“Hem salvat la crisi invertint cada any”

Vaig estudiar Tècnic d'Empreses i Activitats Turístiques i des de què vaig acabar la meva vida professional sempre ha estat lligada a França. Des de l'any 1990 treballava per una empresa francesa que feia una cosa poc coneguda llavors i molt ara que era representació turístiques de productes, bàsicament francesos. Portàvem estacions d'esquí, dels Alps, una cadena d'hotels de París i entre altres d'altres empreses, també Futuroscope. L'any 1999, Futuroscope va decidir contractar personal i em va fitxar per dur l'oficina comercial de Catalunya i el País Valencià. Des de l'any 1999 treballo per a Futuroscpe però en diferents departaments fins arribar aquí.

Una família en un parc temàtic busca diversió, passar moments agradables. Ara, quan es pensa en un parc temàtic, això s'associa a muntanyes russes i això no és Futurospe. A Futuroscope tenim atraccions per a tot tipus de públic basades, algunes en la imatge, altres en la tecnologia, etcètera. Mitjançant això volem provocar sensacions i diversió. L'eslògan d'aquest any és Futuroscope, ni t'imagines el que t'espera, justament per això, perquè la gent no sap massa ben bé el que s'hi trobarà, sap que serà una sorptresa agradable, però no sap ben bé que trobarà. En els darrers anys, hem volgut separar-nos més de la'eslògan inicial de l'any 1987, Futuroscope, el parc de la imatge. Llavors, tot eren pantalles... hem intentat instal·lar-hi atraccions i experiències d'altres tipus, com les novetats d'aquest any. Hi ha ja una part d'atraccions més dinàmiques, on el cos es mou. I també, com el Kube, més espectable, i també hi ha una part que és educativa, com la exposició que s'obrirà al juliol on s'hi podrà veure com els robots poden entrar en la vida real sense que ens hagi de fer cap por.

La regió on és el parc era totalment agrícola, no hi havia cap mena de turisme. Hi va haver un pioner, René Monory, que va ser el pensador i el creador de Futuroscope. Ell va decidir volia fer alguna cosa diferent, que no existís enlloc i que aportés riquesa a la zona, perquè era una regió amb una taxa d'atur molt alta.

No ens comparem amb Eurodisney; no el veiem com un competidor: és un món apart, totalment diferent. És un món, no només un parc. Nosaltres el què busquem és el nostre públic, el nostre mercat. Som móns diferents.

Futuroscope, i toquem fusta, no ha patit la crisi com altres productes turístics. Però el context és un altre; la crisi a França no ha estat tant dura com a Catalunya. Durant aquest temps, hem mantingut la política de reinvertir una quantitat de diners cada any en el parc, s'ha renovat permanentment, i això ens ha anat molt bé. Futuroscope té molts revisitants, gent que torna perquè hi troba coses noves, diferents. Hi ha grans inversions, com Els Rabbids, però també de petites. Això ha estat primordial, el fet de reinvertir cada any, cada any, ens ha permès superar la situació.

No té límits. La imaginació no en té i sempre hi ha qui posa la imaginació en pràctica. El 2017 fem 30 anys i no puc avançar gairebé res, però si dir que la nova atracció, en la qual ja es treballa físicament, té a veure amb un dels somnis de la humanitat, volar...

El turisme es molt important per a Catalunya. Tot i la crisi, el nombre de visitants no ha baixat i això vol dir que les coses es fan bé. Però és cert que no tot és invertir en turisme. Un país ha de buscar un equilibri entre diferents sectors. Però el turisme és una aposta. Parlant del què jo conec, Futurscope no és només els diners que els visitants deixen al parc, és tot el que deixen a la ciutat de Piotiers, a la regió...