Societat

Teatre i música al cor de Sarrià

El Centre Parroquial de Sant Vicenç ha superat els cent anys en plena activitat i moltes seccions

Des de l'any 1907, s'interpreta ‘L'estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, amb l'únic parèntesi de la Guerra Civil

La renovació del teatrecentra la vida de l'entitat, que també fa sortides, conferències i concerts

El Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià té els seus orígens en l'Acadèmia Josefina, fundada pel rector Arseni Sacases l'any 1896 i oficialitzada el 1897, amb l'aprovació dels estatuts, com a centre de formació i esbarjo dels laics de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

Segons recull el responsable de documentació i arxiu del centre parroquial, Llorenç Codern, en un primer moment va tenir la seu al carrer Cuyàs, actualment Salvador Mundi. El local tenia un gran jardí i un petit bar, però com que no tenia condicions per organitzar-hi teatre, activitat que durant més de cent anys ha resultat ser el nucli de l'ADN de l'entitat sarrianenca, es va traslladar als baixos de la casa Aymà, situada al carrer dels Caputxins, actualment carrer Major de Sarrià. Al nou local, es van fer les primeres representacions teatrals, que van tenir tant d'èxit que els directius de l'entitat van decidir buscar un nou emplaçament amb millors condicions.

L'any 1905, essent ecònom de la parròquia Ignasi Mercader, l'Acadèmia Josefina es va traslladar al local cedit per la família Mumbrú, al carrer Catalunya, 19 (actualment Major de Sarrià, 117), on encara segueix. La casa tenia un pati amb un corral que es va reformar i es va convertir en teatre per continuar les representacions. L'any 1907, l'acadèmia es va transformar en l'Institut de Sant Josep i amb aquest nom tingué lloc l'estrena de L'estel de Natzaret a Sarrià.

Aquell teatre, que ara acaba de ser remodelat, i que encara presenta la bellesa dels locals d'inici del segle XX, va iniciar les seves activitats com a seu de l'Institut de Sant Josep i també de l'Orfeó Sarrianenc. Segons Codern, el 1891, s'havia fundat l'Orfeó Català i el seu exemple es va projectar per tot Catalunya fins despertar l'interès dels sarrianencs per crear-ne un. Probablement, el primer acte públic de l'Orfeó Sarrianenc fou la benedicció i lliurament de la bandera catalana a l'Ajuntament de Sarrià per part del poble de Sarrià, el dia del Roser del 1917. En aquell acte, l'Orfeó interpretà El cant de la senyera de Lluís Millet i, ja des d'aquell moment, el director fou Mossèn Àngel Obiols. La volada que va aconseguir el cor va fer que, el 1919, l'Institut de Sant Josep es convertís formalment en l'Orfeó Sarrianenc per decisió dels mateixos socis. Com a mostra d'aquesta importància, el butlletí d'abril del 1921 informa que hi havia 139 socis numeraris, 68 socis coristes i 68 socis protectors, a què caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 del club de futbol, cosa que fa una important massa social de 485 persones. La creixent activitat va fer petit el teatre i, per això, l'any 1927 es va enderrocar i se'n va construir un de nou amb un escenari a la italiana, còpia del Teatre Romea de Barcelona. El mestre d'obres fou Jacint Torner i a la façana es col·locà l'emblema de l'Orfeó, on encara llueix.

En començar la Guerra Civil, l'any 1936, els locals van ser decomissat, es va cremar l'arxiu de l'Institut de Sant Josep i de l'Orfeó Sarrianenc i les seves activitats cessaren. L'any 1939, finalitzat el conflicte, el nou règim va intentar apoderar-se del local i el patrimoni de l'orfeó, però la mobilització dels sarrianencs i de la parròquia davant el governador civil de Barcelona va evitar-ne l'espoli.

El 20 de novembre del 1943, es constitueix el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Des d'aquell moment, l'Orfeó Sarrianenc va passar a ser una secció més del centre parroquial juntament amb el grup de teatre Quadre Escènic, que amb els anys esdevingué l'Elenc Teatral J.V. Foix.

Amb el curs del temps. es van reprendre antigues activitats, com ara la secció d'escacs (el 1951), el club de futbol (el 1952) i el Ballet Folklòric de Sarrià o Esbart Sarrià (el 1957). Des del 1963, va funcionar també el moviment infantil i juvenil Esplai Sant Vicenç de Sarrià i, el 1987, es va fundar el nou grup teatral La Bambolina Negra.

El funcionament de tants grups va fer evident la necessitat de nous espais per acollir les seves activitats. Gràcies a disposar d'un terreny adjunt i de bescanviar alguna propietat, es van poder realitzar obres d'ampliació del centre i dotar-lo d'una nova entrada al carrer Pare Miquel de Sarrià. Les noves instal·lacions es van inaugurar el 19 de setembre del 1991.

