Llaveria ('Les ciutats del món')
La muntanya de Llaveria, amb el basament roig de pedra sorrenca i la geganta capçada calcinosa sembla dreçar la seva complicada arquitectura, només per fer de peanya al petit llogarret que li manlleva el nom. Tanta espectacularitat de cingleres i pitralls per amagar un parell de dotzenes de llars humils! Molt ha d’estimar Déu aquest niu humà per donar-li un cadafal tan singularitzat. Però cal demanar-se de què li serveix al poblet de pujar tan alt, si defuig el tracte amb la immensitat que volta la serra i s’entafora en un recer, l’esguard cegat. Com un asceta que castiga els seus sentits, Llaveria, a tanta altura posada, esquiva els horitzons oberts, que li són la temptació oferta, i es reclou íntimament, avara d’ella mateixa, concentrada en la pròpia fe.
