Suspensió total
El govern de Barcelona congela, durant almenys un any, la concessió de noves llicències per a tot tipus d'allotjaments turístics
Colau té ara el repte polític d'aprovar una normativa marc en la matèria
La nova regulació ha d'estar pactada abans que vencin altres moratòries
Enmig d'una onada de calor angoixant, i instal·lats ja de ple en la temporada turística d'estiu, el nou govern d'esquerres de Barcelona ha concretat un dels seus compromisos electorals més peremptoris. Durant el termini d'un any –amb la possibilitat, però, que es prorrogui un altre any–, el consistori no donarà cap nova llicència per instal·lar hotels, hotels apartament, pensions, residències d'estudiants, albergs juvenils, apartaments i habitatges d'ús turístic al conjunt de tot el terme municipal de la capital catalana. Una mesura que l'executiu local qualifica de “punt de partida” per a l'aprovació, a principis del 2016, d'una regulació marc que endreci un sector que és vital en el teixit econòmic de la ciutat –representa el 14% del seu PIB– però que, en els últims anys, ha experimentat un creixement desbaratat que ha provocat conflictes veïnals a les zones que suporten una pressió més intensiva d'aquesta activitat, com ara la Barceloneta.
La moratòria va aparèixer publicada ahir al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i, a mig matí, va comparèixer l'alcaldessa, Ada Colau, per donar-ne compte. Va subratllar que la mesura és purament transitòria i, per tant, el seu objectiu “no és parar l'activitat turística”. Això no evitarà, però, que afecti una trentena de projectes que estaven en la fase de tramitació de les preceptives llicències. I, ara, cap d'ells podrà obrir, almenys a curt termini. De tots aquests expedients, un dels més destacats és el que preveia la construcció d'un hotel a l'antiga fàbrica Henkel, al districte de Gràcia. Sobre tot plegat, però, la regidora de CiU Sònia Recasens va introduir la hipòtesi que, en funció de quina fórmula legal s'hagi utilitzat per ordenar la suspensió de llicències, s'obre una possible escletxa perquè els promotors que tenien la petició de llicència demanada, però no concedida, puguin acabar acudint als tribunals per reclamar danys i perjudicis. Fonts municipals, però, ho van rebatre afirmant que la decisió del govern està “emparada jurídicament”.
Construir consensos
L'objectiu bàsic de la moratòria no és cap més que impedir que es dispari el nombre de sol·licituds per obrir nous establiments, ara que s'enceta un període per intentar acordar un nou marc normatiu sobre allotjaments turístics. “Estem en un punt de partida”, va resumir ahir, de manera molt explícita, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. El que és transcendental, doncs, és el text, llargament esperat i reivindicat pel sector, que s'haurà d'acordar en aquest any de coll i que tindrà el rang de pla especial. Tant Colau com Sanz van explicar que es crearà un consell municipal ex professo –l'anterior govern de CiU en reclama la paternitat ja que en va aprovar el reglament– en què tindran veu representants del sector, veïns i representants dels partits polítics. Aquest òrgan haurà de fer una radiografia actual de l'activitat turística a la ciutat, ja que hi ha algunes pràctiques o realitats, com ara el lloguer il·legal d'apartaments o habitacions a visitants forans, sobre les quals ni tan sols hi ha estimacions aproximades sobre quina és la seva magnitud en xifres. Aquesta imatge fixa és la que s'ha de plasmar, posteriorment, en una regulació base que determini, per exemple, quins tipus de negocis –hotels, albergs, etc.– es poden instal·lar en un determinat barri i quins no, en funció de barems estàndards com ara la seva oferta de places actual. “Volem posar ordre al turisme, ja que fins ara s'ha fet una política de pedaços que consistia a anar apagant els incendis que s'anaven generant”, reblava l'alcaldessa de Barcelona.
La intenció de l'executiu local és que aquest pla especial estigui aprovat, ni que sigui inicialment, a principis del 2016. Aquest calendari no només obeeix a una qüestió de governança, sinó que també pretén evitar que la regulació en aquesta matèria tingui forats legals. El fet que ho determina són altres suspensions de llicències aprovades durant el mandat passat i que, per una qüestió formal, no es poden agregar a la nova i tenen els seus propis terminis. La més important és la que impedeix, específicament, obrir habitatges d'ús turístic a tota la ciutat i que expira el març del 2016, després de ser prorrogada per la impossibilitat política de legislar la qüestió abans de les eleccions. Igualment, hi ha un restricció en curs per instal·lar hotels, pensions i apartaments a la Vila de Gràcia que venç en la mateixa data. Per tant, es podria donar el cas que si l'aprovació d'aquest pla especial s'endarrerís més enllà d'aquest límit –març del 2016– el govern de Colau hauria d'aixecar aquestes dues moratòries parcials mentre la genèrica es manté. Tota una paradoxa legal que està en l'horitzó d'un executiu en minoria i que, per tant, necessitarà aliances externes per aprovar el text. I, davant d'això, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va apel·lar a “la responsabilitat política de tots per treballar, amb bona voluntat, en una qüestió que cal regular”. De fet, amb alguns partits ja hi ha hagut primers contactes.
Crítiques de la Generalitat i d'un sector de l'oposició
La decisió del nou govern de Barcelona va provocar la reacció gairebé instantània de la Generalitat, que per boca del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, va qualificar-la “d'error” i “precipitada” ja que, segons el seu parer, pot donar “un missatge internacional de desconcert i de canvi d'orientació” en la política en la matèria. El conseller també va censurar que l'executiu d'Ada Colau no els hagi ni informat ni consultat sobre la mesura. “La sensació és que a través de discursos molt soft es prenen decisions amb tics autoritaris”, va reblar Puig. Entre una part de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, també va haver-hi missatges crítics. “És una mesura efectista, una alcaldada, que afectarà l'activitat econòmica de la ciutat”, va ser la reflexió de la regidora de CiU Sònia Recasens, que també va censurar que s'hagin hagut d'assabentar de la moratòria per les xarxes socials i no pel govern. A banda de les maneres de procedir de l'executiu local, Carina Mejías (C's) també va alertar que la suspensió de llicències “impedeix posar en marxa molts negocis, espanta inversions i frena l'activitat econòmica”. Per Jaume Collboni (PSC), Colau “aplica el mateix estil que Trias, fer moratòries en lloc de buscar solucions definitives per al turisme”, mentre que Javier Mulleras (PP) va criticar que s'apliquin “mesures generalitzadores en lloc d'atacar els problemes concrets dels barris que més pateixen el turisme”. Qui va evitar entrar en el cos a cos va ser Alfred Bosch (ERC), que va proposar anar a “l'arrel de la qüestió” i elaborar un pla estratègic de turisme que abordi qüestions com ara la descentralització.
