El bisbe fa assumir més parròquies als capellans
Amb els nous nomenaments, el bisbe de Girona distribueix les parròquies tenint en compte la davallada de vocacions i la mitjana d'edat dels capellans, que és de 70 anys
La diòcesi de Girona té ara uns 200 sacerdots
Els rectors de la diòcesi de Girona han d'assumir cada vegada més parròquies a causa de la crisi de vocacions, i portar entre tres o quatre parròquies, en funció de cada cas. I tot això en una diòcesi que té 383 parròquies i al voltant de mil esglésies –vegeu peça–. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ja ha fet públics els nomenaments parroquials –i d'altres organisme eclesiàstics–, després d'assumir les jubilacions i defuncions, tenint clar l'evidència inapel·lable que cada vegada els rectors hauran d'assumir més parròquies en vista de la crisi de vocacions.
El procés, però, encara no s'ha acabat: els nomenaments que queden pendents es comunicaran durant el setembre. L'acte de presa de possessió dels nous càrrecs, presidit pel bisbe Francesc Pardo, tindrà lloc el dijous 12 de setembre a la Cúria diocesana, en un acte habitual dins del funcionament de la diòcesi per aquestes dates.
Un rector, 9 parròquies
La necessitat que els rectors hagin d'assumir cada vegada més feina es pot exemplificar, si bé no és la norma pel que fa referència a la mitjana, en mossèn Jesús Calm i Masó, rector d'Amer, que s'ha de responsabilitzar de Cogolls, les Encies, les Planes d'Hostoles, Sant Climent d'Amer, Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda i, a la vegada, és capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Pallerols.
En tot cas, i a banda que les esglésies no estan tan plenes com abans, un fet ja prou preocupant, juntament amb la davallada del nombre de vocacions en els darrers anys, l'Església es veu obligada, doncs, a prendre mesures. De fet, la dada és encara més preocupant, perquè a la diòcesi de Girona ens trobem que hi ha una ordenació a l'any. Si aquestes dades s'extrapolen al conjunt de l'Estat, les ordenacions de capellans no passen de les 120 anuals.
L'efecte dels laics
És per això que el bisbat de Girona ha iniciat un projecte pilot –liderat pel seu bisbe, Francesc Pardo– que preveu, si bé a molt llarg termini, mirar de potenciar el paper dels laics i, especialment, els laics en missió pastoral. “Des del bisbat volem reflexionar sobre el paper dels laics”, ha defensat sempre Francesc Pardo.
Un exemple clar d'aquesta aposta la trobem a Sant Miquel de Fluvià, on el laic amb missió pastoral Carles Sánchez s'ha convertit, doncs, en la punta de llança d'aquest projecte que vol anar una mica més enllà del paper que tradicionalment han tingut els laics en el si de les comunitats cristianes. Els laics han estat clau per tirar endavant, però aquests no van tenir més visibilitat fins al Concili Vaticà II. La diòcesi de Girona té 383 parròquies i els preveres –o capellans– són poc més de dos-cents. Si ens fixem en l'edat, aquests tenen de mitjana més de 70 anys. Aquesta és una realitat a la qual s'afegeix la falta de vocacions per entrar al seminari per ser ordenat.
Papers canviats
El bisbe Francesc Pardo destaca que aquest procés que s'ha iniciat aquí no és el mateix que a d'altres països de l'Àfrica o Sud-amèrica. Segons Pardo, abans, en aquests països els capellans havien de portar més d'una parròquia, algunes de les quals estaven a força distància. Des de fa uns anys, aquesta tendència s'ha invertit en aquests països i, en canvi, es dóna a Europa, on abans no passava, com ara sí passa a la diòcesi de Girona.
LES XIFRES
La diòcesi de les mil esglésies
El bisbat de Girona és ponent. Les xifres parlen per elles mateixes i demostren la complexitat que té al davant seu el bisbe, Francesc Pardo: 383 parròquies –amb 1.000 esglésies– i, ara mateix, al voltant de 190 capellans, dels quals estan en actiu uns 140. A més, cal tenir present que l'edat dels capellans volta de mitjana els 70 anys.
El bisbe ha d'afrontar mantenir les esglésies obertes i, a la vegada, tenir clar que una renovació, o rejoveniment dels rectors, és complicada perquè actualment només hi ha uns 7 o 8 seminaristes que es volen ordenar; amb les xifres a la mà, a la diòcesi de Girona només s'ordena un capellà a l'any. És per això que l'Església vol apostar pels laics i els diaques –a Girona n'hi ha 6, dels quals 5 estan casats–. El Concili Vaticà impregna, doncs, les prioritats de la diòcesi, sobretot en les constitucions sobre litúrgia, sobre l'Església, sobre revelació i la constitució pastoral de l'Església en el món.
