Blanco es despenja i aposta pel corredor central pirinenc
Els estats francès i espanyol signen a París, per sorpresa, una declaració conjunta per demanar a la UE que prioritzi aquest eix
En canvi, no donen cap suport explícit a l'eix mediterrani
Cop d'efecte del Ministeri de Foment, que fins ara havia mantingut un discurs de calculat equilibri, a favor de la travessia central pirinenca, la principal competidora del corredor mediterrani. A tot just tres setmanes que la Comissió Europea defineixi els projectes que s'han de prioritzar en els propers anys en la xarxa bàsica transeuropea, els ministres de Transports i Foment dels estats francès i espanyol, Thierry Mariani i José Blanco, van signar ahir a la tarda a París, sense anunci previ, una declaració conjunta que aposta explícitament per la inclusió en el document europeu de la recuperació del corredor ferroviari per a mercaderies entre Pau i Canfranc, per sota els Pirineus, el qual es comprometen a impulsar juntament amb les regions d'Aquitània i Aragó.
Després que tots dos estats creessin al 2009 una agrupació d'interès econòmic per endegar el projecte, ahir van renovar el compromís per impulsar-ne els programes i estudis d'anàlisi territorial, mediambiental, de traçat i d'avaluació socioeconòmica i financera, ja que Foment troba que és un “objectiu estratègic a llarg termini i la seva realització serà una fita en les infraestructures del segle XXI”. “És una qüestió d'anys, temporalment no és immediat”, admetia Blanco.
Tots dos ministres van voler matisar després que l'acord no implica que es renunciï als corredors mediterrani (que Blanco va tornar a qualificar d'“ambició irrenunciable”) i atlàntic, els quals també van demanar que s'incloguin en la planificació europea, tot i que consideren que ja “avancen positivament”. En la declaració signada, però, l'únic projecte a què donen suport explícit és al corredor central, i els altres dos ni s'esmenten. En un redactat ambigu, així, es limiten a donar “suport plenament a les principals línies de la proposta de la Comissió Europea sobre la revisió de la xarxa transeuropea de transports”, entre les quals es pot interpretar que hi hauria l'eix mediterrani i l'atlàntic.
En la resta de la declaració, força genèrica, els ministres “refermen el seu compromís de continuar els esforços conjunts a fi de dur a terme projectes d'infraestructura i serveis de transport per facilitar els intercanvis a través dels Pirineus”, i fomentar els més “respectuosos amb el medi ambient”. És a dir, el ferrocarril i el transport marítim, en què es comprometen a crear “autopistes del mar” (rutes marítimes) al Cantàbric. A més, aposten per “prosseguir la modernització i la millora de la seguretat” de les actuals connexions transfrontereres per carretera, si bé descarten fer-hi cap obra per augmentar-ne la capacitat.
Recoder hi treu gravetat
Després que la notícia corregués al vespre al Parlament, on es fa el debat de política general, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va voler treure gravetat al suport explícit de Blanco a la travessia central, que creu que “no resta punts ni possibilitats” al corredor mediterrani. Després d'haver parlat amb el ministre, el conseller atribuïa l'acord a “moviments electorals”, que va criticar perquè poden fer que “un tema sensible com aquest” es distorsioni. Més dur era el diputat d'ERC Oriol Amorós, que va dir que la declaració era un “despropòsit” que demostra una “irracionalitat econòmica absoluta”.
Tant CiU com ERC, als quals també es va afegir a última hora ICV, tenien previst presentar al ple d'avui una moció de suport al corredor mediterrani, de la qual probablement s'acabarà aprovant un text únic i unànime.
Un gest sospitós que no hauria d'afectar el corredor mediterrani
Òscar palau
Blanco assegura que no, que l'acord signat ahir a París no va pas en contra del corredor mediterrani. I probablement té raó, almenys ara. Però hauria d'haver calculat que la reunió, gairebé clandestina (no es va informar la premsa fins a última hora, i es va fer bastant mala cara a la que hi va anar), seria i és fàcilment interpretable com un gest de traïdoria i nocturnitat contra les aspiracions de l'eix mediterrani. I més quan no apareix en la declaració conjunta amb França, un estat que mai ha apostat per la travessia central i ni tan sols la preveu en la seva planificació.
Després que la setmana passada el Congrés aprovés, gairebé per unanimitat, una moció de suport al corredor mediterrani, cal veure el gest d'ahir com la torna que havia de pagar Foment per mantenir la seva calculada ambigüitat. I és que cau de madur, per raons de tot tipus, que l'eix mediterrani (ja es veurà si escapçat o no) entrarà en la planificació europea, però fins ahir no era tan clar que s'hi mantingués el corredor central, inexplicablement inclòs al 2003 pel govern d'Aznar. Tard o d'hora, això sí, l'Estat s'haurà de mullar. I tant de bo la declaració d'ahir, per molt que s'insisteixi que l'altre és un projecte a llarg termini, no sigui indicativa de per on poden anar els trets.
