Societat
Vint anys de falta de voluntat política
1998
La nova llei de política lingüística
no gosa desenvolupar el reglament previst a l'Estatut del Consumidor del 1993 i simplement diu que la Generalitat ha de regular aquest àmbit.
1993
S'aprova la llei
que reconeix el dret a rebre els productes etiquetats en català i es preveu un reglament per fer-ho obligatori a les empreses. Aquest dret s'establia d'acord amb l'Estatut del 1979, que preveia que el govern català tenia plenes competències en matèria de consum. Al cap d'un any no s'havia desenvolupat el reglament i, per tant, no es podia sancionar.
2001
La Plataforma per la Llengua
inicia una campanya perquè productes artesanals i de denominació d'origen compleixin la llei de política lingüística. S'aconsegueix que grans marques de vins i caves etiquetin en català.
2008
Fa 15 anys de l'Estatut del Consumidor del 1993,
i la Plataforma per la Llengua elabora un estudi sobre la situació legal de la llengua en què conclou que mentre que el reglament per al català encara no s'ha desenvolupat, hi ha més de 150 disposicions que imposen el castellà en l'etiquetatge de productes a Catalunya.
1996
El Tribunal Constitucional
desestima un recurs de la Generalitat, fa valer les competències de l'Estat i fa etiquetar també en castellà els productes que només ho eren en català.
2010
S'aprova un nou Codi de Consum
inspirat en els models neerlandesos i francesos que fa obligatori etiquetar com a mínim en la respectiva llengua, és a dir, en català. El PP i del Defensor del Pueblo van presentar recurs al Tribunal Constitucional contra el dret a ser atès en català i l'etiquetatge. Encara ara està pendent de sentència i, per tant, el Codi de Consum és vigent.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
