Societat

El català i els ‘pitos locos'

És lloable l'esforç perquè la llengua catalana sigui present a les Fires, però les excepcions sovintegen entre les atraccions

La policia fa controls i ha aixecat alguna acta per incompliment

Grand Prix, Disney World, Queen Medina, Magic Game, The Ship, Inverter, Boomerang, Inversion i un llarg etcètera. Vist així i només citant els noms d'algunes de les atraccions de les Fires de Girona es veu complicat que el català hi tingui una presència preeminent tenint en compte que directament els propietaris aposten per posar-hi noms anglòfils, encara que els seus propietaris siguin canaris, valencians, madrilenys o catalans. S'ha de reconèixer, però, que l'esforç dels últims anys fet des de l'Ajuntament de Girona ha aconseguit que el català estigui més present a les Fires.

Per començar, gairebé totes les parades de castanyes hi tenen com a mínim la doble denominació català i castellà, encara que en algun cas hi llegim “castanyes galleges” en comptes de “castanyes gallegues”. A la part infantil és innegable que la música de les parades sol ser de grups catalans amb cançons més tradicionals i més modernes. Una homogeneïtat que no es dóna en les atraccions per a adults. En aquest cas, són moltes les que acaben retolant en castellà a l'interior de les parades. Passejant-hi també s'hi senten els Lax'n'Busto entre altres grups, en una tria que també ha millorat des del primer any d'experiència de la campanya perquè les Fires siguin també en català.

La regidora responsable de les atraccions, Cristina Alsina, recorda que les Fires de Girona és de les poques que inclouen en el plec de condicions la necessitat que hi figurin rètols en català per poder posar parada a la Devesa, un fet que suposo que ha passat per alt al PP, aficionat a recórrer contra tot el que intenti defensar el català. Entre els mesones de les Fires s'hi veu l'esforç fet i molts cartells són en català, cosa poc habitual en aquests tipus de restaurants. En un, però, el castellà ocupa la part preferencial de tota la parada. Si se segueix el passeig es comprova que la veu vellutada clàssica de les tómboles manté el castellà com a idioma, el mateix que fan al bingo. En canvi, a les grues mecàniques una veu catalana explica els grans premis i les oportunitats, com també passa en una enllaunada veu d'una xurreria. Ara que el sant pare ens delectarà amb unes classes de dicció en la llengua de Pompeu Fabra o com ja va fer l'exlehendakari Ibarretxe fa pocs dies amb un català terminològic excels i de dicció més forçada, la cruenta realitat ens mostra com en el món firal i de les atraccions es manté un alt percentatge d'instauració de la llengua castellana, mal que ens pesi. També és cert que no crec que davant les intensitats lluminoses, el frenesí de la gent i la il·lusió per pujar en una o altra atracció cap infant s'adoni si el fil musical hi canta una cançó catalana o en castellà, perquè la il·lusió no hi entén, d'idiomes, només de sensacions.

Sempre s'ha dit que l'important és que el català no perdi el pati més que no pas les aules, també durant les Fires hem de tenir present que l'important és que el català es mantingui viu entre les famílies mentre passegin per la Devesa i que en el dia a dia la llengua catalana es converteixi en la llengua vehicular més habitual. Això garantirà el futur de l'idioma, més que no pas fiscalitzar el pobre venedor que de manera maldestre s'ha proveït d'un cartell on llegeixo “pitos locos”. Tots plegats coincidirem que el millor que podria passar és que la campanya de cada any per les Fires no s'hagués de fer perquè la presència del català ja hi estigués garantida per si mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Desarticulen una banda de falsificadors i estafadors

Sense data per resoldre els problemes a Girona amb Adif

girona

Franquesa: “El català continua progressant”

Girona
Història
Un llibre resumeix l’activitat d’una explotació agrària calongina datada al 1338

Set segles de pagesia al mas Molla

CALONGE I SANT ANTONI

La comunitat educativa vol el 6% d’inversió

barcelona
Societat

La Colla Vella dels Xiquets de Valls visita Carles Puigdemont

Fira a aixopluc

Renoven la imatge del servei de joventut del Ripollès

Ripoll

Busquen solucions per a l’aigua de Sils

sils