L'AMI al Gironès

La comarca del Gironès, com bona part del país, prepara amb un entusiasme especial la manifestació a Barcelona del proper Onze de Setembre. És un esdeveniment que, potser més que mai, es viu amb il·lusió. Per primera vegada molta gent veu a tocar la independència. D'altres no la veuen tan a prop, però la consideren un objectiu assolible i pel qual val la pena treballar. Per aquesta raó, la ciutadania s'està mobilitzant per convertir la Diada en un clam que aboqui el país a un canvi estructural profund. És sobretot una feina que fa la societat civil. Diverses entitats estan organitzant cotxes, autobusos i fins i tot trens per anar a Barcelona a manifestar-se a favor de l'estat propi. Més que mai, la comarca i el país bullen d'independentisme.

Per la seva banda, molts consistoris, l'administració més propera als ciutadans, han recollit en els darrers mesos aquesta inquietud adherint-se a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Així donen suport a les aspiracions sobiranistes d'una part molt important de la població. En el cas del Gironès ho han fet 22 municipis, a més del Consell Comarcal. Aquesta xifra representa que el 81,4% dels ajuntaments del Gironès són de l'AMI i que aspiren, per tant, a la independència. I el cas del Gironès no és l'excepció, sinó la norma. De moment hi ha vint comarques amb més del 50% dels ajuntaments independentistes. Algunes, el 100%. Els únics ajuntaments del Gironès que per ara no s'han sumat a l'AMI, segons les dades de la mateixa associació, són Juià, Madremanya, Sant Andreu Salou, Sant Jordi Desvalls i Salt –remarcable absència, si es té en compte el nombre d'habitants–. Segons l'Idescat, al Gironès hi vivien 182.916 persones el 2011. Els pobles que no pertanyen a l'AMI representen 31.806 persones (30.389 de les quals són de Salt). En termes de població, doncs, el 82,6% del Gironès pertany a l'Associació de Municipis per la Independència. Si Salt s'hi adherís, s'arribaria al 99,2%.

En el ple del desembre passat a Salt, van votar contra l'adhesió a l'AMI dos regidors (el del PP i la de PxC), a favor sis (els dos d'Independents per Salt, els dos regidors del grup mixt i dos de CiU) i es van abstenir tretze regidors (set de CiU i els sis del PSC). En les seves argumentacions, els que van abstenir-se i van explicar el sentit del seu vot no feien fàstics de l'adhesió. Més aviat van ser vots emmarcats en els discursos ideològics oficials dels dos partits, CiU i el PSC.

El país ha evolucionat i han passat moltes coses des del desembre. L'agreujament de la situació del país ha polaritzat més que mai les opinions a favor i en contra de la independència, amb un gran increment de l'opció a favor del trencament amb l'Estat espanyol. Molts saltencs estan incòmodes amb la decisió que va prendre fa vuit mesos el consistori i que els converteix en excepció dins la comarca. Només cal parlar amb la gent per comprovar-ho. Socialment, l'abstenció ha perdut legitimitat perquè la indefinició en aquest tema pràcticament ja no existeix. El ple hauria de recollir aquesta inquietud i tornar a votar l'adhesió (o buscar alguna fórmula per replantejar la qüestió). Dels que es van abstenir uns quants podrien votar que sí sense trair els seus ideals (al contrari). Si ho fessin, Salt deixaria de ser una rara avis dins la comarca en la reivindicació d'un estat català.