Amb accent hondureny
Un grup de dones d'Hondures dediquen els dissabtes a fer el nivell B2 de català
Costa combinar els cursos amb la feina i reclutar els estudiants
Treballen de dilluns a divendres, fonamentalment en el servei domèstic i de cuidadores, i la tarda del dissabte la inverteixen a estudiar català al centre cívic El Sortidor, al Poble-sec. Són dones hondurenyes vingudes a Barcelona des de tota l'àrea metropolitana, el Maresme i, en alguna ocasió, fins i tot des de Ripoll, amb un objectiu: integrar-se a Catalunya a través de la seva llengua.
Però l'empresa no resulta fàcil.
“Gairebé no hi ha cursos de català els dissabtes i els diumenges”, lamenta Jorge Irías, president de l'Associació Cultural Social d'Art Culinari d'Hondures i Amics a Catalunya i de la Federació d'Associacions d'Hondurenys a Catalunya, que fa uns anys es va posar d'acord amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per fer cursos de català els dissabtes de 4 a 8
al centre cívic del Poble-sec.
“Els horaris són limitats. Al Barcelonès i als voltants encara hi ha prou cursos, però més enllà costa de trobar-ne”, certifica Maria Lapasset, tècnica de normalització lingüística del CPNL,
dinamitzadora del voluntariat per la llengua i professora d'un grup de dones que ja han fet el curs B1, el bàsic per obtenir el certificat d'arrelament,
i que ara continuen amb el B2.
La Brenda i l'Ilsa estudien català perquè creuen que els pot resultar útil per a la feina, però les seves motivacions van més enllà i confien que la llengua sigui una eina per “integrar-se a la societat i la cultura catalanes”. L'Alejandra, de setze anys i arribada a Catalunya fa només set mesos, va tenir el primer contacte amb el català a l'institut, però va aparcar els estudis perquè no se'n sortia amb la llengua. Ara s'hi ha posat a fons i el curs que
ve es reincorporarà a l'ESO.
“Cadascú té els seus motius per aprendre català: alguns per feina, d'altres per ajudar els fills en els estudis..., però en tots els casos el valoren com un enriquiment personal i volen fer-se'l seu”, afirma Irías, que demana esforços per oferir un ventall més ampli de cursos i d'horaris. “Molta gent, si la posen en una llista d'espera de dos o tres mesos per fer un curs de català ho acaben deixant córrer”, afirma.
La situació de precarietat laboral
de moltes persones no hi ajuda i la
reducció de personal del CPNL tampoc, lamenta Lapasset.
