Viatge als pobles abandonats

Agustí Hernández de nou ens invita a recórrer el país i visitar els nuclis o poblats abandonats, òbviament es tracta d' un invitació intencionada, dirigida a desvetllar una part de la nostra consciència. El recent llibre “ Pobles valencians abandonats”, publicat gràcies al mecenatge, ens aporta molts testimonis gràfics d'una realitat sovint oblidada, és tracta d' un exercici de memòria històrica, que ens mostra uns espais naturals i culturals de gran bellesa i uns nuclis que avui estan en silenci i que no fa molt de temps van estar ocupats per la gent.

Al marge de recomanar-ne la lectura, considere que el tema és una part més de la pregunta que es feia a la seua cançó Paco Muñoz amb aquella frase “Què vos passa valencians?”. Efectivament les causes del fenomen que afecta a nombrosos nuclis despoblats del País Valencià, cal situar-se a l' èxode rural, especialment allà pels anys 60 i 70 del segle XX. La construcció d' embassaments, les catàstrofes naturals, cas de les riuades i la construcció i fracàs de diverses colònies agrícoles i industrials.

A les pàgines del llibre abunden exemples, clars de l'abandonament dels pobles, les restes que podem veure amb les fotografies ens mostren molts elements d'arquitectura popular remarcables, uns entorns amb encant, i fins i tot, algunes edificacions molts singulars, com és el cas del Teatre Cervantes de la Colònia de Santa Eulàlia.

Tenim, doncs uns quants centenars de població i masos abandonats al llarg i ample del nostre territori, darrere del qual hi ha el drama de les persones que hagueren d'abandonar-los, per causes alienes a la seua feina, o bé per que es va dissenyar un embassament en termes de destrucció, o al cas dels moriscos per motius de segregació religiosa i, en altres casos, per un tipus de desenvolupament econòmic expansiu orientat cap al litoral amb sistema de comunicacions centralista entre altres.

Ens preguntem, doncs, ¿com és que a altres llocs no ha passat així? L' exemple més evident el trobem a Gran Bretanya, on ja fa cent anys es va encetar una legislació de protecció del patrimoni històric i el resultats son evidents.

Agustí, autor del llibre, dedica un espai a la qüestió de la recuperació incipient que ve fent-se des de finals del segle passat, molt centrada en la rehabilitació per crear-ne segones residències. Es tracta d' una línea mancada de recolzament institucional, puix els ajuntaments sols tenen interès, salvant alguna excepció, en tindre un contribuent més i no orienten ni assessoren en quant als materials i al tipus de recuperació que cal fer, per altra banda, no es tenen en compte els impactes mediambientals i paisatgístics.

Una observació final, cal respectar els despoblats, com s' assenyala al llibre, visitar i veure allò que es contempla evitant l'espoli o fer-ne mal als béns, recomanació que ens portaria a que les institucions també deurien vetllar per la conservació in situ d' aquestes restes, les quals podrien ser recuperades en un futur en la mesura que la sensibilitat dels valencians i les seues autoritats canviés.