“L’esforç no és excessiu i la repercussió és increïble”

Segons les últimes estadístiques del 2023, la recollida selectiva era del 47%, que, un cop es porta a planta per treure els impropis de cada fracció, queda en un 40%. Amb aquest volum de brossa barrejada, es fa molt difícil treure’n recursos i són de qualitat molt baixa. Els resultats de recollida selectiva s’han d’incrementar de manera molt significativa per arribar el 2035 al 65% de reciclatge, que és el nivell objectiu establert en la normativa europea. Són objectius difícils i tenim molta feina en l’horitzó.

S’estan implantant dos tipus de models eficients per incrementar la recollida domèstica i per fer pujar la comercial. Tenim 387 municipis, tot i que la majoria no són grans en població, fent models eficients de recollida que donen resultats més elevats. El porta a porta, on cada dia de la setmana va a buscar una fracció diferent, és important perquè la freqüència de recollida de la fracció resta baixa moltíssim, un cop per setmana o fins i tot un cada dues setmanes. També es despleguen els contenidors tancats a bon ritme i els usuaris agafen consciència que s’han de generar menys residus i separar millor.

Un dels canvis de la llei és l’obligatorietat que la taxa de recollida i tractament de residus existeixi i reflecteixi tots els costos perquè no sigui deficitària. Els municipis han de fer un exercici de transparència i incloure-hi els costos de recollida, com els de tractament, que cobra un ens supramunicipal. És veritat que el ciutadà separa en origen, però el servei ha d’incloure la recollida, mantenint la fracció separada, i el transport a les plantes de tractament o per eliminar el rebuig en abocadors, i aquestes operacions tenen un cost.

A Catalunya un 90% de la població té encara contenidors oberts i per aplicar la part variable cal fer el canvi per implantar sistemes d’identificació d’usuaris. A partir de la darrera revisió de les ordenances fiscals, hi ha 83 municipis que estan aplicant aquesta taxa de residus amb una part variable segons el comportament. Els ajuntaments han d’assolir els objectius i, si no hi arriben, poden fer servir instruments fiscals com aquesta taxa per incentivar la població a fer-ho bé. Les estadístiques d’àmbit europeu han funcionat i esperem aquí fer un salt important.

Al principi ha costat, sobretot en els tancaments de contenidors de l’orgànica i la resta, que s’utilitzen amb molta freqüència. Alguns contenidors no estaven preparats per ser tancats, però la tecnologia cada vegada és més fiable i els contenidors, més robustos i resistents.

Hi ha molta gent que es resisteix als canvis i tant de bo els contenidors oberts s’utilitzessin correctament i no calgués tancar-los per assolir els resultats esperats. Seria fantàstic si se’n fes un bon ús i es diposités cada fracció allà on toca i quan convingués. Però per assolir els objectius i minimitzar la fracció resta, cal un canvi de comportament i s’han de posar restriccions a l’accés de contenidors de resta o fent el porta a porta. No es demana un esforç excessiu i la repercussió és increïble.

La gent ha de ser conscient de la importància de la seva contribució. La diferència a l’hora de recuperar els materials de la selectiva respecte a la fracció barrejada té un potencial i una valorització molt més elevats. Hi ha municipis que ho supervisen assignant illes de contenidors per sectors per controlar on hi ha més impropis. Això serveix per fer comunicacions específiques o fer-ho repercutir econòmicament. La llei permet fer sistemes d’inspecció per accedir al contenidor i obrir bosses dels usuaris per iniciar expedients sancionadors. Com els semàfors amb les multes, tenim sistemes correctors de la brossa.

Hi ha veïns entusiasmats amb el porta a porta, en què cada dia et recullen el que toca a la porta de casa. Per a d’altres el canvi, i sobretot la restricció de la fracció resta, com a màxim un cop a la setmana, suposa una resistència, però al final es va agafant l’hàbit i s’estabilitza. La tendència és treballar per desplegar models eficients i per això hi ha ajuts europeus des del 2020. L’Agència de Residus ha impulsat projectes per a compra pública d’innovació, tant municipal com supramunicipal, i ajuts dels fons europeus Next Generation per valor de 9,5 milions d’euros i 22 milions per implantar models eficients.

Hi ha un desconeixement perquè es creu que l’orgànica, com que són productes naturals, té poc impacte ambiental, quan és al contrari. És la fracció que més pesa del que es genera i, quan es barreja amb la resta i acaba als abocadors, queda enterrada i sense oxigen i provoca el metà, gasos que tenen un impacte ambiental 25 vegades més gran que el CO2. Si es fa bé i posem l’orgànica al contenidor marró, aconseguirem que a les plantes de tractament biològic s’aconsegueixi biogàs o adobs. L’orgànica es guarda poc temps i amb els contenidors airejats i bosses compostables es permet l’evaporació de l’aigua i disminueixen les olors.