Societat

MARTA MONEDERO I NÚRIA CUADRADO

AUTORES DEL LLIBRE ‘EL SUEÑO DE BARCELONA: ¿UNA CIUDAD PARA VIVIR O PARA VER?'

“Barcelona ha de començar ja a tenir clar què vol ser”

“El model de ciutat s'ha endormiscat i, tot i que la marca encara és bona de portes enfora, comença a estar una mica tocada”

“Quan es redefineixi el model es podran començar a prendre decisions”

“La suspensió de noves llicències també modifica la marca; determinats inversors podrien considerar que Barcelona no és un lloc favorable”

Inquietuds comunes
Fa vint anys que Núria Cuadrado i Marta Monedero es van conèixer. Llavors, les dues periodistes cobrien notícies culturals, la primera al diari El Mundo i la segona, a l'Avui. Ara, Cuadrado col·labora amb diversos mitjans de comunicació com a freelance i Monedero escriu a la secció d'Europa-Món d'El Punt Avui. Tot i així, continuen compartint projectes. Totes dues viuen a Barcelona, Cuadrado al Poble-sec i Monedero, a Gràcia. Dos barris, expliquen, on es pot palpar “el recel dels veïns cap al turista”. “És un problema de convivència que cal solucionar; hi ha zones col·lapsades i cal buscar fórmules per descentralitzar el turisme”, reflexionen.
En els darrers anys també s'ha invertit en investigació i en
captació de talent i coneixement científic

Després de deixar enrere els anys grisos del franquisme, Barcelona va renovar-se gràcies al treball conjunt de les administracions i la societat civil. Va ser llavors, en despuntar la Transició, quan va néixer el model Barcelona. Ara bé, per parlar de marca caldrà esperar fins als Jocs Olímpics del 1992. Així ho expliquen les periodistes Marta Monedero i Núria Cuadrado en el llibre El sueño de Barcelona: ¿una ciudad para vivir o para ver? (Editorial UOC), que analitza les principals transformacions i reptes de l'urbs. Per fer-ho, recull la visió de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i de diferents professionals, com ara urbanistes, especialistes en turisme i marca, economistes i antropòlegs.

Com ha evolucionat el model Barcelona en els darrers anys?
Núria: Quan comença a formar-se el model, que és la manera com la ciutat es construeix, Barcelona es posiciona com una urbs cohesionada, on la convivència és molt important. Ara estem en una situació complicada i a Barcelona estan creixent les desigualtats entre barris. Això fa que la convivència sigui més complicada. D'altra banda, els darrers governs municipals han apostat per un model diferent al del principi, privatitzant zones de Barcelona, i això fa que la ciutat vagi canviant.
Quina influència van tenir els Jocs Olímpics?
Núria: Barcelona ha crescut a través de grans esdeveniments i els Jocs Olímpics van situar-la al mapa del món. A partir d'aquí és quan comença a créixer la marca, que és la manera com la ciutat es ven. Barcelona comença a ser coneguda arreu i a ser considerada una ciutat moderna, creativa, cosmopolita...
En quina situació es troba actualment la marca Barcelona?
Marta: El model s'ha endormiscat i, tot i que la marca encara és bona de portes enfora, comença també a estar una mica tocada. Fa uns dies The Economist deia, sobre Barcelona: “Ningú no hi va ja, hi ha massa gent.” Tot ha anat degenerant.
Núria: La marca no deixa de ser una idealització del model i, si aquest falla, la marca serà una mentida i és llavors quan deixa de funcionar. A Barcelona estem en aquest procés.
I quines conseqüències pot tenir per a la ciutat?
Núria: Si la marca no funciona, no vindran turistes, però tampoc inversors ni investigadors de primera línia. Si s'ha aconseguit que vinguessin és perquè la ciutat és atractiva. Hi ha qüestions que també fan que la marca es modifiqui, com ara la suspensió de noves llicències per a tot tipus d'allotjament turístic que ha decidit el govern municipal. En aquest cas, determinats inversors podrien considerar que Barcelona no és un lloc favorable per als seus interessos.
Cap on ha d'avançar el model Barcelona?
Marta: Hi ha un model a no seguir, el de Venècia, una ciutat plena de turistes que ha expulsat bona part dels veïns. D'exemples per emmirallar-se n'hi ha molts, però més enllà d'això els experts diuen que cal un lideratge més comú, que tots els agents implicats vagin en la mateixa direcció.
Núria: Hi ha una altra cosa i és que Barcelona ha de començar ja a tenir clar què vol ser. Ara està de moda, tothom vol venir, però, i d'aquí quaranta anys? Quan es redefineixi el model és quan es podran començar a prendre decisions. El següent repte segurament serà recuperar l'efecte del 92. Els barcelonins han perdut una mica l'orgull de dir: “Sóc de Barcelona i és la millor ciutat del món.”
Destaqueu que Barcelona és més que un destí turístic...
Marta: Sí, en els darrers anys s'ha invertit en investigació i en captació de talent i coneixement científic i la ciutat ha evolucionat molt en recerca i desenvolupament. És puntera, per exemple, en investigació biomèdica. Malgrat que el projecte no s'ha explicat prou bé, també hi ha el 22@, un barri tecnològic emergent amb startups dedicades, entre altres coses, a les noves aplicacions d'internet.
Núria: Són coses que està bé que els ciutadans sàpiguen i estaria bé que servissin per redefinir el model, per decidir si ens decantem pel turisme o per la recerca i desenvolupament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAR GUTIÉRREZ-COLÓN
DOCTORA EN FILOLOGIA ANGLESA (URV) I CAP DE L’EQUIP DE L’APLICACIÓ THE ART OF READING

“El joc és una bona eina per a l’aprenentatge de l’anglès”

TARRAGONA

La falta d’habitatge social obliga a usar pisos turístics a Girona

Girona

Les processons, pas a pas

Girona
societat

Un mort en un accident en una pista forestal

L’operació sortida supera la previsió de vehicles

barcelona
Sucessos
El conflicte per l’accés a les armes

Ferides obertes en la generació Columbine

Washington

Els mercats de Barcelona es blinden contra el turisme

barcelona

Insten Sarrià a tancar Hinojosa preventivament

sarrià de ter

Dos nens i la seva mare moren en un incendi a l’Hospitalet

hospitalet de llobregat