La història del brigadista Aalton
L'ESTORA
He llegit una narració que intenta reconstruir una història força colpidora. La d'un comunista que va combatre a Espanya a la Brigada Lincoln. Es tracta de Bill Aalton, nascut de pare finés a New York i que al 1938 a la nostra guerra civil va ser l' heroi o protagonista d'una sonada acció republicana a Almeria, en la qual amb sols 30 guerrillers van lliurar 300 presoners del terror franquista.
El relat o narració corre a càrrec de J.M.Matinez Reverte i porta per títol “Guerreros i traidores, de la guerra d' Espanya a la guerra fria”.
Del contingut cal remarcar una primera part en la qual el protagonista, poeta i la vegada activista del partit comunista dels EEUU , va participant a les lluites obreres durant la gran depressió americana, en batalles campals contra la policia i els esquirols.
Davant del colp feixista, juntament amb varis centenars de nord americans, arribà a Espanya formant una divisió, la Lincoln. Tota aquesta part del llibre, resulta prou suggestiva, ja que ens facilita dades i una idea de com aquella gent es va implicar en la lluita sofrint moltíssim, així com de la presencia de Hemingway, Robert Capa, John Dos Passos,i molts intel·lectuals.
Precisament el grup de Aalto va inspirar la pel·lícula protagonitzada per Ingrid Bergman i Gary Coper “Per qui sonen les campanes” de l'esmentat Hemingway.
El País Valencià surt al relat serà la zona on Aalto i alguns dels seus companys trobarien el descans per recuperar-se entre acció i acció, citant les ciutats de València i Dènia.
El relat també dóna elements per veure les misèries, l'agressivitat contra els “trotskistes” del POUM, la comissió cega i irracional als dictats de Stalin, el tarannà d' alguns coneguts brigadistes, com el francès Andre Marty, idealitzat i que ara en surt molt mal parat al relat, o d'algunes accions que fracassaren per l'ineptitud dels caps militars.
El protagonista tenia, però, un secret, i això va estar la seua ruïna, puix ser homosexual, heroi i comunista, resultava incompatible.
La segona part, amb el desenllaç final, resulten també d'interès. Bill Aaalto no vindria a Europa a lluitar, no el deixaren per “maricon”, va ser instructor, després vindria el maccarthisme, amb persecució del comunistes, dels seus companys, els quals , com ara hem sabut, l'havien expulsat del partit per al seua opció sexual. Marginat i malat, va morir aviat, i allò més sorprenent és que mai va denunciar als seus ex camarades. Fou, quines coses!, soterrat amb honors militars.
Una història, com podem veure, d'altre temps, de gestos, d'entrega a la causa, però, tanmateix, de dogmatismes, de generositat i alhora de traïcions, incomprensible a hores d'ara, com un personatge tan generós és expulsat per ser homonexual.
Per quina raó parle d'aquestes coses? Doncs, les situacions canvien, però en una confrontació com la que es produí entre el feixisme, la democràcia i les esquerres, van aflorar sentiments, odis i tanmateix exemples de generositat que tenen vigència en tot moment. La història ensenya, mostra fets passats, però, marca allò que cal corregir i allò a seguir.
