L'ocupació laboral dels cecs a l'Estat espanyol està pràcticament equiparada a la de les persones amb visió

“A l'Estat espanyol s'ha aconseguit que l'ocupació laboral en persones que tenen edat de treballar sigui pràcticament igual en persones cegues que en persones amb visió”, afirma Pedro Zurita, exsecretari general de la Unió Mundial de Cecs durant 14 anys. La principal fundació que ha fet possible aquest avenç és l'ONCE amb els seus llocs de venda de cupons, cada cop més variats, i la protecció del treball dins de l'organització i de la seva corporació empresarial.

“Podríem dir que l'Estat espanyol és el país amb major nombre d'ocupats cecs i amb la millor manera de crear aquesta ocupació”, confirma Zurita. Fa uns anys que la Unió Soviètica tenia un alt percentatge de cecs ocupats, ja que hi havien moltes empreses que havien de tenir un 50% de persones sense vista a la seva plantilla. Aquestes empreses, per un seguit de situacions, van deixar de produir i aquestes persones cegues es van quedar sense feina. Això va provocar que al llarg dels anys totes aquestes persones disminuïdes gairebé no tinguessin ocupació. “Actualment a Rússia només hi han 753 persones cegues ocupades, mentre que fa uns anys aquestes arribaven a ser varies desenes de milers”, explica l'exsecretari. Un altre dels països amb problemes greus per a l'ocupació d'aquestes persones és França ja que una de les principals feines que ocupaven els cecs s'està informatitzant molt, els telefonistes. Itàlia s'està plantejant des de fa un temps incloure noves feines pels cecs que corresponguin més amb la realitat, ja que fins ara s'han dedicat molt a unes poques professions com fer de telefonista, massatgista o impartir ensenyança. Per la seva banda, Anglaterra és el país d'Europa on hi ha una gamma més gran de professions dedicades a les persones cegues. Pel que fa als EUA, aquests són una societat molt més flexible en una sèrie d'aspectes i per això mateix les persones cegues tenen un ventall molt més gran de llocs de feina i possibilitats.

“Necessitem canvis, el que es pot fer en un lloc també es pot fer en un altre”, explica Zurita referint-se a que fa un temps a l'occident d'Europa es va considerar que les persones cegues eren més adients per estudiar carreres de lletres que no pas de ciències, en canvi a la Unió Soviètica van dir el contrari, ja que deien que tenien més facilitat per imaginar i pensar, i per tant se'ls hi donaria millor una carrera de matemàtiques o física.

La protecció de l'ONCE
Un dels problemes que ha vist Zurita durant tots aquests anys ha sigut que l'ONCE també ha tingut part de culpa en aquesta dura integració de les persones cegues en la societat laboral. L'inconvenient que assenyala és que el model que utilitzen de solucionar la ocupació és gairebé sempre dins de l'ONCE. “Això ha implicat que en primer lloc es desmotivi a la gent a buscar altres camins pels que també pot estar perfectament preparat, però que potser són més durs, i en segon lloc que les remuneracions per part de la fundació sempre han estat més altes que la mitja i per tant ha propiciat que l'ONCE no ajudés les persones amb ceguesa a buscar altres feines” assegura i afegeix que en els últims dos o tres anys les coses han començat a canviar. Hi ha persones que no s'han aferrat a la fundació i han seguit lluitant per aconseguir uns altres llocs de feina i han arribat molt lluny. A l'Estat espanyol la venda de cupons s'està fent cada cop més complexa, ja que cada cop existeixen més productes per vendre. Entre els venedors podem trobar persones amb títols universitaris que serien molt aptes per a qualsevol altre tipus de feina. “L'ONCE no ha de ser la muralla que ens obligui a quedar-nos dins seu, ha de ser el recurs, l'ajuda per incloure'ns en la societat de tots”, afegeix rotund Zurita.

Tot i així la feina que l'ONCE fa amb totes les persones cegues és molt gran. No només ensenyen braille, sinó que també eduquen, rehabiliten i habiliten a les persones que tenen restes de visió perquè puguin llegir. Una de les parts bàsiques d'aquesta ajuda és la rehabilitació psicològica que necessita la persona per acceptar la condició de persona que no veu. També se'ls hi ensenya a orientar-se i a moure's per casa, pel carrer i en les activitats diàries que hagi de realitzar. L'ONCE té uns tècnics de rehabilitació per fer tot això. Fa uns anys hi havia escoles especials per a nens cecs on se'ls ensenyava tot això, ara els nens van a escoles ordinàries i tenen centres de recurs per poder realitzar aquestes activitat. Totes aquestes activitats que realitza l'ONCE han estat sempre gratuïtes.

Les noves tecnologies també han facilitat molt les tasques de les persones cegues. Actualment existeixen PDA's especials per a ells, ordinadors amb dues fórmules d'accés, veu artificial i línia de braille i impressores que permeten imprimir en braille.

Nous avenços
Una de les últimes activitats en les que s'ha incorporat el braille és en les paperetes de les votacions electorals. Fins ara les persones cegues tenien un problema a l'hora de votar en secret, ja que havien d'utilitzar una persona de confiança per fer la seva tria. Gràcies a José Àngel Carrey, vicepresident de l'Associació Catalana per a la Integració dels Cecs s'ha aconseguit que els vots electorals tinguin l'auxili del braille és a dir, es complementen d'una plantilla per poder entendre el que està escrit, però de moment no estan totalment en braille. Segons Zurita la millor solució seria que el vot es pogués fer de manera electrònica i gràcies a la veu poguessin votar de manera segura i confidencial.

Aquest dissabte s'han realitzat unes conferències al voltant del tema de la integració laboral de les persones cegues i deficients visuals a Sant Feliu de Llobregat a on Pedro Zurita parlarà sobre la inclusió social dels cecs.

“Considero que hauríem de tendir a eliminar totes les discriminacions que no siguin objectives, volem tenir el mateixos drets que qualsevol. Encara tenim complicacions, tot i que els avenços han sigut molt importants. El que ens hem de plantejar és, què puc fer jo per que aquesta persona pugui resoldre això?”, conclou Zurita.