Guimarães, Capital Europea de la Cultura 2012
Bressol de Portugal
Patrimoni Mundial de la Humanitat i Capital Europea de la Cultura del 2012, Guimarães conjuga aquest any avantguarda i llegat històric
És una de les ciutats més petites que han exercit de Capital Europea de la Cultura, però d'arguments, no n'hi falten. Guimarães suma la força del seu llegat històric, que el segle XII la va portar a ser bressol del regne de Portugal, a tot un seguit d'esdeveniments culturals que aquest any l'han convertit en un pol d'atracció únic en un país que, tot i que no passa pels seus millors moments, sempre té alguna cosa per oferir. Situada al nord de Portugal, Guimarães té la mida i la ubicació ideals per descobrir-la en una escapada de pocs dies per si sola, o bé acompanyada d'una visita a Porto. Val la pena fer-ho aquest any per aprofitar les possibilitats que ofereix la capitalitat cultural, que presenta una agenda farcida de cites destacades.
Les bones comunicacions aèries entre Barcelona i Porto, amb diversos vols diaris que enllacen les dues ciutats, i un autobús directe que uneix aquest aeroport amb Guimarães en poc més d'una hora, fan que sigui de fàcil accés. Un cop allà, una bona opció és iniciar la descoberta pel nucli medieval, que l'any 2001 la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat.
En espais com el Largo da Oliveira i la plaça de Santiago podem començar a endinsar-nos en l'encant d'aquesta ciutat. Al rovell de l'ou de Guimarães les pedres ens descobreixen la seva història, lligada en els seus orígens a la comtessa Mumadona Dias, fundadora d'un convent i iniciadora de la construcció del destacat castell de la població durant el segle X. Carrerons empedrats i places porticades ens porten fins a monuments que val la pena visitar. Les restes del convent, convertit en museu d'Alberto Sampaio, annex a l'església de Nostra Senyora d'Oliveira, conserven parts del segle X, tot i que amb moltes reformes posteriors. Al Largo da Oliveira destaca també el Padrão do Salado, que commemora la victòria del rei Pere IV a la batalla de Salado l'any 1340, un templet gòtic on cal aturar-se per observar els detalls dels capitells.
Castell de llegenda
La joia de Guimarães és, sens dubte, el castell, que és Monument Nacional de Portugal i apareix en un lloc destacat de la llista de les set meravelles del país. El trobem enfilat en un turó per sobre del nucli antic de la població. S'hi arriba a través d'una breu passejada que és recomanable fer per la Rua de Santa Maria, que segueix el traçat de la via que unia el castell amb l'antic convent fundat per la comtessa Mumadona. Un cop a dalt, destaca la torre de l'homenatge, la part més antiga, una monumental construcció rectangular que s'aixeca per sobre del conjunt i que va ser erigida per protegir la comunitat religiosa de Guimarães de les invasions àrabs i normandes. Al llarg de la història s'hi van anar afegint elements fins a dotar-lo de l'estructura actual, formada per unes muralles reforçades per torres de defensa a les cantonades. Diferents trams d'escales permeten fer un recorregut per la part superior de les muralles, a l'altura dels merlets, i accedir a les torres. L'entrada al conjunt del castell és gratuïta i només s'ha de pagar per visitar els pisos superiors de la torre de l'homenatge, on hi ha una exposició permanent que explica la història del castell des dels seus orígens.
Els historiadors situen en aquest edifici la residència dels pares del que seria el primer rei de Portugal, Alfons Henriques, durant el segle XII. A tocar del castell hi ha la capella romànica de Sant Miquel, una senzilla construcció que data del segle XII i que conté la pica baptismal on diu la tradició que va ser batejat el primer rei de Portugal. També destaquen les làpides que cobreixen el terra i que, segons la història, corresponen als cavallers que van lluitar per la independència de Portugal.
L'altra parada obligada és el palau dels ducs de Bragança, un edifici del segle XV que constitueix un exemple únic d'arquitectura senyorial, on destaquen les nombroses xemeneies cilíndriques de la teulada. El palau ha tingut diversos usos i des de mitjan segle XX és un museu que presenta una extensa col·lecció de tapissos, mobiliari i porcellana dels segles XVI i XVII on, a més del contingut, destaca l'estructura del propi edifici.
Comiat d'alçada
Per acabar, una bona opció és mirar-s'ho tot des de la distància. Per això val la pena pujar fins al santuari de Penha que, enfilat en un turó davant de la ciutat, ofereix vistes privilegiades del conjunt històric. Per arribar-hi només hem d'agafar l'aeri que surt del parc das Hortas. Un cop a dalt, tenim la possibilitat de fer l'últim cop d'ull a la ciutat que va veure néixer un regne, avui república, que ha sabut mantenir-se independent al llarg dels segles, tot i les dificultats d'alguns moments de la seva història.
Modernitat i tradició
Els actes de la Capital Europea de la Cultura enfilen la recta final però encara queden algunes cites que val la pena no perdre's durant les darreres setmanes de l'any. La capitalitat s'ha plantejat com una invitació a conèixer les tendències més avantguardistes de la creació portuguesa sense deixar de banda la rica història de Guimarães. Arts escèniques, música, cinema i projectes pluridisciplinaris de tota mena omplen una agenda on, des del 29 de novembre fins al 8 de desembre, hi destaca una cita per descobrir el Guimarães més tradicional. Es tracta de les Festes Nicolinas, on els estudiants, vells i nous, celebren l'onomàstica del seu patró, sant Nicolau, amb tot un seguit de manifestacions de cultura popular.
