892 sense sostre a Barcelona
L'Eixample i Ciutat Vella és on es concentren més persones dormint al ras
Alguns ciutadans amb experiència al carrer fan de voluntaris en el recompte organitzat dimarts a la nit per la Fundació Arrels
Dimarts a la nit almenys 892 persones van dormir als carrers de Barcelona. Les zones on se'n concentren més són l'Eixample (242), Ciutat Vella (217) i Sants-Montjuïc (164), i on n'hi ha menys, Sant Andreu (22) i Horta Guinardó (19). Aquest és el balanç del recompte nocturn organitzat per Arrels Fundació, que va mobilitzar més de 700 voluntaris, entre els quals hi havia persones ateses per l'entitat que han viscut o que encara viuen al carrer. I això vol dir en caixers, portals, bancs, places i parcs.
El balanç és aproximat, perquè no es va poder accedir als parcs que tanquen a la nit o a Montjuïc, però ja és més alt que les 838 persones que es van comptabilitzar en l'últim recompte nocturn organitzat per l'Ajuntament l'any 2011. I encara més està més allunyat de les 700 que va donar per bones el consistori el desembre passat, segons dades internes del Servei d'Inserció Social (SIS) . Des d'Arrels, que l'any passat va atendre 1.600 persones sense llar, el seu director, Ferran Busquets, insisteix en “la importància de quantificar el problema per resoldre'l”. L'entitat allotja cada nit 180 persones en pisos. “Tenim experiències que demostren que facilitar un habitatge a una persona que viu al carrer funciona, si els dones unes certes garanties d'estabilitat”, insisteix Busquets, ferm defensor que donar un sostre és gairebé sempre el principi d'una recuperació vital i social per a molts.
“A nosaltres ens van oferir un pis i ens hi vam tirar de cap, però no tinc tan clar que tothom sigui com nosaltres”, comenten, en canvi, en Francesc, en Miguel i en Felipe. Tot i que ara viuen en habitatges d'Arrels, saben què és fer-ho al ras. En tots tres casos la pèrdua de la feina amb qüestions afegides, com ara la falta de xarxa familiar, els va abocar al carrer. En Francesc i en Miguel es van conèixer precisament durant l'època que dormien al voltant de l'Estació del Nord.
Tranquil·litat del parc
Van ser voluntaris al recompte i es van convertir en guies experts dels grups que van pentinar la zona de Fort Pienc, a la dreta de l'Eixample. “Al parc de l'Estació segur que hi ha gent. Acabes trobant la manera d'entrar-hi per estar tranquil i més segur”, diu en Francesc. Curiosament dimarts, a quarts d'una de la matinada, encara estava obert. Com que funcionaven els aspersors per a la gespa, els sense sostre s'havien concentrat a la part dels bancs i a sota del pont de Marina. Els voluntaris n'hi van comptar divuit. En Francesc hi va identificar alguns dels que durant uns mesos van ser companys seus. Companys de carrer. No els van molestar perquè ja estaven dormint.
A més del parc obert, una altra sorpresa: ja al recinte de l'Estació del Nord, al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana, no hi ha ningú dormint. En Francesc i en Felipe ho van trobar estrany. Tots dos hi havien passat moltes nits, sobretot a l'hivern, perquè s'hi està arrecerat. A dins de l'estació, tampoc. La sospita que ja no es permet a ningú que hi dormi es va fer evident. Un dels agents de seguretat privada va saludar en Francesc amistosament i li ho va confirmar. L'agent va venir a dir que els responsables del recinte consideren que els turistes que arriben a Barcelona en autobús no es poden trobar gent dormint. “Ell fa la seva feina –el va justificar en Francesc–. El problema són un parell de persones que provoquen aldarulls i rebem tots.”
Només hi havia una parella mig amagada i tapada amb mantes a prop del pàrquing. Els voluntaris van localitzar la resta d'habituals de l'estació al parc i als caixers dels voltants. També a la plaça, davant de la biblioteca. Estar en grup dóna una certa seguretat quan sobrevius al carrer. “Em van obrir la bossa i se'n van endur una ràdio i un braçalet de cuir. No era res, però per a mi era molt important”, va recordar en Francesc. En Miguel, que va arribar l'any passat buscant feina després de treballar en la verema a La Rioja, detalla com s'ho muntava per tapar-se amb dos sacs per no passar fred. “El que encara no em puc treure del cap –afegeix– és el soroll de les rodes del meu carret. Amunt i avall tot el dia.”
Tots dos van entrar en contacte amb Arrels perquè els van dir que s'hi podien anar a dutxar. “Qui m'havia de dir que acabaria fent roses de paper?”, diu en Miguel. I recorden amb la Lola, la coordinadora de les 22 persones que van pentinar la zona entre el passeig de Sant Joan i els Encants, que també és voluntària del centre obert, l'èxit de les roses de Sant Jordi fetes a partir del cartró de rotlles de paper higiènic. Van descobrir la seva faceta artística.
LES FRASES
La síndica reclama un pla de xoc urgent
La síndica de greuges de
Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va qualificar ahir d'“inadmissible” que hi hagi 892
persones que dormin al ras a la ciutat i va insistir en la necessitat de posar en marxa un pla de xoc urgent. Considera que cal fer una radiografia de la situació i de la necessitat del col·lectiu per elaborar un pla específic, amb un pressupost concret. Tot i reconèixer l'esforç que ha fet l'Ajuntament de Barcelona per atendre'ls, Vilà demana un model d'atenció individualitzat i unes propostes d'allotjament diversificades en funció de les necessitats de cada persona.
