Kitty i Pocoyó, els reis de les mones
Els pastissers de les comarques de Tarragona esperen mantenir les vendes de l'any passat, amb una despesa per família d'entre 25 i 75 euros
Tot i la situació econòmica actual, tots els fillols i filloles rebran entre avui i demà, o potser ja l'han rebuda, la mona dels seus padrins. Tal com han comprovat les pastisseries de la demarcació durant aquests dies, la venda de mones s'ha mantingut com la de l'any passat, ja que com assegura Antoni Teuler, de la pastisseria Trill de Tarragona, «pels fillols es fa un esforç». És per això que el gremi de pastissers de Tarragona calcula que es vendran unes cent mil mones entre el Camp i l'Ebre, un nombre similar al de l'any passat, encara que a la pastisseria Soler Pont de Reus creuen que el total de vendes disminuirà, ja que la mona és un caprici. Tot i això, el gremi preveu que cada família es gastarà una mitjana d'entre 25 i 75 euros amb els dolços típics de Pasqua, encara que enguany no s'han apujat els preus.
I quines són les mones amb més èxit? Antoni Teuler assegura que la venda de figures de xocolata creix any rere any, com també ho confirma el president del gremi de pastissers artesans de Tarragona, Carles Vallvé, tot i que a la pastisseria Soler Pont asseguren que si el client agafa una figura de xocolata grossa ja no compra la mona tradicional, i si la figura és petita, les agafa totes dues.
Però els protagonistes de les mones, sigui de xocolata o un pastís, són els ninots que les acompanyen o bé la forma que adopten les figures. Enguany els personatges més demanats són la gata Hello Kitty i Pocoyó. Tot i això, altres protagonistes de les mones són els jugadors del Barça, com ara Messi, i fins i tot els del Nàstic, així com també el robot Wall-e, els personatges de High School Musical i les tradicionals figures de Disney, que com assegura Rosa Córdova, de la confiteria Padreny de Reus, «sempre tenen èxit».
Les mones tradicionals
Encara que avui dia les mones són molt diverses i per a tots els gustos, la mona tradicional és una pasta de massapà, amb forma de tortell, que porta a sobre un ou dur o més d'un. A la pastisseria Padreny asseguren que d'aquestes mones, que en alguns llocs també en diuen cristines, cada vegada se'n venen més. Però en altres indrets, com al forn de pa Joan Domènech de Picamoixons, afirmen que s'estan perdent. «La gent jove no sap ni què és», comenta Dolors Molné, propietària del forn de Picamoixons.
En aquest forn de més de cent vint anys, ahir, i com cada dissabte abans de Pasqua, van elaborar poc més d'una trentena de mones tradicionals «de manera totalment artesana i amb forn de llenya, com ho fem des del primer dia», va explicar Molné. Cada persona que volia una mona, la majoria avis, va portar els seus ous durs, ja que només s'hi van fer mones per encàrrec. «És una tradició que s'està perdent, ja que tenen més èxit les mones de xocolata que venen a tot arreu, i com que aquestes no porten cap tipus de conservant, s'han de fer i menjar», va declarar una mica decebuda la propietària del forn. Tot i això, el preu d'aquestes mones no és gaire més elevat que el de la resta, ja que és d'entre 10 i 12 euros.
Ermites, rieres i masos, per menjar la mona
el puntSi el temps ho permet, i sembla que sí, es preveu que la majoria de tarragonins triaran anar a menjar la mona a l'aire lliure, com diu la tradició. Alguns ho faran en masos particulars, però per als que no en tenen o bé volen canviar d'aires aquí tenim unes quantes propostes:
Els Munts, de Torredembarra.
Ermita de la Santíssima Trinitat.
A la platja, al Parc Fluvial o al Pont del Diable, a Tarragona.
Ermita del Remei, d'Alcover.
Pantà de Riudecanyes.
Ermita del Montsià i el Montsianell, a Amposta.
Ermita de Sant Pau, a Móra la Nova.
