Societat

L'obra pública la faran els privats

Abertis espera el sí de Foment per fer l'autovia de Tarragona a Montblanc

El govern considera que reprendre l'obra al 2016, com vol l'Estat, és massa tard

La política d'infraestructures “no tornarà a ser mai com abans”


Els pressupostos públics del futur només invertiran en infraestructures per reequilibrar el territori, que no són rendibles però que s'han de fer per no deixar mal comunicat un poble o una comarca. Les grans infraestructures hauran de ser solvents per demanda d'usuaris o de mercaderies i, pel seu alt cost econòmic, difícilment les abordaran en solitari les administracions públiques, com ha passat durant dècades. Cada cop més seran els operadors privats d'autopistes, ports, aeroports o ferrocarrils els que les assumiran privadament, com a socis d'una administració o per concessió.

En aquest sentit, Josep Lluís Giménez, director general d'Autopistes d'Espanya d'Abertis, confirma que la companyia està a l'espera d'una proposta del Ministeri de Foment per construir la paralitzada autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc. El directiu d'aquest operador hegemònic de les vies de peatge a Catalunya reconeix l'interès de la companyia per connectar a través del futur túnel de Lilla la regió petroquímica i turística del Camp de Tarragona amb l'autopista AP-2 que explota. Giménez defensa que la infraestructura és necessària, que Abertis està disposada a participar en la seva construcció però que ha de ser el Ministeri de Foment el que defineixi la solució.

La participació creixent dels operadors i concessionaris privats la defensen el conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila (CiU), i l'exconseller i ara assessor de la consultora KPMG, Lluís Recoder (CiU), en el debat sobre infraestructures coorganitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui i celebrat a l'hotel Avenida Palace de Barcelona. L'exconseller no dubta a parlar d'un “canvi cultural” en la gestió pública que afectarà la política d'infraestructures fins al punt que “no tornarà a ser mai com abans. Les estretors pressupostàries han vingut per quedar-se”. I això vol dir que s'ha acabat l'època en què l'Estat espanyol ha subvencionat Iberia amb 1.300 milions per garantir-ne la supervivència i li ha construït un gran aeroport, que s'ha demostrat sobredimensionat en el moment que Iberia ha reduït vols per tal de convertir-se en una companyia solvent. També sobredimensionat considera l'aeroport d'Alguaire el conseller Vila, que posa la política espanyola d'alta velocitat ferroviària com a paradigma de la mala gestió dels governs. Des dels anys 90 que el 50% de la inversió pública es destina a l'AVE, més de 47.000 milions d'euros d'inversió en una xarxa que no només havia de donar servei a les grans ciutats i als corredors entre regions motor de l'economia sinó que s'ha estès cap a tots els territoris. “El desplegament capil·lar de l'AVE és insostenible”, afirma.

El resultat d'aquest desbocament de la inversió pública és avui un sobreendeutament de les administracions, com exemplifiquen els 500 milions que ha pressupostat enguany la Generalitat per pagar obres ja fetes, segons Vila. En aquest sentit, el conseller destaca la feina del seu antecessor Recoder durant el bienni en què el govern “va evitar el col·lapse” de les finances públiques. Una situació a què s'hauria arribat per “decisions discutibles” del govern tripartit anterior, cap representant del qual era present al debat per motius d'agenda.

Ara bé, Vila deixa clar que, per ser justos, s'ha d'admetre que el primer factor de sobreendeutament de les administracions espanyola i catalana és la profunda crisi econòmica. Només en darrer terme, l'actual conseller de Territori atribueix la feblesa de les finances de la Generalitat a la “relació fiscal injusta de Catalunya” respecte de l'Estat espanyol. En qualsevol cas, els dos consellers coincideixen que la funció futura dels governs serà gestionar més eficientment les infraestructures existents i no pas construir-ne permanentment de noves. Vila no considera infructuosa la seva actitud complaent i amical amb el govern de Madrid –per altra banda habitual de CiU en el passat– i defensa que és una estratègia eficaç posant com a exemple els acords per treure 4.000 camions de l'N-II a Girona o per invertir fins al 2015 prop de 305 milions a rodalies.

