societat
Càritas reitera estar al límit de la capacitat amb casos cada cop “més complexes”
L’entitat social alerta que entre els acompanyats augmenten les persones en situació irregular, que ja són el 56%
L’habitatge digne continua sent un dels majors problemes dels atesos, en un 74% dels casos
Càritas Barcelona avisa que les persones que atenen cada cop presenten situacions “més complexes” i tenen necessitats de suport que l’entitat no pot “arribar a donar”. Així ho ha indicat el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, en la presentació de la memòria del 2024. “Necessiten molt més suport del que podem arribar a donar”, ha afirmat Sala. El director de Càritas Barcelona ha remarcat que l’habitatge continua sent una de les principals dificultats que presenten les persones ateses -el 74% no tenen un habitatge digne- i ha remarcat que les dades d’ocupació no recullen salaris “precaris”. La memòria apunta a un augment de les persones en situació irregular entre els atesos, una xifra que s’incrementa any rere any.
L’entitat ja va avisar l’any passat que estaven “arribant al sostre” en l’ajuda que poden donar, ha remarcat el director de Càritas Barcelona, que ha indicat que les situacions que presenten les persones ateses cada cop és “més complexa” i que les necessitats s’estan “intensificant”. Per exemple, ha subratllat que cada cop és “més difícil” pagar una habitació de relloguer.
Les necessitats augmenten
Càritas Barcelona ha atès 33.829 llars el 2024 en les quals vivien 79.083 persones, una xifra que suposa un lleuger descens respecte a les 35.575 llars i 81.135 persones ateses l’any anterior. Ara bé, des de l’entitat avisen que s’han intensificat les necessitats i que 48% de les llars ateses el 2024 ho han estat per primer cop. Segons recull la memòria de l’any passat de l’entitat, el 75% de les persones ateses són estrangeres no comunitàries, mentre el 23% són de nacionalitat espanyola i només el 2% són estrangers comunitaris.
El 74% no tenen un habitatge digne
L’accés a l’habitatge “continua sent un dels principals problemes”, avisa l’entitat, tot remarcant que el 74% dels atesos no tenen un habitatge digne, una xifra que se situa dos punts percentuals per sobre respecte a l’any anterior. El 51% de les llars ateses per Càritas Barcelona viuen de relloguer, mentre el 18% viuen de lloguer amb contracte i el 8% en propietat. També se situa en el 8% els atesos que no tenen habitatge i el 8% per una entitat social, mentre el 4% tenen un lloguer sense contracte i el 3% es troben en un habitatge ocupat.
Segons la memòria, l’entitat va destinar l’any passat 1,1 milions d’euros en ajudes a habitatge, de les quals 737.437 euros van ser ajudes per al relloguer. Les ajudes en habitatge representen el 61% del total de les ajudes econòmiques que dona l’entitat. També s’han acompanyat 1.918 persones a pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials. Totes aquestes mesures, diu el document, han evitat que 3.520 persones es quedin al carrer.
El 56% es troben en situació administrativa irregular
La memòria de l’entitat, que el 2024 ha contribuït a la tramitació de 916 processos de regularització, un 11,4% més que l’any anterior, indica que el 56% de les persones acompanyades el 2024 es trobaven en situació administrativa irregular i un de cada quatre d’aquests són infants i adolescents. Així, adverteix que la irregularitat administrativa “agreuja la situació d’exclusió social”.
Segons indica el document, el 86% de les persones en situació administrativa irregular que han estat acompanyades per Càritas Barcelona el 2024 no tenien un habitatge digne, una xifra que se situa 25 punts percentuals per sobre respecte a les persones en situació administrativa regular.
Des de l’entitat avisen que la irregularitat administrativa empeny aquestes persones a “sobreviure” gràcies a l’economia submergida perquè no poden tenir un contracte: el 95% de les persones en situació irregular ateses per l’entitat vivien de l’economia submergida, mentre la xifra se situa en el 66% en el cas de persones en situació administrativa regular. Així, l’entitat denuncia que aquestes persones reben “un doble càstig”. “No només pateixen una exclusió social intensa, sinó que són la principal diana dels discursos d’odi”, denuncien.
Menors en el 39% de les llars ateses
Segons apunta la memòria, en el 39% de les llars ateses hi havia infants i adolescents, mentre les llars unipersonals representen el 46%. Les segueixen les llars de parella amb fills (22%), monoparental (17%), parents que viuen junts (8%) i parella sense fills (7%).
D’altra banda, el document indica que més de 15.000 persones han participat en els espais relacionals de l’entitat i que s’han assessorat 1.844 persones sobre els seus drets. També s’han acompanyat 1.918 persones des de pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials.
Des de Càritas reclamen garantir el dret a l’empadronament a tothom qui es troba en un municipi i que “totes les persones siguin ateses pels serveis socials” del municipi en què resideixen, independentment de la situació administrativa, remarquen. Pel que fa a l’habitatge, l’entitat demana un “compromís” per acabar amb el sensellarisme i l’exclusió residencial i a disposar d’habitatges socials d’emergència per donar respostes residencials temporals “de caràcter universal”. També apel·len a la “responsabilitat de tots els partits” per a l’aprovació de l’ILP per a la regularització extraordinària de persones estrangeres perquè, avisen, “no fer-ho les condemna a la vulnerabilitat i l’exclusió social”.
