Societat

IGP Llonganissa de Vic. fruits de la terra

La llonganissa de la Plana

La boira. És el primer que ve al cap quan es parla de la plana de Vic. A un català nascut fora d'Osona, és clar. Però aquesta boira és la causant, juntament amb els corrents d'aire fred que travessen la plana, d'una curació que converteix la llonganissa de Vic en un producte extraordinari.

La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d'uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d'uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d'aire fred que, amb contrast amb l'aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l'elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d'aire adequats.

Però l'excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d'altres territoris. La matèria prima és l'altre pilar d'un producte que des de l'any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre. La carn destinada a l'elaboració d'aquesta menja prové de les truges de tres o quatre anys que tenen una carn molt ben conformada. D'aquestes carns, se seleccionen els pernils, lloms i carns magres de primera i, a més, se sotmeten a un procés de triatge, per tal de deixar-los lliures de membranes, nervis, tendrums i altres teixits durs. A continuació es trinxen i s'hi afegeix la cansalada tallada a daus, la sal i el pebre. La maceració no pot ser inferior a 48 hores a una temperatura d'entre 2 i 5 graus. La pasta resultant s'emboteix en tripes naturals i es passa a l'assecatge, fase en la qual el clima de la plana li donarà el sabor característic.

La llonganissa de Vic s'esmenta per primer cop en un document de 1456 que es guarda al Museu Episcopal de la capital d'Osona però es pensa que l'origen pot remuntar-se fins al segle IV, perquè l'elaboració de la llonganissa era un mètode tradicional de conservació de la carn en els 28 municipis de la plana de Vic. A mitjan segle XIX, l'elaboració de l'embotit inicia el procés d'industrialització que culminarà a principi del segle XX però va ser l'Exposició Universal de París de l'any 1857 la que li va donar prestigi internacional. Un prestigi que es manté actualment gràcies, entre moltes altres raons, al fet que la casa reial espanyola el fa servir en la majoria dels seus àpats.

Productors
8
Localització
La plana de Vic, Osona
Producció anual
L'any 2008, 146.600 peces
Característiques bàsiques
Embotit cilíndric d'entre 35 i 90 mil·límetres de diàmetre i 300 i 2.500 grams de pes
On trobar-los
www.salchichonvic.com i www.gastroteca.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un policia admet que un company va donar cops de porra al cap

Acaba el judici pel crim d’Alfarràs i el jurat popular es reunirà dilluns per deliberar

Denuncien al Seprona l’aparició d’un dofí mort amb l’aleta amputada i un tall al ventre a Roses

Roses

Detectat el primer cas de dengue autòcton a Catalunya en un home jove resident al Barcelonès Nord que ja està curat

Barcelona

Un total de 631 desapareguts i 66 morts en els devastadors incendis de Califòrnia, als Estats Units

San Francisco

El 112 rep una setantena de trucades durant la nit per les pluges

Barcelona

Troben mort l’home desaparegut quan intentava travessar el torrent del Collet de Guixeres a Mieres

Llevantada i col·lapse metropolità

barcelona
CRÒNICA

La música que no s’oblida