L'agost i la crisi

Converses de juliol: «Meia, què fareu a l'agost?», diu la Teia. «El Paco diu que s'ha de donar exemple, amb la crisi. Així, nosaltres sols fem una escapada a Alaska per veure la remuntada del salmó i els óssos, com els cacen. De tornada, a les rebaixes d'estiu de Nova York, a la 5a Avinguda: amb set o vuit mil euros es poden fer estralls de roba interior. La resta del mes, la passarem a s'Agaró, amb els fills, que hauran fet un safari fotogràfic pel parc Kruger de Sud-àfrica. Com que la paraguaiana farà vacances, farem un recorregut gastronòmic. Res d'ostentacions: té raó, el Paco», fa la Teia. Se la nota solidària.

La Meia: «Teia, tens raó. No són temps de disbauxes. En Juanxo i jo (ho fem a desgrat) farem un puja-i-baixa a Tòquio, Singapur i Hong Kong i a un gran concert a l'òpera de Sidney. En Juanxo vol ullar armaris bancaris. M'entens?», diu ella. La resta del mes, a la Val d'Aran, recorreran les bordes i la cuina autòctona amb fills i néts –que hauran fet els fiords noruecs–. És maco educar la família en l'austeritat en temps de crisi!

En Sebas i la Peia restaran a Tamariu. Bé: és un dir. Assistiran als concerts de Cap Roig, Peralada, la Porta Ferrada, Torroella, Sant Pere de Rodes i Vilabertran. No són melòmans, però això els ajuda a relacionar-se (en Sebas és advocat mercantilista). Han preparat una mena de cursa alternant vuit concerts i set restaurants amb estrelles, incloent-hi El Bullí (feia un any i mig que s'esperaven), que els ocuparan a dies alterns. Els altres dies faran pànxing, amb servei de restaurant domiciliari. Els caps de setmana seran uns 10 o 12 de família. Un mes d'agost discret, aprofitat i d'acord amb la crisi. És clar!

El Fredi i la Fèlia (no volen fer parlar) han programat un agost hiperactiu. Tenen transvasaments pendents –propis i aliens– i faran un recorregut de treball passant per Mònaco, Ginebra, Zuric, Berna, Luxemburg i Liechtenstein, amb final a París. És el temps millor de l'any per moure carregaments. Una setmana evocant la crisi als restaurants Le Bristol, Le Grand Véfour, Taillerent i Ledoyen, els guarirà dels sotracs del viatge. Les operacions en un llapis electrònic veuran la llum sense pressa el setembre. Vist i no vist!

Als Pacos i les Teies, és ben clar que la crisi els rellisca. A ells i a milers de catalans com ells, que sols han perdut un percentatge teòric del valor del paper –accions i fons–, que s'està recuperant, els han baixat les rendes. I què? Ells segueixen donant exemple solidari fent el mateix de sempre. Són la classe incombustible!

On es troba la crisi? Pujant un esglaó més, en el món dels iots i l'avió privat? És clar que no. Es troba immersa en el món del treball, del comerç, de la petita empresa, en l'exèrcit de l'atur, en els delinqüents forçats per la gana, en els immigrants i en les ONG que han de repartir badalls en els països de la fam endèmica. La crisi, la tenim a dintre!