Fabra intensifica el setge al català

El sector educatiu valencià ha viscut un dels cursos més actius dels que es recorden. I és que, a les dificultats de poder mantenir la qualitat de l'ensenyament públic amb les constants retallades, s'hi ha afegit l'arranjament escolar dictaminat per la conselleria d'Educació, que ha afectat principalment i bàsicament les denominades “línies en valencià”. Amb l'argument d'una baixada de la demografia escolar, el departament de M. José Català ha donat una autèntica destralada al model d'immersió lingüística que, a poc a poc, i gràcies als bons resultats, s'ha convertit en l'opció majoritària per als pares de fa uns anys ençà. La demanda, però, no ha tingut –ni té per al pròxim curs– la corresponent oferta a la vista de les xifres que cada any facilita Escola Valenciana.

L'entitat va calcular en 14.000 els alumnes que aquest curs ja no han pogut iniciar la seua escolarització en català per la manca de places en el sistema públic, on de manera majoritària (96%) s'oferta aquesta possibilitat. Cal recordar que aquest curs hi ha 643 centres educatius que ofereixen ensenyament en castellà, 451 centres que ofereixen ensenyament en català i 279 centres que tenen doble línia. L'oferta d'ensenyament en valencià actualment és del 33% del total.

L'arranjament aprovat, però, redueix encara més les possibilitats per a la immersió lingüística, ja que suprimeix 72 unitats d'ensenyament en català i posa en perill l'existència d'una vuitantena més. La decisió de la conselleria ha estat qualificada per sindicats i per Escola d'“arbitrària”, ja que no s'ha atés a la petició dels pares. La passada setmana, Escola feia públic un informe elaborat a partir d'enquestes als centres que viuran la supressió d'unitats en català. El document assenyala que al 97% de les escoles la xifra de demanda d'ensenyament en llengua pròpia supera la demanda en castellà. En la doble línia la demanda en català és del 70% per un 30% del castellà.

A més, subratllen que Educació sempre elimina la de català, en contra de l'opinió dels pares. En alguns casos, la situació és tan dramàtica com al poble del vicepresident José Ciscar –valencianoparlant–, on desapareix l'única línia en català. En altres casos la supressió de la unitat en valencià pot comportar la desaparició del mateix centre, com ara el Ciutat de Cremona d'Alaquàs, on la comunitat educativa roman tancada des que es va conèixer l'arranjament. Escola ha denunciat als tribunals l'arranjament per anar en contra de la llei d'Ensenyament.