El document ‘Arrels cristianes' fa avui 25 anys
Els bisbes van reivindicar la identitat nacional
La Santa Seu va anar apartant els firmants i els successos
Avui fa 25 anys que els bisbes de les vuit diòcesis catalanes van firmar el document Arrels cristianes de Catalunya en què, per primera vegada, van reivindicar la cultura catalana com a pròpia i van apostar per una Església catalana que tingués en compte el fet nacional. L'Església de Catalunya tractava el nacionalisme des d'un àmbit cristià, i venia a dir que el catolicisme havia contribuït de manera important a forjar el país.
Els firmants del document, qualificat d'excepcional i que, amb els anys, seria considerat un text “històric”, perquè va marcar un tarannà, una manera de fer, van ser Ramon Torrella, arquebisbe de Tarragona i primat; Narcís Jubany, cardenal arquebisbe de Barcelona; Ramon Malla, bisbe de Lleida; Jaume Camprodon, bisbe de Girona; Ricard Maria Carles, bisbe de Tortosa; Miquel Moncadas, bisbe de Solsona; Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell; Josep Maria Guix, bisbe de Vic; Ramon Daumal, bisbe auxiliar de Barcelona, i Josep Capmany, bisbe auxiliar de Barcelona. Cal destacar que un dels redactors del text i impulsors del projecte va ser el que llavors era tan sols prevere però que després va arribar a bisbe auxiliar, Joan Carrera.
El document del 1985 es va escriure en un moment en què a Catalunya es vivia l'eufòria oberturista del postconcili Vaticà II, i va tenir com a conseqüència principal la celebració, deu anys més tard, el 1995, del Concili Provincial Tarraconense, una fita per a la cúpula i la base de l'Església. El concili va actualitzar la reivindicació d'una Església catalana independent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Però la CEE i el Vaticà van frenar tot intent de desvinculació, i van mirar d'enterrar l'exercici d'autocrítica que implicava el concili. El cardenal Ricard Maria Carles va liderar la tornada a la línia oficial.
El document i els objectius del concili van quedar, doncs, apagats durant molt anys per una cúria supeditada a una CEE que va acabar per modelar l'Església a Catalunya. Els bisbes d'Arrels cristianes i del concili van anar desapareixent, tot i que es manté l'essencial dels documents. Per això, per exemple, el malestar dels cristians de base i els progressistes envers els bisbes ha estat constant. Les campanyes amb el lema Volem bisbes catalans –l'última és de fa 10 anys– en són una mostra.
