Societat

Escalfar-se o alimentar-se

Un estudi demostra que 8 de cada 10 famílies vulnerables no fan l'ús que voldrien ni mínim de la calefacció

Només un 3% dels enquestats s'acullen a l'ajut energètic

A Catalunya 320.000 persones pateixen pobresa energètica

Voler escalfar-se però no fer-ho perquè no pugi la factura energètica, és el dilema en què es troben moltes famílies del nostre país. L'estudi presentat ahir per la fundació Acció, Benestar i Desenvolupament (ABD) i el Fuel Poverty Group analitza un centenar de famílies dels barris de Collblanc i la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, i xifra en un 87% les famílies enquestades que es troben en aquesta situació. De fet, 1 de cada 4 llars, senzillament, no es climatitza i les que ho fan utilitzen majoritàriament sistemes ineficients. Amb estufes o calefactors elèctrics (usats per gairebé la meitat de les famílies) s'augmenta el consum energètic i, per tant, s'engreixa la factura.

El perfil de les llars enquestades denota vulnerabilitat. L'ingrés mensual mitjà és de 522 euros per unitat familiar i el 70% té tots els membres en edat laboral a l'atur. Les dades són extrapolables a gran part de l'àrea metropolitana, segons l'ABD, 320.000 persones es troben en situació de pobresa energètica a Catalunya. L'estudi és extrapolable a força famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona.

També són significatives les dades que asseguren que només un 3% de les famílies s'acullen al bo social. L'única ajuda estatal pels consumidors vulnerables d'electricitat, però, podria ser aprofitada pel 80% de les llars enquestades ja que compleixen els criteris d'accessibilitat, bé sigui tenir tots els membres a l'atur (70%), famílies monoparentals (24%) o nombroses (5%) i pensions mínimes (3%).

Aquest malbaratament dels ajuts administratius es produeix degut a la desinformació que tenen els consumidors. La representant de l'ABD, Núria Salas, reclama a la Generalitat “una campanya de comunicació de les mesures de protecció existents als col·lectius desafavorits”. En el conjunt de l'estat la situació és semblant, per posar un exemple, només 60.000 dels 2 milions d'aturats disposen del bo.

També existeix una gran desinformació sobre els detalls del contracte amb les companyies elèctriques. Un 92% dels enquestats reconeix desconèixer quina tarifa té contractada i un 73% entén poc o les factures.

Des de la fundació es denuncien presumptes estafes de les elèctriques, ja que han detectat que algunes famílies vulnerables paguen més del que els pertocaria, pel mal estat de les instal·lacions o als malentesos en les condicions de contractació. Per fer front als grans monopolis energètics, Salas demana “que l'administració estigui de la nostra part”. I és que, des del 2008 el preu de la llum ha augmentat un 60%.

Si la construcció de les llars es va fer quan no hi havia normatives d'edificació que regulessin el grau d'aïllament tèrmic, és normal que costin d'escalfar. És amb el que es troben el 70% de les famílies que viuen en pisos antics, aixecats abans del 1979, i moltes de les que ho fan en edificis construïts entre el 1980 i el 2006. Fred, humitats, mal aïllament i falta de llum solar són les principals carències. La meitat del parc d'habitatges de Catalunya està en aquesta situació.

Els serveis socials tenen un paper molt important en aquests entorns. De les famílies analitzades gairebé 7 de cada 10 han hagut d'acudir a ells o a familiars per poder pagar les factures de la llum. Sortosament els casos en què s'ha tallat el subministrament baixa a 2 de cada 10. Que la xifra no sigui major es deu bàsicament al servei que fan entitats com l'ABD, ja que tornar a posar la instal·lació un cop ha caigut té un cost (130 euros) inassumible per moltes de les unitats familiars.

L'estudi també destaca que entre el 10 i el 15% dels ingressos mensuals dels enquestats es destinen directament a pagar la factura elèctrica. El percentatge dobla el de l'Estat espanyol, on només un 5% admet que destina tants diners al rebut elèctric.

LES XIFRES

68
per cent
dels enquestats reconeix haver demanat ajuda a entitats socials o familiars per pagar les factures.
24
per cent
de les llars s'escalfa amb butà, el sistema més econòmic però també el més perjudicial per la salut.

ILP contra els desnonaments i la pobresa

Tot està a punt perquè comenci la recollida de signatures de la ILP per combatre els desnonaments i lla pobresa. La PAH, l'Aliança contra la Pobresa energètica i l'Observatori DESC apadrinen la recollida, que intentarà que el Parlament debati l'emergència que impliquen els desnonaments i les dificultats per disposar de l'energia mínima de moltes famílies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Identifiquen una molècula que atura i reverteix la neurodegeneració del Parkinson

barcelona

Paraplègics tornen a caminar amb l’estimulació elèctrica de la medul·la i la fisioteràpia

washington

Identifiquen un biomarcador capaç de predir la resposta al tractament amb immunoteràpia per al càncer

Barcelona

Un home mata les seves dues filles i després se suïcida a Castelló

castelló
castells

Els Castellers de Sants fan el dos de nou a Sant Jaume

societat

Revelen que les cèl·lules tumorals desafien la física actual

Estupor pel vol rasant de cinc helicòpters militars

girona
CRÒNICA

Una Mercè políticament més que efervescent

JORDI PUIG
PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL DEL COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

“Amb les colònies eduquem un futur adult amb una sèrie de valors”

Barcelona