Nova vida per als solars

La gestió ciutadana està vivint una època d'esplendor a Barcelona, tot i ser una fórmula que s'ha aplicat amb èxit en projectes amb una llarga tradició a la ciutat, com ara l'Ateneu Popular de Nou Barris. Més enllà dels espais públics que han esdevingut un referent de l'autogestió veïnal –i aquí cal citar Can Batlló–, l'auge de la gestió ciutadana també es reflecteix en la recuperació de solars abandonats dins (i fora) del pla Buits. Una iniciativa, impulsada per l'Ajuntament, que posa diferents espais a disposició d'entitats sense ànim de lucre perquè hi desenvolupin activitats d'interès públic o amb utilitat social.

Els solars en qüestió són espais de titularitat municipal que havien caigut en l'oblit, bàsicament a causa de la crisi. Es tracta de llocs que han estat desaprofitats mentre esperaven que s'hi construís una residència per a gent gran que acumula anys de retard o una promoció d'habitatge protegit que no acaba d'arribar. El consistori, però, només cedeix els terrenys de manera provisional. A hores d'ara, hi ha dotze solars gestionats –des de fa poc més d'un any i mig– per diferents entitats o col·lectius, que amb voluntat i esforç els han omplert de vida i els han convertit en punts de trobada ciutadana. En bona part dels terrenys hi ha horts urbans –en alguns hi treballen persones amb discapacitat–, però també s'hi han desenvolupat projectes de més envergadura, com ara el menjador social de Can Roger, a la Dreta de l'Eixample, i l'aparcament vigilat de bicicletes per a la mobilitat sostenible i la inserció sociolaboral (Bicipark) promogut per la Fundació Formació i Treball a les Corts. Un altre projecte destacat és, sens dubte, l'Espai Germanetes, situat a l'Esquerra de l'Eixample i sorgit de la iniciativa Recreant Cruïlles, filla del 15-M. Amb un caràcter més reivindicatiu, des d'aquí es lluita perquè siguin els ciutadans els qui gestionin i aprofitin els espais públics en desús.

“El pla Buits va néixer perquè es va valorar que els solars es podrien recuperar a partir de la complicitat i la participació de la ciutadania; la finalitat és donar dinamisme social a tot l'entorn i recuperar, adequar i potenciar els espais com a punts de convivència, amb la implicació i coresponsabilització dels ciutadans”, diu Miquel Reñé, coordinador de la iniciativa. La primera dotzena de solars es va cedir el novembre del 2013 i les entitats els poden gestionar durant un màxim de tres anys, és a dir, fins al mateix mes de l'any que ve. L'Ajuntament va obrir a l'abril una segona convocatòria amb onze solars nous, que en aquest cas se cediran quatre anys com a màxim. Les entitats, que han d'estar constituïdes legalment, tenen de marge fins al dia 24 que ve per presentar les propostes i es preveu que el concurs quedi resolt al novembre.

Reñé destaca que, amb vista a la segona edició, el procediment s'ha millorat i que, un cop se sàpiguen els guanyadors, el consistori pactarà amb les entitats els treballs d'adequació dels terrenys i d'instal·lació de serveis que siguin necessaris. “El subministrament d'aigua i electricitat també serà a càrrec de l'Ajuntament, sempre que no superi un nivell de sostenibilitat en relació amb el consum, qüestió que no es preveia en la primera convocatòria”, diu.

I què passarà l'any vinent, un cop esgotats els tres anys de cessió dels primers solars? “Si a l'espai no es preveu fer cap actuació, es tornarà a fer el concurs encara que l'entitat vulgui seguir amb el projecte, ja que cal respectar el criteri d'igualtat d'oportunitats; ara bé, si la seva tasca ha cristal·litzat, serà difícil que guanyi una altra entitat”, afirma Reñé.