Bolcats en la família

Gairebé 40 anys de polítiques d'igualtat han servit per trencar barreres i aconseguir que la dona accedeixi al món públic. Ara el repte està en l'àmbit privat, perquè, tot i els innegables avenços, l'entrada dels homes al món femení continua sent una revolució pendent. En les parelles més modernes, els rols es desdibuixen, però el que d'entrada sembla positiu no sempre suposa més alliberament de la dona. Ben al contrari: un estudi recent de dos sociòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) conclou que, a mesura que l'home s'implica més en la llar, la dona també ho fa i acaba igualment sobrecarregada en pro d'una estratègia familiar comuna.

Explicat així, sembla que vagi contra tota lògica. Albert Julià, autor de l'estudi juntament amb la també sociòloga Sandra Escapa, ho reconeix. “La hipòtesi era la contrària. Pensàvem que, a mesura que l'home entrés a casa, alliberaria de càrregues la dona”, explica Julià. Van fer enquestes a gairebé 2.000 famílies amb un fill com a mínim. Al principi, els resultats quadraven. “Quan l'home ajuda una mica, el treball de la dona disminueix”, precisa Julià. Però, quan el nombre d'hores que hi dedica l'home augmenta –quan són més de deu hores setmanals–, també comença a créixer el nombre d'hores que hi dedica la dona. I, a partir d'aquí, el desequilibri es torna a imposar fins al punt que, en els casos en què la dedicació dels pares a les tasques domèstiques supera les 15 hores setmanals, la dedicació de les mares torna a superar les 23,5 hores setmanals de mitjana.

“L'explicació seria que són parelles molt implicades en la cura de la llar i dels fills, que comparteixen una mateixa preocupació per la vida en comú, és a dir, que tots dos estan compromesos a invertir temps en la llar i en la família.” En aquest cas, com destaca el mateix estudi, el que preval “és un projecte familiar comú, un estil parental basat en una implicació més gran dels dos membres de la parella tant en les tasques domèstiques com en les activitats amb els fills”. Així, moltes activitats que abans es feien en solitari, ara no es reparteixen, sinó que es comparteixen. “Els homes acompanyen la dona”, precisa Julià.

Segons recull el mateix estudi, a Catalunya el percentatge de pares que dediquen més de 15 hores setmanals a les tasques de la llar se situa a l'entorn del 12%. Representen una “paternitat emergent” en què els homes es mostren predisposats a passar més temps en l'àmbit privat. L'estudi, però, també posa de manifest que, en molts casos, aquests homes més implicats a casa tenen una feina amb jornada reduïda o fins i tot no treballen.

L'informe, així mateix, destaca que les dones que tenen més nivell d'educació també són les que menys temps dediquen a les tasques de la llar. Formen part d'aquesta maternitat emergent. Però encara persisteixen, i són majoria, les dones que es resisteixen a donar responsabilitats domèstiques i familiars als homes, perquè no els consideren prou capaços. Segons alguns autors, la resistència respon al fet que “els rols de gènere adquireixen la màxima expressió en la vida de parella; homes i dones interpreten el seu rol i a la vegada condicionen el del company”.

La maternitat també representa un condicionant en la vida laboral de les dones. Però hi ha estudis que indiquen que interfereix en la divisió de tasques. “Hi ha homes que volen ser més cooperatius i ho tenen difícil”, assenyala Julià.