Europa navega cap al mercat únic a internet
La Comissió Europea proposa una estratègia per facilitar l'accés als serveis digitals i posar fi al bloqueig de continguts o l'increment selectiu de preus
S'estudiarà si les empreses
potencien la regionalitat
Les pressions de la indústria minen l'acord per abolir el ‘roaming'
Ara el mateix servei canvia de preu segons des d'on es contracta
Els ciutadans europeus tenen lliure circulació pel continent sense cap problema. Amb les dades a internet, en canvi, no passa ni de bon tros el mateix. Les fronteres físiques continuen presents en l'entorn digital, on encara ara s'aixequen murs invisibles que generen situacions injustes per als consumidors. La Comissió Europea, conscient d'aquesta situació, ha impulsat un pla amb 16 iniciatives encaminades a crear un mercat únic digital europeu.
“Vull que, en qualsevol lloc d'Europa, tots els consumidors rebin les millors ofertes i que totes les empreses accedeixin al més ampli mercat”, va indicar el president de la CE, Jean-Claude Juncker, quan va presentar aquestes actuacions. A dia d'avui, llogar un mateix cotxe en una mateixa ciutat pot tenir preus diferents en funció de si l'internauta que ho sol·licita és d'un o altre país. I qui està subscrit a un servei de continguts digitals (un videoclub on-line, per exemple) es pot trobar que, viatjant pel continent, no tingui accés a un material que ha adquirit legalment, mentre que els usuaris que el pirategen sí en poden gaudir. Aquestes són algunes de les disfuncions que pretén arreglar la nova normativa europea. En canvi, altres aspectes igualment importants i força espinosos, com el roaming i la neutralitat a la xarxa, quedaran pendents, ja que Europa ha passat de puntetes en aquest pla, que s'executarà durant aquest any i el vinent.
Europa, un mercat
La Comissió Europea vol posar fi a les barreres estatals que impedeixen als usuaris l'accés a determinats serveis i productes dels països veïns. D'aquí que vulgui investigar sobre les barreres erigides per les empreses de comerç electrònic, tant de continguts digitals com de productes físics de tota mena. La comissió de Jean-Claude Juncker ha convertit el mercat únic digital en una de les prioritats del moment en constatar que només el 15% dels consumidors europeus fan compres per internet en un estat diferent del de la seva residència i que només el 7% de les pimes venen a l'estranger.
Unificació de criteris
Les mesures se centraran en la unificació dels tipus de contractes i la protecció dels consumidors de manera homogènia en tots els estats membres. Aquí també s'inclou la fi del “bloqueig injustificat” que discrimina serveis en línia segons l'estat membre on es trobi el consumidor. Europa també té indicis que “són les pròpies empreses les que posen traves al comerç transfronterer en línia per fragmentar el mercat únic de la UE i impedir així la competència”. Si és el cas, l'organisme europeu “no dubtarà a adoptar mesures coercitives”.
Millors enviaments
L'executiu vol que s'actuï també en el mercat de la missatgeria, perquè considera que els preus actuals són massa elevats. Un sistema més eficient i assequible incentivaria tant el consum com l'oferta, ja que tant els consumidors com els comerços en destaquen la importància en el procés de compra per la xarxa. Les mesures en aquest camp també afectarien el bloqueig geogràfic que permet als venedors en línia detectar la localització dels consumidors i encaminar-los a pàgines diferents amb preus diferents pels mateixos serveis.
‘Roaming' per a dies
El mercat únic sembla que trigarà una mica més a arribar al sector de la telefonia. Tot i que el Parlament Europeu havia mostrat la intenció d'abolir l'elevadíssim cost extra que paguem per trucar o connectar-nos a internet des de l'estranger, en aquestes mesures no hi fa cap referència directa. Per tant, sembla que les fortes pressions de les operadores han tingut el seu efecte en la majoria dels estats.
Investigar els grans
Es farà una anàlisi sobre el paper de les grans plataformes d'internet (Google, Facebook, Twitter...) sobre el mercat. Es durà a terme durant el 2015 i se centrarà en qüestions com ara la manca de transparència en els resultats, com aquests gegants utilitzen la informació que obtenen i quines relacions tenen entre ells i amb els seus proveïdors i la discriminació dels serveis de la competència en relació amb els propis. Aquesta vigilància s'afegirà al plec de càrrecs que l'executiu comunitari ha enviat recentment a Google per abús de posició dominant en el mercat dels cercadors.
Drets d'autor
Europa també ha avançat que durant els mesos vinents presentarà una reforma per modernitzar la legislació en aquest camp i combatre les descàrregues il·legals. La proposta inclourà la portabilitat del contingut adquirit de manera legal, per tal que sigui accessible des de qualsevol estat. Això implicaria abolir el bloqueig geogràfic al qual actualment estan sotmesos. Sembla, però, que la comissió renuncia a crear les llicències paneuropees per a continguts i mantindria la territorialitat actual dels drets d'autor. Malgrat això, les seves propostes apunten que si una pel·lícula està disponible en un servei de vídeo a demanda en un estat, els europeus de la resta d'estats també hauran de tenir la possibilitat de pagar per veure-la.
Més mesures
La Comisisió Euroepa també proposarà revisar la normativa sobre telecomunicacions, de manera que es coordini amb més eficiència l'espectre radioelèctric amb criteris comuns, es creïn “incentius a la inversió” en banda ampla d'alta velocitat i es garanteixi la igualtat de condicions tant per als agents nous del mercat com per als tradicionals.
També es revisarà la directiva sobre privacitat en línia basant-se en la nova normativa de protecció de dades que s'ha d'adoptar a finals del 2015, i s'impulsarà una associació amb la indústria de la ciberseguretat per mirar de garantir que la computació al núvol quedi al marge d'atacs informàtics.
Sense intenció de garantir la neutralitat de la xarxa
La neutralitat de la xarxa continuarà aparcada al calaix de temes pendents. Europa ha evitat pronunciar-se al respecte i, per descomptat, també ha defugit la possibilitat de declarar la neutralitat de la xarxa a l'espai comunitari.
Això implicaria que ningú no podria controlar l'accés lliure i igualitari a la xarxa i, per tant, s'hauria de desvincular les operadores dels continguts amb mesures per evitar acords preferents amb determinats clients per tenir més velocitat, ja sigui en funció del punt del connexió o del tipus de material al qual es vol accedir. Així doncs, garantir la neutralitat d'internet és la via per evitar que la xarxa es converteixi en una autopista de dues velocitats, on per utilitzar serveis que necessiten més ample de banda, com el vídeo a la carta o les videoconferències, calgui pagar més. Tothom hauria de tenir la mateixa velocitat.
El Parlament i la Comissió Europea estan predisposats a protegir la xarxa en aquest sentit, però els estats (com en el cas del ‘roaming') reben més directament la pressió de la indústria. El febrer passat, els Estats Units van blindar la xarxa en aquest sentit, afegint-se a Xile, el Brasil i els Països Baixos, els tres únics territoris que havien aprovat ja la neutralitat de la web. “Cap govern ni entitat privada bloquejarà l'accés de la gent a usar la xarxa com un vehicle d'expressió i innovació”, va dir al Mobile World Congress Tom Wheeler, president de la comissió federal de comunicacions.
