb l’evidència encara més contundent dels resultats de la segona fase i veient que els nivells per sobre dels 45 decibels alteren el ritme cardíac o desperten la majoria d’usuaris, els investigadors i els membres de la plataforma tenen previst trobar-se dimarts vinent amb responsables de l’Ajuntament per mirar de trobar-hi una solució. A veure si ells els senten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rehabilitaran l’edifici Rhodes per fer-hi pisos de lloguer assequible

FIGUERES
MOBILITAT

Trànsit reposarà radars vandalitzats, entre altres un que no vol Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO
Europa

El linx ibèric ja no és una espècie en perill d’extinció, però continua “amenaçada”

Medi ambient

La platja contaminada de Sant Adrià de Besòs seguirà tancada

Sant Adrià de Besòs
Educació

Concentració de docents al Consorci d’Educació a Barcelona: “Volem continuïtat”

Barcelona
SALUT

Concentració a Mataró per exigir la continuïtat del servei de pediatria a l’Hospital

Mataró
Educació

Barcelona enllestirà la reordenació de l’FP el 2030

Barcelona
OLOT

Els veïns del barri del Morrot demanen els expedients del Pla Parcial

OLOT
Societat

Mor Francesc Bosch, el premianenc amant dels pessebres