Regular els nous models de família

L'absència de regulació dels nous models de família es va posar de manifest ahir en una jornada de treball al Col·legi d'Advocats de Barcelona, on es va evidenciar l'augment de les guardes compartides, l'incompliment de les pensions alimentàries i la necessitat de potenciar la figura del mediador, per solucionar els conflictes familiars. També es va analitzar la situació alegal de les famílies reconstituïdes i la maternitat subrogada.

El Col·legi d'Advocats reclama la necessitat de modificar l'actual llei que regula la maternitat subrogada. L'Estat prohibeix aquesta pràctica; per això hi ha espanyols que marxen a altres països on sí que és permès i després sorgeix el problema al registre civil en el moment de fer la inscripció del nadó. El febrer del 2014, el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre una sentència condemnant França per no haver permès la maternitat subrogada. Actualment i arran de la sentència de França, l'Estat ha dictat una instrucció que permet dur a terme la inscripció al registre civil si tenen la documentació necessària ja sigui amb una resolució judicial de reconeixement d'afiliació si vénen d'Estats Units o un certificat de naixement com fan, per exemple en alguns casos, a l'Índia.“És un fenomen internacional que té una demanda cada dia més gran i s'hauria d'acabar regulant d'alguna manera”, afirmava Núria Alba, vicepresidenta de la secció de dret matrimonial i família del Col·legi.

Tant Núria Alba com la diputada de la junta de govern de l'ICAB, Carme Abdell i el membre de la secció Jaume Ametlla van reivindicar la necessitat d'un advocat especialitzat en matèria de família per abordar els temes amb coneixement del dret civil i a l'hora poder fer un acompanyament, ja que es tracta amb persones que estan amb vulnerabilitat emocional.

Els tres ponents també van remarcar la importància de la mediació com a eina de resolució de conflictes familiars derivats de les separacions o divorcis, especialment quan hi ha menors pel mig. Van lamentar que la mediació estigui estancada. “S'ha de fer una aposta més ferma en aquest sentit i les institucions ho haurien d'impulsar més”, explicava Jaume Ametlla. El membre de l'ICAB demanava que s'obligui a fer una sessió informativa abans del procés judicial perquè les famílies siguin conscients que existeix aquesta figura ja que en molts casos no en tenen constància.

Catalunya és la comunitats autònomes amb més separacions i divorcis des del 2013 (18.584), seguida d'Andalusia amb 17.477 segons l'Instituto Nacional de Estadística. Amb aquestes noves realitats socials sorgeixen situacions que cal regular en l'àmbit familiar com les custòdies compartides, les pensions alimentàries dels fills i el règim de visites dels avis sobre els néts.

En aquest context les custòdies compartides han augmentat els darrers anys per la creixent presència de la figura del pare en la vida dels fills i en part també pel canvi legislatiu que promou aquesta fórmula. “Jutges, advocats i fiscals haurien de fer més pedagogia sobre aquest tema, que seria beneficiós perquè es rebaixaria la tensió entre els pares en el moment de la separació”, indicava Ametlla.

Quan es tracta de casos d'extrema conflictivitat és quan surt el coordinador parental, una figura auxiliar imposada pel jutge que vetlla per la relació entre pares i fills. L'ICAB va afirmar que tot just s'està fent una prova pilot en dos jutjats de Barcelona.

També motivat per la crisi econòmica, els advocats de família detecten un augment en les peticions per fer canvis en les pensions alimentàries dels fills, fruit dels canvis laborals i la pèrdua de nivell adquisitiu dels progenitors. Per aquest motiu des de la secció de família de l'ICAB es va instar els governs –català i espanyol– a facilitar més subsidis, beques menjador i altres mesures perquè els infants són les principals víctimes dels divorcis i separacions. “Hi ha un fons de garantia que depèn del Ministeri d'Hisenda de 100 euros per fill durant 18 mesos, però només són vàlids per a famílies amb molt pocs recursos”, explicava Alba.

L'augment del divorci també porta a més famílies reconstituïdes, és a dir noves famílies que es formen amb parelles en què cada membre aporta el fill o fills de la relació anterior. El codi civil català regula el dret del menor perquè pugui establir relació amb tots els membres de la família extensa, tot i que “la regulació l'haurien de fer els progenitors entrant en mediació i no el codi“, apuntava Alba.

Els avis són també una de les víctimes de les separacions. En molts casos han cuidar durant anys els néts i quan hi ha una separació molts avis deixen de tenir contacte amb els néts. Per això el codi civil català recull la possibilitat d'establir un règim de visites per als avis si els progenitors els les prohibeixen.