TRIBUNALS
Els jutges aposten perquè certs litigis es resolguin per mediació
Més de 3.000 catalans, la majoria derivats pels jutjats, han sol·licitat una solució extrajudicial al seu conflicte familiar, civil o penal, en els darrers nou mesos de l'any
La nova llei d'abast estatal referma aquest sistema
Famílies que fa deu anys que no es parlen i que estan dilapidant l'herència dels pares en litigis. Una comunitat de veïns dividida per si cal fer una reforma estructural a l'edifici. Són casos que es podrien resoldre a través de la mediació, un sistema eficaç i alternatiu al judicial.
Ho corrobora la major part de jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya i que, any rere any, conviden i esperonen més parts enfrontades a intentar una mediació, eina pionera en la legislació del nostre país en l'àmbit familiar (en vigor des del 2002) i en el dret privat (2009). Si el 2002, el Centre de Mediació de la Generalitat va rebre 264 sol·licituds en família, aquest any (fins al 15 de setembre) ja en són 2.063 –de les quals 1.404 derivades dels jutjats–, i superen les 3.000, sumant les peticions civils i penals.
La nova llei de mediació en assumptes civils i mercantils, la 5/2012, que va entrar en vigor el juliol passat en l'àmbit de l'Estat espanyol, donarà l'empenta definitiva a una fórmula que “també és un sistema de justícia”, afirma Raquel Alastruey, magistrada de del jutjat de primera instància 52 de Barcelona. Alastruey, membre del Grup Europeu de Magistrats per a la Mediació, és la impulsora de la iniciativa que l'abril del 2011 la junta de jutges de Barcelona apostés per la mediació. “El client vol cobrar un deute i no pas que en una sentència se li doni la raó”, sosté la magistrada, que advoca “per desenvolupar el poder de les persones i la llibertat de decidir.”
Una de les claus de la mediació és que les parts enfrontades, siguin família o empresaris, busquen una solució satisfactòria i que poden complir. “El principal avantatge és que és un acord emocionalment millor”, afirma Anna Llanza, directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, amb 1.600 professionals inscrits. El segon avantatge és la rapidesa: en 60 dies s'ha d'arribar a una entesa –els jutjats de primera instància no poden resoldre un plet abans de quatre mesos, a banda dels recursos posteriors–. I el tercer, que és un procés més econòmic per a la persona i un estalvi processal –només als jutjats de primera instància de Catalunya es van rebre 129.902 assumptes el 2011.
Però no tot s'ha de derivar cap a la mediació. No es poden atendre casos en què les parts no es coneixen o cal una resolució jurídica, com ara interpretar la clàusula d'una assegurança, segons indica Alastruey. La magistrada explica que quan proposa a les parts que intentin una mediació, molts cops el plet s'arxiva perquè els advocats arriben a un acord. Els lletrats, acostumats a pledejar i pledejar, també han de fer un canvi de mentalitat. “La funció de l'advocat es la servir el ciutadà, la família o l'empresa que assessora; no el gran plet, tot i l'actual crisi”, afirma Elena Moreno, lletrada i responsable del Centre de Mediació del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), que disposa de 81 professionals especialitzats per temàtiques.
Reclamar per via judicial
Per Moreno, la llei estatal “dóna força jurídica” a la mediació. Per exemple, estableix que, si les parts arriben a un acord, aquest “té el mateix valor que un títol executiu”, és a dir, que es pot reclamar per via judicial si no es compleix. La norma, a més, fomenta la mediació amb la reducció de taxes i, tot i que el procés és voluntari i confidencial, s'informa el jutge de la part que s'hi ha. Una de les esmenes dels advocats, inclosa a la llei, és que els col·legis professionals, com les cambres de comerç, tinguin centres de mediació. Els arquitectes, amb tants plets sobre obres i reformes, tindrien feina. Per a les empreses, també és un repte incloure la mediació de cara al consumidor.
La credibilitat i bona formació dels mediadors seran vitals per a aquest ofici emergent. Al centre de l'ICAB, a punt de complir el primer any, han rebut 71 sol·licituds, 25 amb acord. “Tots volem fer justícia, i la real és la que es regula entre les parts”, conclou Moreno.
LA XIFRA
LA FRASE
La víctima, la gran oblidada
Una directiva europea fixa que abans del 2006 els estats membres de la UE havien d'incloure la mediació en els processos penals. L'Estat espanyol la incompleix en el procediment d'adults, mentre que Catalunya l'aplica de manera pionera des del 1998. Marc Ceron, subdirector general de Reparació i Execució Penal, afirma que la mediació entre agressor i víctima és “una bona eina per resoldre un conflicte enquistat”, entre pares i fills i entre veïns. Els objectius: prevenir, i donar veu a la víctima, la gran oblidada en el procés penal. Ceron afirma que a Catalunya els jutges han donat volada a la mediació penal (gratuïta) des que el 2007 van acordar un protocol d'actuació.
