L'ex-‘Forbes' valencià

Sorpresa majúscula va causar entre l'empresariat i la societat valenciana saber que el propietari de Veremonte, el grup inversor del megaprojecte Barcelona World, és l'empresari valencià Enrique Bañuelos. Aquest saguntí de 46 anys, íntim de Francisco Camps en els primers anys de govern del president dimissionari, ha tornat a l'Estat després de la seua aventura empresarial al Brasil, on es va “autoexiliar” després de la fallida de la seua nau capitana, la immobiliària Astroc. Amb aquesta mercantil, va aconseguir colar-se en la prestigiosa llista de Forbes l'any 2007 com a número 98 i situar-se com el tercer home més ric de l'Estat.

El País Valencià vivia la plena ebullició de la bombolla urbanística. Les avantatjoses condicions que oferia l'antiga llei reguladora de l'activitat urbanística (LRAU) als agents urbanitzadors, van permetre a la mercantil créixer com l'escuma i arribar a promoure més de 50.000 habitatges, gràcies al suport financer de Banc Sabadell i Caixa Galicia, entre altres entitats. El prestigi d'Astroc pujava al mateix ritme que creixia la cotització de les seues accions, el valor de les quals va passar de 6 euros a 70 en a penes un any. L'ascens va resultar tan sospitós que un grup de xicotets accionistes va interposar una querella contra Bañuelos, en què l'acusaven d'utilitzar informació privilegiada per dur a terme, entre finals del 2006 i principis del 2007, diverses operacions vinculades a Astroc i societats de la seua propietat per fer augmentar el preu de les accions. Finalment el jutge de l'Audiència, Pablo Ruz, va arxivar la demanda en considerar que no hi havia prou indicis per demostrar els delictes de deslleialtat i maquinació.

Aliè a la controvèrsia judicial, Bañuelos estenia la seua carismàtica personalitat d'home fet a si mateix sense cap tipus de complex arreu el món. Conten les cròniques d'aquella època que l'empresari va organitzar una paella per a 25.000 persones a Central Park amb l'objectiu de donar-se a conèixer a Nova York. En la trobada va arribar a dir, davant d'un auditori sorprès: “A mi em despullen a Central Park i a les vint-i-quatre hores estic passejant-me en limusina per la Cinquena Avinguda.”

Després vindria l'esfondrament. Un descens vertiginós als inferns, lluny dels dies de vi i roses que li van permetre, fins i tot, assistir en 2006 a una recepció oferida per l'aleshores president estatunidenc, George Bush, a la Casa Blanca. Al Brasil hi ha estat tres anys, en què ha provat de fer més fortuna, sense gaire èxit. Durant aquella etapa, amb govern de Camps, es va reunir en diverses ocasions amb els responsables d'organitzar la pròxima cita olímpica per tractar d'exportar el model de “grans esdeveniments” que va caracteritzar el seu mandat. Coincidència?

Des de la seva tornada a l'Estat espanyol, Bañuelos ha continuat conreant l'amistat i els negocis amb l'elit econòmica. Fruit d'això és l'últim projecte amb el gendre l'Aznar, Alejandro Agag, per potenciar una fórmula 1 de monoplaces elèctrics. Tot i això, alguns diuen que és un ocell de mal averany.