El nou Codi Penal, en vigor i recorregut al TC
L'oposició al Congrés s'alia contra la presó permanent i diu que si el PP perd, la derogarà
La reforma, amb errors, endureix delictes i suprimeix les faltes
Els grups de l'oposició al Congrés no van voler donar cap treva al Codi Penal que avui entra en vigor i ahir mateix firmaven un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) perquè anul·li un dels aspectes més polèmics de la nova norma: la presó permanent revisable. Els diversos partits van escenificar el rebuig al nou model de càstig acusant el PP de practicar “populisme penal” amb una mesura “aberrant” i alertaven que en el supòsit que Mariano Rajoy perdi la majoria o no pugui governar, una de les primeres mesures de la futura cambra baixa serà aliar-se per tombar-ho.
En aquest sentit, el socialista Miguel Ángel Heredia va donar per fet que la presó permanent “no s'arribarà a aplicar mai”, alhora que criticava que s'imposi la “cadena perpètua” a les acaballes de la legislatura. Per part del grup català recentment dividit, es va voler fer palesa la ruptura dels dos partits actuant amb dos portaveus. Carles Campuzano, de CDC, també es va mostrar convençut que la futura composició política deixarà en paper mullat la norma, mentre que Antoni Picó expressava els dubtes constitucionals d'una mesura que topa amb el principi de reinserció del sistema penitenciari.
El grup de l'Esquerra Plural, del PNB, d'UPyD i del mixt (BNG i Compromís) també es van unir a la iniciativa d'intentar aturar la presó permanent per la via del TC. ERC, en tot cas, si bé compartia els motius del recurs, va decidir no sumar-se a la firma en solidaritat amb Amaiur, que havia estat vetat pel PSOE.
A més dels grups polítics, la majoria de juristes és força crítica amb el nou Codi Penal. La Unió Progressista de Fiscals (UPF) ha qualificat de “nyap legislatiu” aquesta important reforma. I és que fa pocs dies, la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, va haver d'emetre una circular per donar pautes als fiscals en trobar errors en les penes que s'han adjudicat a setze delictes menys greus que passen a lleus.
Una de les grans novetats que tindran els jutges, fiscals, agents judicials i advocats que avui estiguin de guàrdia és que les faltes desapareixen del Codi Penal, i la majoria es tramitaran com a sancions administratives o delictes lleus.
Un altre canvi destacat és el que s'anomena delicte de finançament il·legal de partits polítics, que per alguns ha quedat curt, i que castigarà amb presó les persones que acceptin o entreguin donacions superiors als 500.000 euros o 100.000 euros si són estrangers.
A banda, s'eleva l'edat de consentiment sexual als 16 anys per evitar abusos, tot i que no es considerarà delicte si són relacions consentides i la persona té una edat pròxima a la menor. També s'incrementen les penes per afavorir la prostitució infantil, així com qui contacti amb menors de 16 anys a través de les noves tecnologies. En aquest sentit, compartir vídeos íntims sense permís a la xarxa serà delicte, precedent que va patir la regidora Olvido Hormigos.
LES FRASES
La ‘llei mordaça' s'estrena amb protestes
La polèmica llei de seguretat ciutadana, batejada com a ‘llei mordaça', s'estrena també avui amb les crítiques de la majoria dels grups polítics i de les entitats civils i socials. Precisament, ahir tres activistes de Greenpeace van escalar fins a una grua propera al Congrés i van despenjar una pancarta de 32 metres amb el lema ‘La protesta és un dret' per mostrar el seu rebuig a la nova llei que limita llibertats. Els activistes van ser detinguts i posats en llibertat hores després.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va defensar ahir el seu text: “Només els violents haurien d'estar preocupats. Els organismes constitucionals han donat vigència a la norma.” El nou conseller d'Interior, Jordi Jané, va manifestar que faran complir la llei de seguretat, però sempre que es garanteixin els drets fonamentals de les persones. I és que la norma dóna el poder de sancionar a l'administració i se la treu al jutge en els casos d'infraccions molt greus, que poden comportar multes de fins a 600.000 euros, com ara manifestar-se sense haver-ho comunicat en llocs “crítics”, com ara els aeroports. I es considerarà infracció greu l'ús no autoritzat d'imatges o dades d'agents.