L'any 2007, l'entitat va celebrar una fita emblemàtica en la seva llarga existència: es van complir els cent anys de representacions de L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, només interrompudes per la Guerra Civil. La història d'aquests Pastorets queda lligada a l'entitat, ja que, segons fonts de l'entitat, el Nadal del 1905 uns socis de l'Institut de Sant Josep (actual Centre Parroquial de Sarrià des del 1943), Josep Gallés, Ramon Martí i Josep Recasens, van veure l'obra L'estel de Natzaret al Centre Instructiu i Moral de Gràcia. Els va agradar i van engrescar els socis a adaptar el teatre de l'Institut de Sant Josep per poder-lo representar a Sarrià. Josep Gallés va comprar la partitura musical per 25 pessetes (0'15 euros). Així doncs, l'1 de gener del 1907 es va fer la primera representació a Sarrià. Tots els actors eren homes, fins i tot la verge Maria, representada per un noi que encara no havia canviat la veu i cantava com a veu blanca. En aquella estrena, entre els actors hi havia Josep Vicenç Foix.

Una altra anècdota que demostra la resistència centenària d'aquests pastorets va tenir lloc més recentment, concretament el desembre de l'any 2001, quan un jutge de Barcelona va dictar una resolució que permetia a la parròquia la reobertura del seu teatre. Al març, el jutge havia ordenar el precinte de la sala responent la denúncia d'una veïna, que es queixava de sorolls. Després d'unes adaptacions, el teatre va reobrir i va seguir fent la representació.

L'entitat ha seguit en els darrers anys la seva activitat i el 2008 va rebre la medalla d'honor de Barcelona. Segons l'actual presidenta de l'entitat, Montserrat Morera, aquesta celebració i aquest reconeixement marquen l'inici de l'actual etapa de renovació del centre. Segons Morera, amb la renovació de la junta es redefineix l'entitat i es forma l'associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià per a la gestió del teatre, es creen noves activitats i s'entra a formar part de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

El projecte emblemàtic d'aquesta nova etapa és la reforma del teatre, definida l'any 2010. L'any 2011, es va executar la primera fase, amb la remodelació integral de la caixa escènica. Entre el 2013 i el 2014, s'ha dut a terme la renovació de la caixa pública, amb l'adequació de la platea i l'amfiteatre a les normatives actuals.

Paral·lelament, l'entitat ha consolidat un gran nombre de seccions, entre les que hi ha el club de futbol, el casal Pere Tarrés, la catequesi, el ballet folklòric o esbart, l'esplai, l'Orfeó Sarrianenc, l'ONG Clam per la Dignitat i els grups de teatre La Bambolina Negra, La Fresca i Guió en Blanc. A més, al centre s'organitzen tertúlies i exposicions, les excursions Sarrià camina! i les sortides culturals Sarrià veu món, així com diversos tallers.

Montserrat Morera mostra orgullosa tríptics i fulls informatius de totes les activitats que es fan al centre. El teatre segueix sent el cor del centre i d'ell es nodreixen la resta d'activitats. Ara, toca preparar la gala de reobertura de la sala, en què participaran actors i personatges coneguts de Sarrià per commemorar que aquell petit corral és, ara, un gran teatre ple de vida.

CENTRE PARROQUIAL

SANT VICENÇ

DE SARRIÀ

ANY DE FUNDACIÓ:

1896

POBLACIÓ:

BARCELONA

NOMBRE DE SOCIS:

800

1907
Pastorets.
La representació nadalenca ‘L'estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, s'ha representat durant més de cent anys.
1917
Orfeó.
El cor sarrianenc va fer el primer acte com a formació coral en la presentació de la bandera catalana de l'Ajuntament de Sarrià.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Adoctrinant mainada

Societat

El record d’un sotrac galàctic

Barcelona
JOSÉ LUIS BIMBELA
PSICÒLEG I PROFESSOR A LA ESCOLA ANDALUSA DE SALUT PUBLICA, A GRANADA

“Encara responem com quan estàvem envoltats de mamuts”

Girona

Colau i les entitats demanen un pla per ajudar els menors

barcelona

Comença la Mercè més feminista i reivindicativa

Barcelona

Doble càstig al jutge Vidal

barcelona

La Garrotxa i el Gironès lideren el creixement per migracions a les comarques gironines

girona

Un lladre apallissa una anciana i la filla a Girona

girona

L’actor de ‘Polònia’ de TV3 David Marcé, guardonat amb el Banyolí de l’Any

Banyoles