500
milions en pagaments diferits.
El govern destina enguany aquests diners a obres ja fetes.
1.300
milions va rebre Iberia.
L'Estat va subvencionar-la per evitar el tancament de l'aerolínia.
7.000
milions de peatges a l'ombra.
El govern els haurà de pagar en dècades per obres fetes.
47.000
milions invertits al TAV.
L'alta velocitat espanyola s'ha endut el 50% d'inversió des dels 90.

L'autovia mediterrània s'ha de fer

El conseller Vila respon afirmativament a la pregunta de si s'ha de construir la prolongació de l'autovia mediterrània A-7 entre Altafulla i Abrera per connectar amb el Quart Cinturó. Ho fa sense entrar en detalls i tenint en compte que la infraestructura afectaria negativament els ingressos que Abertis obté dels peatges de l'AP-7. Més pròdig en paraules pel que fa al futur del Quart Cinturó entre Abrera i Granollers, el conseller explica que no estan d'acord amb els nous terminis plantejats pel Ministeri de Foment. El ministeri dirigit per Ana Pastor pretén tenir redactat l'any vinent els nous estudis del tram entre Sabadell i Terrassa i no abans del 2016 els del tram entre Sabadell i Granollers. Vila creu que les obres s'han de reprendre abans perquè el Vallès, amb 500.000 moviments diaris, és un dels tractors que estiren de l'economia espanyola.

Ricard Riol President de l'Associació pel Transport Públic

Moratòria en la construcció de noves autovies
R.M.B.

Ricard Riol, president de l'Associació pel Transport Públic, reclama una moratòria en la construcció de noves autovies “pel deute que la Generalitat ha acumulat per subvencions en autovies que no es paguen”, que va xifrar en 7.000 milions. En canvi, va reclamar millores en el transport ferroviari, ja que els horaris dels trens regionals “són encara de l'època de Felipe González”, i va dir que el servei de rodalies a Tarragona, Lleida i Girona “fa pena”.

Adolfo Martínez Secretari general de l'Associació General de Transportistes de Catalunya

Fer repercutir els peatges en els ciutadans

Adolfo Martínez, per la seva banda, va defensar que una gestió “eficient” de les infraestructures no implica necessàriament que el sector del transport n'assumeixi el cost. En aquest sentit, el secretari general de l'Associació General de Transportistes de Catalunya va indicar que l'aplicació de l'eurovinyeta acabaria repercutint en el conjunt dels ciutadans, ja que els transportistes acabarien encarint el preu dels productes.

Carlos Palacio Secretari general d'Asetrans

Diàleg abans d'aplicar l'eurovinyeta

El secretari general de l'Associació de Transportistes per Carretera de Girona va demanar, des de la fila zero del debat, diàleg al govern abans d'aplicar l'eurovinyeta, tot recordant que no és d'obligada aplicació i lamentant que ningú els hagi dit per què s'han de pagar 13 cèntims per quilòmetre. Palacio va recordar que els transportistes ja es van veure ofesos pel veto a la circulació de camions de gran tonatge per l'N-II entre la Jonquera i Maçanet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

increïbles jocs de mans del campió del món de prestidigitadors 2018

societat

Desarticulen una banda de falsificadors i estafadors

Sense data per resoldre els problemes a Girona amb Adif

girona

Franquesa: “El català continua progressant”

Girona
Història
Un llibre resumeix l’activitat d’una explotació agrària calongina datada al 1338

Set segles de pagesia al mas Molla

CALONGE I SANT ANTONI

La comunitat educativa vol el 6% d’inversió

barcelona
Societat

La Colla Vella dels Xiquets de Valls visita Carles Puigdemont

Fira a aixopluc

Renoven la imatge del servei de joventut del Ripollès

Ripoll