Societat

El batalló 134: una única missió, fer d'enterramorts

Una de les feines més tristes i desagradables que van haver d'afrontar els presoners treballadors va ser la de fer d'enterramorts. Aquella penosa labor va ser encarregada a la primera companyia del batalló de treballadors núm.134, amb seu a Gandesa, a la Terra Alta, la qual es va encarregar d'enterrar els cadàvers, en diferents fosses comunes, que havien quedat dispersats per aquelles terres com a conseqüència de la batalla de l'Ebre. A causa del gran nombre de morts que hi havia sense sepultar en indrets com ara les serres de Pàndols i la de Cavalls, i cercant impedir que es declarés alguna epidèmia a la zona, les autoritats franquistes van decidir crear un cos de sanitat que es va fer càrrec de portar a terme aquelles inhumacions, sota la direcció del tinent de sanitat Gregorio Zamanillos. Presoners com Romà Pérez, que van estar destinats a aquella companyia –entre un centenar i una cinquantena segons el moment–, recorden amb molta tristor com havien d'anar cada dia a la feina escortats, amb la cara mig tapada per higiene, per enterrar aquells homes, que havien estat soldats com ells, i que ara es trobaven totalment irreconeixibles. La seva feina consistia a trobar cossos i a enterrar-los en fosses comunes sense identificar. Els cossos es transportaven en mules fins a les fosses, que eren excavades pels presoners amb pics i pales, esforç que feien sense poder evitar pensar que els familiars d'aquells soldats mai podrien saber on estarien sepultats.

La companyia es va posar en marxa el maig del 1940 i la feina es va perllongar fins al 1941, temps en què, segons les dades dels comandaments franquistes, es van enterrar més de tres mil cadàvers. Tot plegat mostra la diversitat de treballs forçats que van haver de fer els presoners de guerra republicans. Un treball en aquest cas que combinava la duresa personal de la captivitat amb la duresa d'haver d'enterrar tots aquells homes que havien mort durant la guerra i havien estat abandonats durant més d'un any.

Una de les primeres obres que van trencar el silenci de la repressió franquista va ser la publicada l'any 1975 per l'escriptor barceloní Joan Llarch i Roig (1920-1987) sota el títol de Batallones de trabajadores. Joan Llarch, com bona part de la seva generació, va quedar profundament marcat per la Guerra Civil. Membre de la lleva del biberó, va participar en la batalla de l'Ebre, va ser fet presoner i reclòs als camps de concentració a San Gregorio (Saragossa), Miranda de Ebro (Burgos) i Deusto (Bilbao) i en batallons de treballadors forçats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Altes ocupacions per Setmana Santa tot i el mal temps

barcelona

Cornellà del Terri extrema les mesures de seguretat per la tradicional plantada de l’arbre del Maig i el Ball del Cornut

cornellà del terri
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs

L’impacte del soroll en la salut és equiparable al de la pol·lució

barcelona

Els pastissers esperen vendre 700.000 mones

Barcelona